Resultats de la cerca

Dotat tant per als personatges còmics com per als seriosos, el 1957 obtingué l’Oscar a la millor interpretació per The Bridge on the River Kwai , el 1958, el premi del Festival de Venècia per The Horse's Mouth i el 1979, un Oscar honorífic pel conjunt de la seva carrera Intervingué també, entre altres pellícules, en Kind Hearts and Coronets 1949, The Lavender Hill Mob 1951, The Lady Killers 1956, The Swan 1956, Our Man in Havana 1959, Lawrence of Arabia 1961, Doctor Zhivago 1965, Cromwell 1970, Brother Sun, Sister Moon 1972, Hitler, the Last Ten Days 1973, Star Wars 1977, 1980,…

Fou venedor ambulant de llibres a Itàlia El 1872 anà a Buenos Aires, on s’establí com a llibreter més tard anà a França i a Mèxic El 1892 s’establí a Barcelona com a llibreter de vell el 1893 inicià activitats d’editor, i el 1896 adquirí impremta pròpia El 1900 creà la Casa Editorial Maucci, al carrer de Mallorca, amb sucursals a Buenos Aires i a Mèxic, on tenia germans, i a l’Havana Publicà grans tiratges a preus populars, principalment en castellà, de novelles de Dostojevskij, De Amicis, D’Annunzio, Zola, C Invernizio, etc, i també diccionaris, enciclopèdies, obres mèdiques, etc

Debutà al Saló Mallorca, juntament amb la seva germana Catalina que emprà el nom artístic Catina Valls, on es destacà en la interpretació de tipus populars, en obres d’autors mallorquins, com Bartomeu Ferrà i Pere d’Alcàntara Penya Formà part de la companyia Catina-Estelrich, que actuà de l’any 1927 al 1938 al Teatre Principal Després d’uns quants anys d’absència —per la manca de teatre en català—, reaparegué amb la Companyia Artis, el 1948, amb El tio de l’Havana , de JMTous i Maroto, i Nit de Nadal , de Guillem Colom El 1970 la ciutat de Palma li dedicà un homenatge

Vida L’any 1816 obtingué un benefici parroquial a Santa Maria de Maó Sis anys més tard va ser nomenat organista titular i el 1826 mestre de capella Fou ordenat de sacerdot a Palma l’any 1830 Des del 1832, any en el qual renuncià al benefici d’organista, es dedicà exclusivament a les tasques de mestre de capella i de professor a l’Escola Municipal de Música de Maó 1846 Fou un autor fecund que compongué sobretot música religiosa, tot i que també escriví obres profanes Entre aquestes darreres hi ha diverses composicions de teatre líric, com ara dues farses, una del 1832 i l’altra del 1838, i l’…

Posteriorment adoptà altres noms Revista catalana americana Periòdic catalanista i, encara, Portaveu nacionalista Adherit a la Federació d’Entitats Nacionalistes Catalanes de Cuba, tingué un període en el qual només es publicà en català Fou fundada per Carles Martí, a més a més d’haver estat el primer director Contenia notícies de la colònia catalana, treballs literaris i noves de Catalunya

La grandesa d’Espanya fou annexada el 1893 al seu besnebot i segon titular Salvador de Samà i de Torrents Continua en la mateixa família

Hospital d’Arenys de Mar, 1844-48 RM La construcció de l’hospital d’Arenys de Mar i de les cases als terrenys de la muralla de mar de Barcelona són obres emblemàtiques de la capacitat econòmica d’un dels indians més acabalats del segle XIX català Josep Xifré i Casas El seu interès està sobretot en les dates de construcció, els anys quaranta, abans de l’eclosió de l’arquitectura d’indians més característica, més pròpia de la segona meitat del vuit-cents El fet té una explicació prou senzilla En efecte, Josep Xifré pertanyia de ple a l’onada de catalans que marxaren a Amèrica al segle XVIII,…

Milità a la Unió Gracienca d’Escacs i es proclamà campió de Catalunya el 1982 Guanyà el Campionat d’Espanya 1989 i en quatre ocasions en fou subcampió 1977, 1978, 1985, 1995 Té el títol de Gran Mestre i ha aconseguit nombrosos èxits internacionals, com els primers llocs compartits a l’Havana 1990, amb M Gurevich i Buenos Aires 1990, amb Smislov També ha participat, representant Espanya, en sis Olimpíades d’escacs entre els anys 1982 i 1992 amb un total de 37 punts de 63 partides, un 58,7% A la llista d’Elo de la FIDE, arribà a un màxim de 2500 punts al juliol del 1990, de manera…

Formà part del Larios Associació d’Atletisme i del FC Barcelona Guanyà set Campionats de Catalunya de salt d’alçada a l’aire lliure 1985, 1986, 1989, 1993-96 i quatre en pista coberta 1992, 1993, 1995, 1997 També guanyà quatre Campionats d’Espanya a l’aire lliure 1985, 1986, 1989, 1994 i quatre en pista coberta 1985, 1989, 1993, 1997 Aconseguí la medalla de plata en el Campionat Iberoamericà de l’Havana 1986 i en el de Sevilla 1992, i la medalla de bronze en el de Manaus 1990 S’adjudicà també la medalla de plata en els Jocs Mediterranis de Narbona 1993 Participà en els Jocs…

Deixeble d’Estanislau Cabanes a Terrassa i de Domènec Talarn a Barcelona, on fou alumne de Llotja Anà a ampliar estudis a Roma, on guanyà medalla d’argent a l’Accademia di San Luca De nou a Barcelona 1872, continuà treballant i anà aviat a Cauterets Bigorra, on sembla que fundà una acadèmia Participà en l’Exposición Nacional de Madrid del 1881 i realitzà una Allegoria del segle XIX per a les oficines de la companyia de ferrocarrils de París-Lió-Mediterrània Novament a Catalunya, féu diversos retrats i les imatges de Sant Josep i de la Verge del Roser per a la parroquial de Terrassa destruïdes…