Resultats de la cerca

El 1633 ocupava una plaça de cantant al cor papal Fou nomenat mestre de capella a Florència 1642 i a Bèrgam 1648 La seva producció musical és variada Compongué obres per a l’escena, entre les quals destaca L’Aretusa 1620, primera òpera representada a Roma, que mostrava influències evidents de J Peri i G Caccini La música religiosa comprèn cançons sacres, motets, himnes i salms El llibre Hymni 1636, una de les seves obres més importants, és escrit en l’estil polifònic del Renaixement tardà, tot i que mostra també alguns trets estilístics moderns Escriví, a més, diverses…

Fou violinista de la Real Capilla de San Cayetano, i tocà també en companyies de comèdies El 1778 guanyà la plaça de violinista dels teatres de Madrid El 1787 compongué les seves primeres tonadillas , i l’any 1790 passà a ocupar el càrrec de compositor de les companyies teatrals madrilenyes, que abandonà dos anys més tard De la seva producció vocal s’han conservat prop de 150 tonadillas , juntament amb minués , seguidillas i rondós Una de les tonadillas que gaudí de major èxit i popularitat fou La ópera casera 1799 Els trets estilístics de la seva obra s’emmarquen dins la música hispànica…

Procedent d’una família molt vinculada a la música, el 1957 es graduà a l’Escola Superior de Música de Varsòvia, on havia estudiat piano amb Margerita Trombini-Kasuro i composició amb JA Maklakiewicz i Kazimierz Sikorski Aquells anys també estudià violoncel i direcció d’orquestra El 1967 guanyà els concursos Vianna da Motta Lisboa i Marguerite Long-Jacques Thibaud París, moment a partir del qual començà una brillant carrera de solista Recuperat d’un greu accident de cotxe, enregistrà la integral de l’obra de F Chopin Impartí classes al Conservatori Serge Rakhmaninov de París 1963-73 i a la…

El mot salsa s’ha utilitzat també com a terme comercial per a designar el son modernitzat que els cubans i porto-riquenys desenvoluparen a Nova York És una amalgama d’estils de ball que, al voltant del son cubà, aplega rumba, guaguancó , mambo, txa-txa-txa, bolero, guajira , guaracha , boogaloo , bomba i plena de Puerto Rico, la cumbia de Venezuela, el merengue dominicà i influències del jazz i el rock La paraula fou popularitzada per Jerry Masucci i Johnny Pacheco a través de l’orquestra i la discogràfica Fania, que fundaren el 1964 També han destacat fent salsa Benny Moré,…

Formació de música mestissa creada a la Garriga el 1994 amb Mano Negra, Los Lobos i la música popular i de festa major com a referents inicials Els fundadors foren Joan Garriga, Daniel Portabella i Martí Vilardebò La seva discografia és constituïda per la trilogia Vafalungo 1998, Postrof 2001 i Go 2003, treballs que integren les influències musicals que adquiriren al llarg de la seva trajectòria i que van des de la música de festa major catalana fins als ritmes caribenys, nord-africans, balcànics i llatinoamericans El grup anuncià el 2004 que aturava la seva activitat, després de…

Format a Figueres amb Josep Morell i Macià, i a la Llotja barcelonina 1922 Estudià després amb Lluís Bausil, Andreu Fons-Godail i Lluís Delfau El 1928 es presentà individualment a Perpinyà Exposà també al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants de París, i el 1935 a la Sala Parés de Barcelona Secretari de la comuna de Perpinyà, gestionà la sortida del camp de concentració d’artistes com Antoni Clavé, Carles Fontserè i Pedro Flores, entre altres 1939 Exposà a Tolosa —d’on fou acadèmic—, Bordeus, Montpeller, Narbona, Marsella, etc El 1958 exposà sol a Girona i a Figueres Postimpressionista…

Deixeble de Vicent López Seguí el corrent neoclàssic amb influències barroques És autor de l’oli Desembarcament a València de Ferran el Catòlic i Germana de Foix Museu de Belles Arts de València i de diversos frescs a l’antic cor i al presbiteri de la catedral de València i a l’església de Santa Maria de Cocentaina El seu fill i deixeble Josep Ribelles i Felip València 1778 — Madrid 1835, format a les escoles de Sant Carles i de San Fernando de Madrid des del 1799, fou membre d’aquesta acadèmia 1818 i pintor de cambra Illustrà el Quixot de l’Academia Española 1819 i féu nombroses…

Provinent d’una família de pagesos empobrits, estudià a Uppsala El 1895 es donà a conèixer com a poeta amb la publicació de Vildmarks och Kärleksvisor ‘Cançons del bosc i de l’amor’, i amb Fridolins visor ‘Les cançons de Fridolin’, 1898 obtingué un gran èxit La seva obra, una de les principals de la lírica sueca del s XX, palesa nombroses influències, entre les quals la de la poesia popular, la del barroc i la dels romàntics Molts dels seus reculls estan situats en el marc de les tradicions i del paisatge de la seva regió nadiua Flora och Pomona ‘Flora i Pomona’, 1906 i Hösthorn…

La seva producció mostra influències molt diverses la força plàstica de Donatello i Mantegna —l’obra dels quals conegué directament en una estada a Pàdua—, la claredat i el to monumental de Piero della Francesca i el cromatisme dels flamencs Autor d’obres com ara Primavera 1460-63, National Gallery, Londres, Anunciació 1469, Museo del Duomo, Ferrara, el políptic Roverella 1474, al Musée du Louvre, París, i en altres museus i Sant Antoni de Pàdua 1484, Galleria Estense, Mòdena, el seu estil rarament original es caracteritzà per un dibuix incisiu, per una tensió dramàtica en les…

Estudià a les universitats de Virgínia 1932-33 i Johns Hopkins 1937-39, i en 1956-66 fou professor a la Universitat de Nebraska-Lincoln En Poems 1935 emprà formes arcaiques i revelà influències del darrer Eliot i dels nous “metafísics” anglosaxons, però hi reaccionà i a partir del 1940 partí de l’experiència humana directa i conreà la sàtira social Entre altres reculls, publicà Person, Place and Thing 1942, V-Letter 1944, premi Pulitzer 1945, Poems of a Jew 1958, White-Haired Lover 1968, Adult Book Store 1976 i Love and War, Art and God 1984 Dirigí la revista Poetry 1950-56, i…