Resultats de la cerca
Es mostren 1310 resultats
Vic

Armes dels Vic
Llinatge noble valencià originari, segons tradició familiar, de Castelló d’Empúries, i que es radicà al Regne de València, des de la seva conquesta, on foren patrons del monestir de Santa Maria de la Murta.
Els primers personatges que hom hi troba són Bernat de Vic , poblador 1260 de l’alqueria de Vilella Cullera, Galceran de Vic 1270, Jaume de Vic , representant dels cònsols de mar 1284, i Guillem I de Vic , documentat des del 1234, que rebé del rei les senyories de la vall de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i l’alcaidia de Peníscola El seu fill Ramon I de Vic heretà els béns del pare, així com la dita alcaidia, que es feu hereditària en els seus descendents i successors, i fou servidor del rei Jaume II El seu rebesnet Ramon II de Vic fou preceptor i majordom del duc de Gandia i pare de…
estrany | estranya
Dret
Persona a la qual és donada una herència o un llegat sense tenir vinculació familiar amb el qui atorga testament.
mendelià | mendeliana
Biologia
Dit del caràcter genètic que es transmet i es manifesta amb herència al·lelomòrfica, d’acord amb les lleis de Mendel.
fidúcia testamentària
Dret balear
Modalitat fideïcomissària.
Per virtut de la qual el testador o el donant universal pot encomanar a la persona instituïda, encara que solament ho sigui amb l’usdefruit de tots o d’una part dels béns de l’herència, que, per acte entre vius o d’última voluntat, els assigni a un parent o els distribueixi entre els parents del testador o donant universal o del mateix distribuïdor lliurement o amb les condicions i les limitacions que el testador determini, sense perjudicar naturalment les llegítimes, les quals han d’ésser sempre respectades L’assignació o la distribució feta pel distribuïdor és revocable si es…
xaman

Xaman tuvinià cofat amb una lligadura feta de plomes de rapinyaires i altres ocells, i tocant un instrument de percusió
© Fototeca.cat
Etnologia
Religió
Nom donat pels tungús a llurs sacerdots ( šaman
, ‘el qui coneix’) i que hom utilitza per a designar una mena de hierofanta extàtic que hom creu en contacte amb el més-enllà i que exerceix un poder sobrenatural anàleg al dels bruixots i fetillers ( xamanisme
).
Hom pot esdevenir xaman per herència, per designació tribal o per inspiració mística, però sovint també són inicialment determinants certs factors psicopatològics que evidencia l’aspirant Aquest ha de reunir algunes qualitats i ha de passar per determinats rituals d’iniciació, que comprenen la mort i el renaixement simbòlics, el passatge a diferents nivells de consciència i la revelació de doctrines secretes Entre les seves funcions específiques hi ha la de guaridor de malalties psicofísiques, d’exorcista, d’oracle, de guia per a després de la mort i sobretot d’intermediari entre…
indicador mètric
Música
Signe o signes que, posats al començament d’una partitura o -si hi ha canvis mètrics que ho justifiquin- al llarg d’aquesta, indiquen el metre general de l’obra.
Modernament, consisteix en una fracció -dues xifres l’una al damunt de l’altra, normalment sense ratlla divisòria- que indica la proporció entre el valor total de cada compàs i el d’una rodona Així, 34, que es llegeix "tres per quatre" o simplement "tres quatre" i que, fora de la partitura, sol escriure’s en forma de fracció convencional 3/4, assenyala que a cada compàs hi entren figures per valor equivalent a tres quartes parts de la rodona una blanca amb punt, tres negres, sis corxeres, etc També s’utilitzen amb relativa freqüència uns altres signes que són herència dels…
marquesat d’Aitona
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia els llocs d’Aitona, Seròs, Vilaseca i Algorfa.
La senyoria fou concedida a Constança d’Aragó, filla natural de Pere I i muller del senescal Guillem Ramon de Montcada, mort el 1228 El comtat fou atorgat el 1523 a llur descendent Joan de Montcada, mort el 1528 El 1581 fou elevat a marquesat a favor del fill d’aquest i segon comte, Francesc de Montcada i de Cardona, que fou lloctinent del Principat i de València, mort el 1594 El segon marquès fou el seu fill Gastó de Montcada i de Gralla, lloctinent de Sardenya i d’Aragó, mort el 1626 El fill d’aquest i tercer marquès, Francesc de Montcada i de Montcada 1586-1635, l’autor de l' Expedición de…
Ponç I d’Empúries
Història
Comte d’Empúries-Peralada (1040-78), fill i successor d’Hug I.
En el seu temps fou construït el convent de Sant Miquel de Fluvià, consagrat el 1045, i començada la seu de Castelló, consagrada el 1064, amb l’assistència de la comtessa Almodis, del comte Ramon Berenguer I de Barcelona i del comte Guillem II de Besalú S'esforçà a mantenir bones relacions amb els seus vassalls i sobretot amb els seus veïns en 1064-66 assistí a Toluges Rosselló a la solemne proclamació de la pau i treva de Déu vers el 1067 reté vassallatge al comte de Barcelona reconeixent-li la supremacia jurídica el 1068 prengué part, amb Ramon Berenguer I, al concili de Girona que presidí…
Mateu de Montcada i Sclafani
Història
Segon comte d’Agosta.
Fill de Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó Gran senescal i governador de Sicília i un dels caps del partit català de l’illa Vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1359-62, 1363-67, no residí pràcticament mai a Grècia, on governà per mitjà de lloctinents Un d’aquests, Pere de Pou, encapçalà una revolta a Tebes, fet pel qual Montcada fou destituït Fou, tanmateix, reposat l’any següent i, teòricament, mantingué el càrrec fins el 1367, però de fet el govern estigué a mans de Roger de Lloria, que acabà per ésser reconegut el 1366 El 1359 el rei de Sicília li concedí les senyories de…
Claudi López i Bru

Claudi López i Bru, segon marquès de Comillas
© Fototeca.cat
Economia
Empresari i terratinent.
Fill d’Antoni López i López i cunyat d’Eusebi Güell i Bacigalupi Fou segon marquès de Comillas i gran d’Espanya Estudià dret a Barcelona Home de negocis, reuní una immensa fortuna Posseí la Compañía Transatlántica Española i tingué interessos en la Compañía Hispano-Americana de Electricitat CHADE, Banca Bru, Tabacalera de Filipinas, Compañía de los Ferrocarriles del Norte de España i Banco Popular de León XIII Ajudà econòmicament la monarquia espanyola, tant el 1898 com durant la guerra del Marroc Es dedicà a la filantropia acabà la construcció del seminari de Comillas Santander i protegí el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina