Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de València i es doctorà a Madrid el 1950 El 1943 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona i hi realitzà treballs docents i d’investigació El 1966 fou nomenat arxiver-bibliotecari de les Corts Espanyoles Fou collaborador a l’escola d’estudis medievals de l’Institut Jerónimo Zurita del Consell Superior d’Investigacions Científiques i membre de diverses institucions internacionals Publicà, de temes diversos, obres com ara Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón 1297-1314 1957, El tratado de Anagni y la expansión mediterránea de la Corona de…

Sembla que visqué a la cort dels Banū Hūd de Saragossa, on exercí el càrrec de jutge de la comunitat hebrea Escriví, en àrab, un tractat eticomoral, Kitāb al-hidaya ilā farā'id al-qulūb ‘Llibre de la guia sobre els deures dels cors’, dividit en deu seccions o capítols, el qual constitueix un exponent important del corrent neoplatònic de l’època Aquesta obra assolí ràpidament una gran fama i fou aviat traduïda a l’hebreu per Yehudà ibn Tibbon 1160, ultra una altra versió de Yosef Quimhí La traducció fou més coneguda amb el títol abreujat de Hobot ha-lěbabot ‘Els deures dels cors’ Bahya és…

Vinculat als moviments del teatre universitari dels anys seixanta Fundà i dirigí el grup escènic Bambalinas, així com la desapareguda llibreria de teatre Metropolitana Exercí la crítica de forma ininterrompuda en la revista teatral Yorick 1965-75, de la qual fou fundador i director, i en Mundo Diario 1973-76, Diari de Barcelona 1976-78, El Periódico de Catalunya d’ençà del 1978 i La Guía del Ocio Publicà els llibres Teatre independent a Catalunya 1970, Adolfo Marsillach una biografia socio-teatral 1972 TNB, història d’una imposició 1990, La Fira al Teatre al Carrer de Tàrrega 1998 i Els anys…

En l’àmbit de l’ensenyament versionà i actualitzà diversos autors i obres com R de Perelló, J Roig, J Martorell, FP Briz, A de Bofarull, W Scott, “ Curial i Güelfa ”, “ Blandín de Cornualla ” i publicà la Guia de consulta ràpida de literatura 1994 Conreà la novella de caire històric amb Mort a Menorca 1994, Un dia en la primera vida d’Isahk Butmic 1995, premi Ciutat d’Alzira 1994, Els vespres de Don Magí Castellarnau 1995, La dona del grill 1996, El comediant de Perpinyà 1997, Dies a la ciutat 1995, premi Pin i Soler 1998, L’ombra del coronel 2002, El mercant 2005, Peix de gat 2011, El gos…

Fill de Felip Maria Garín Catedràtic d’història de l’art de la Universitat Politècnica de València, fou director conservador del Museu de Belles Arts Sant Pius V de València 1968-90, director del Museu Nacional de Ceràmica Gonzàlez Martí de València 1972- 87, del Museu del Prado 1991-93, de l’Institut Cervantes de Roma 1995-96, de la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma 1996-02 i president de la Societat Estatal d’Acció Cultural Exterior d’Espanya 2002-04 L’any 2011 fou nomenat director gerent del Consorci de Museus del País Valencià Ha publicat entre altres obres El pintor Maella 1966, Breve…

La societat suïssa va deixar palès que vira cap a la dreta ideològica, de vegades xenòfoba i intolerant, i en aquesta deriva li serveixen de guia partits d’extrema dreta que aprofiten la presència mediàtica de la qual gaudeixen arreu d’Europa Així, al cap de pocs mesos de prohibir els minarets a les mesquites i amb tan sols trenta dones al país que llueixen burca, la prohibició d’aquesta indumentària va ser motiu d’agres debats i iniciatives de referèndum al principi de l’estiu es va anunciar la preparació d’una iniciativa popular per reintroduir la pena capital, iniciativa que…

Es doctorà en filologia i fou cap del Departament de Lingüística Romànica de l’Institut de Lingüística de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Les seves recerques catalanístiques van centrar-se en l’estudi de la llengua literària medieval, els estudis catalans a l’URSS i la història del lullisme a Rússia “Estudis de llengua i literatura catalanes a l’URSS”, dins El català a Europa i a Amèrica 1982, “K istóric katalanístiki v Rossic i v SSSR” ‘Cap a una història de la catalanística a Rússia i a l’URSS’, dins la revista “Iberica Kultura naródov Pireniskogo poluóstrova” 1983, o, en collaboració amb…

Preconitzà la creació d’un Front Patriòtic que reivindiqués la unificació dels Països Catalans, la independència nacional, la protecció dels interessos dels treballadors del poble català i la defensa de totes les formes de lluita Després d’haver-se abstingut de participar en les eleccions autonòmiques de 1988, en les eleccions europees de 1989 presentà la candidatura Catalunya Lliure 16032 vots a Catalunya Fou implantat a Catalunya, País Valencià i Mallorca Mantingué relacions amb la Coordinadora Obrera Sindical, amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i amb l’organització…

S’inicià a la Penya Ciclista Mont-roig i competí com a amateur amb el PC Baix Ebre 1997, Mozia 1998, AC Alcanar 1999 i UC L’Hospitalet 2000 A partir del 2001 s’especialitzà en la modalitat paralímpica de ciclisme en tàndem, exercint de guia del discapacitat visual Cristian Venge Amb ell guanyà la prova de contrarellotge en carretera dels Jocs Paralímpics de Pequín 2008 i Londres 2012, tres Campionats del Món persecució en pista, 2006 contrarellotge en carretera, 2007 i 2008, tres Campionats d’Europa persecució en pista, 2003 contrarellotge en carretera, 2003 i 2005, i divuit Campionats d’…