Resultats de la cerca
Es mostren 1286 resultats
Tirana
Ciutat
Capital d’Albània i del rrethi homònim.
Situada al peus del Dajt, a 151 m d’altitud i al començament d’una planúria suaument descendent fins a la mar, és unida per ferrocarril amb Durrës, port a l’Adriàtica, i té aeroport internacional És un centre cultural universitat, institut d’investigacions agropecuàries, escoles de pedagogia, museus d’arqueologia i art, biblioteca nacional, teatres i econòmic controla el 20% de la indústria del país fàbriques de ciment, de maquinària, de vidre i porcellana, de paper, tèxtils i alimentàries Esmentada per primer cop al s XV i convertida en ciutat el 1614, no esdevingué un centre…
Sibiu
Ciutat
Capital del judeţ homònim, a Transsilvània, Romania.
Indústries mecàniques, del cuir i de la fusta Antiga colònia romana, fou fundada pels saxons, i es convertí en un important centre artesà És seu episcopal luterana, ortodoxa i catòlica llatina Cal destacar el palau Bruckenthal s XVIII, convertit en museu, i l’ajuntament s XIV
Setúbal
Ciutat
Capital del districte homònim, a Estremadura, Portugal.
Port de pesca i comercial situat al fons de la badia de Setúbal i a la desembocadura del Sado, té construccions navals, indústries químiques, construccions mecàniques i indústries derivades de la pesca Dominada pels lusitans, al s II aC fou conquerida pels romans, que en foren expulsats pels sueus 409 Ocupada pels àrabs primeria del s VIII, el 1237 fou reconquerida per l’orde de Santiago i, més tard, esdevingué corregidoria 1357 i un port important Presa pels castellans 1580, el 1640 hom hi proclamà Joan IV com a rei de Portugal Fou ocupada per les forces napoleòniques 1807-08
Canelones
Divisió administrativa
Capital del departament homònim, a l’Uruguai.
És el centre comercial d’una regió agrícola cereals, verdures, vinya i ramadera bestiar boví i oví amb indústria paperera Fundada el 1774, fou antigament anomenada Guadalupe En 1828-29 fou la seu del govern de l’Uruguai
Aķtöbe
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònim, al Kazakhstan.
Centre industrial ferroaliatge, manufactures elèctriques, equipament de raigs X desenvolupat en una àrea minera, des del 1905, que fou construït el ferrocarril transcaspià
Beirut
Ciutat
Capital del Líban i del muḥnfaẓa homònim.
Situada a la costa mediterrània, al peu de les muntanyes del Líban, gaudeix d’un clima mediterrani La ciutat, que comprèn el nucli primitiu, format pels barris àrabs i turcs, i la part nova, construïda a l’estil europeu, és essencialment un centre administratiu, comercial i financer el port s’aprofita de la lentitud del transport a través de la mar Roja És també un nucli industrial, on hi ha concentrat el 43% de tota la indústria libanesa alimentària i tèxtil, especialment de la seda Nus ferroviari i entroncament de carreteres, té també aeroport internacional És un centre cultural i d’…
Thomas Hart Benton
Pintura
Pintor nord-americà, nebot del polític homònim.
Pintà el Middle West americà, amb un estil realista però expressivament deformat Fou el capdavanter de l’escola regionalista del segon quart de segle Boomtown, 1928, Rochester Memorial Art Gallery July May, 1943, Metropolitan Museum of Art Conreà també la pintura mural
Santarém
Ciutat
Capital del districte homònim, al Ribatejo, Portugal.
Situada a l’esquerra del Tejo, és centre comercial i té indústries tèxtils Denominada Praesidium Julium pels romans, canvià sovint de dominadors a l’edat mitjana, fins que el 1147 Alfons I la conquerí dels àrabs per a Portugal Té, entre altres edificis remarcables, les esglésies gòtiques de São João d’Alporão avui museu arqueològic, de Graça, i la barroca dels jesuïtes 1676
Serres
Ciutat
Capital del nomós homònim, a Macedònia, Grècia.
Centre agrícola a la plana de l’Strymón, amb indústries alimentàries sucre i elaboració del tabac
Canea
Ciutat
Capital del nomós homònim de Creta, Grècia.
És situada a la vora del golf de Canea , a la costa septentrional de l’illa de Creta Exporta a través del seu port els productes de la regió oli, vi, cítrics Té aeroport Correspon a l’antiga Cydonia, conquerida el 1204 i fortificada el 1252 pels venecians, que li donaren el nom actual restà sota llur domini fins a la conquesta otomana 1646 Des del 1841 és la capital de l’illa de Creta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina