Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
apol·lo
Entomologia
Papallona diürna de la família dels papiliònids, de dimensions bastant grans, amb les ales arrodonides i les vores mig transparents.
Les ales són blanques, amb taques negres i dos ocels vermells a cada ala posterior Habita les muntanyes d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica del Nord
pardal de passa
Pardal de passa
Paul Cools iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 15 cm, que és de colors més marcats que el pardal i amb el pili roig castany i ratlles vermelles als flancs.
Habita als Balcans, a la meitat S de la península Ibèrica, a Sardenya i al nord d’Àfrica Als Països Catalans és comú al S de l’Ebre
oreneta cuablanca
Oreneta cuablanca
Tony Morris (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 13 cm, que té les parts superiors de color negre blavós i les inferiors i el carpó blancs.
Habita a tot Europa, llevat d’Islàndia, al Caucas, a l’Iran, al Turquestan i al NE d’Àfrica, i hiverna a l’Àfrica meridional, central i occidental
perdiu xerra
Perdiu xerra
Hennie Cuper (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, de 30 cm, que és de color gris, amb les parts inferiors més clares, té el cap castany rogenc i el mascle presenta una taca castany fosc en forma de ferradura al pit.
Habita a les muntanyes del N de la península Ibèrica i a tot Europa, excepte al S de França Als Països Catalans és comuna, però escassa, als Pirineus
futarra
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels blènnids, d’uns 10 cm de llargada, de color terrós fosc o gris cendrós, amb les parts superiors i laterals amb taques o bandes negres.
Habita fins a un metre de profunditat entre les roques del litoral cobertes d’algues És comuna a les costes dels Països Catalans i en tota la Mediterrània
petarc
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, amb la part superior del cap còncava, rostre molt llarg i mandíbules protràctils, amb dents agudes.
És de color verdós amb el fons marró i té una taca blanca al mig del peduncle caudal S'alimenta de gambes i habita només a la Mediterrània
xurra
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels pteroclídids, de 35 cm; el mascle té el cap de color gris groguenc, les parts superiors grisenques amb taques ataronjades, el coll castany, amb una taca negra a la gola, i el pit gris rosat amb una franja negra estreta; la femella és de color groguenc, amb el cap, les parts superiors i el coll molt tacats de negre, el coll groc i amb una ampla franja ocràcia al pit.
Tant el mascle com la femella tenen el ventre negre Habita als terrenys esteparis del N d’Àfrica i la península Ibèrica És comuna a la Catalunya occidental
gamba
Zoologia
Gamba de la família dels penèids, que ateny 12-13 cm de longitud, d’un color rosa pàl·lid i amb dues punxes rere cada ull.
És nedadora i habita en els fons de sorra i de fang, entre els 200 i els 500 m de profunditat, a l’Atlàntic i a la Mediterrània
duc blanc
Duc blanc
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, d’uns 60 cm, de color blanc pur en el mascle i finament ratllat de fosc en la femella; té el cap molt arrodonit i sense orelles.
És un ocell principalment diürn que habita a les tundres àrtiques de l’hemisferi boreal, on caça preses molt grosses, com ara els èiders i les llebres nivals
tórtora
Tórtora
Zrno (CC0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 28 cm, que té les parts superiors de color castany rogenc amb taques d’un bru fosc, el cap i el coll d’un gris rosat amb una taca llistada de blanc i negre a cada banda del coll, el pit de color de rosa pàl·lid i la cua negra amb les vores blanques.
Habita a l’Europa central i meridional, el N d’Àfrica i una part de l’Àsia occidental, i hiverna a l’Àfrica És comú als Països Catalans