Resultats de la cerca

Format al seminari de Barcelona i a la universitat pontifícia de Tarragona Ordenat l’any 1914, ja es destacà en l’organització del Congrés Litúrgic de Montserrat 1915 Fou professor d’iconografia i art sagrat al seminari de Barcelona 1916, director del Museu Diocesà i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc 1921-60, on constituí els Amics de l’Art Litúrgic 1923 —que promogué diverses exposicions— i edità un anuari 1924, 1926 i 1929 Collaborà en la fundació del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, on promogué exposicions artístiques locals 1926 i 1928 Ajudà la revista…

Signava  Vives Fierro Format a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, fou alumne de JM Garrut i de Tomàs Bel Residí a París el 1961, i l’any següent feu la seva primera exposició individual, a Cartagena Des del 1970 residí temporades a Londres, que prengué com a tema de molts dels seus quadres i on feu diverses exposicions 1971, 1973 A partir de la dècada de 1980 tornà a centrar la seva obra en la ciutat de Barcelona, i, posteriorment, l’Havana, Londres, París i Nova York foren alguns dels temes de la seva pintura Exposà en ciutats d’arreu del món Londres, Ginebra, Düsseldorf…

Els seus pares, que havien immigrat d’Instinción Almeria a Canet de Mar a la segona dècada del segle XX, ben aviat es traslladaren a Barcelona Estudià pintura amb Josep Oriol Baqué i Mercader, i posteriorment, pintura, gravat i dibuix a l’Escola de la Llotja, amb artistes com Francesc Labarta Freqüentà els ambients de l’època, com ara el Cercle Artístic de Sant Lluc Dedicada al paisatgisme, pintà indrets de Catalunya, Castella, Andalusia, les Balears, les Canàries, Venècia, Grècia, el Magrib, Cuba i Nova York Les seves illustracions a l’oli o els gravats acompanyaren obres d’…

Fill i deixeble d’ Alexandre de Riquer i Inglada , s’especialitzà també en exlibris Format al Cercle Artístic de Sant Lluc i a Llotja, s’especialitzà en exlibris, formà part de l’Agrupació Ars —germen d’Els Evolucionistes— i fundà les revistes Mediterrània 1916 i La Marsellesa Residí a Mallorca 1919-20, on collaborà a Vanguardia Balear —des d’on combaté Anglada i Camarasa— i en altres publicacions Publicà Por tierra dorada 1920, La cançó del Sena 1924, illustrat per ell mateix, i la novella, autodenominada futurista, La nina del capell verd 1926 a la collecció “La Novella…

El seu quart congrés es Castell, novembre del 1922 decidí per majoria l’ingrés dins la CNT 939 vots a favor i 700 en contra, favorables al manteniment de la neutralitat, després de la retirada dels partidaris de la UGT 708 obrers Posteriorment, sota la influència de Víctor Rotger, s’adscriví a la UGT de les Balears març del 1930

L’avenç aconseguit pels estudis bíblics permet d’afirmar que el mot Adam designa, a la Bíblia, l’espècie humana i el primer individu d’aquesta espècie Hi ha una relació entre els mots Adam i adamah ‘terra’, anunciada ja per l’autor bíblic, i així interpreta la natura de l’home pel seu nom pel seu treball l’home és destinat a la terra, que és el símbol de la seva natura El primer sentit de la paraula Adam és collectiu en el primer home és concentrat tot el que hom anomena humà és una personalitat corporativa La història del primer home, al Gènesi , és presentada sota una forma etiològica que…

Fundat per Teodor Llorente i Olivares i Josep Domènech i Taverner, als quals Josep de Campo cedí la propietat de La Opinión a condició que canviessin la capçalera, el 1872 es fongué amb Diario Mercantil N'han estat directors Llorente i Olivares 1866-1911, T Llorente i Falcó 1911-49, Martí Domínguez i Barberà 1949-59 i Joan Ombuena i Antiñolo 1959, el qual des del 1972 comparteix el càrrec amb María Consuelo Reyna Entre els seus redactors han destacat Ferran Lluch Ferrando, Eduard López-Chávarri i Marco, Lluc Ferrer i Donderis, Josep Sansano i Manaut, Josep Epila, Vicent Badia i Cortina,…

Continuà la prestigiosa activitat familiar de barreteria, però es decantà per afició cap al món de l’art Passà per Llotja i pel Cercle de Sant Lluc, on feu amistat amb Joan Miró Fundà i presidí l’ADLAN —Amics de l’Art Nou— i Discòfils 1935, i es relacionà amb moltes de les principals figures de l’avantguarda internacional Durant la Guerra Civil de 1936-39 collaborà en el salvament del patrimoni artístic i treballà per a l’Exposició d’Art Català a París A la postguerra, després d’uns mesos de presó, fou, com abans, l’aglutinador dels esforços avantguardistes, ara molt entrebancats per les…

Nebot de Josep i de Trinitat Monegal El 1905 ja publicava a El Poble Català articles d’un optimisme vital i utòpic Aprengué el violí amb Egisto Cioffi, però es decantà aviat cap a les arts plàstiques i ingressà a l’acadèmia Galí Fou collaborador literari d' Art Jove 1905-06 —on signava Complexe —, de La Publicidad 1910 —on era Complejo — i després de La Revista 1916-17, i fou collaborador artístic d' Or i Grana 1906-07, amb el pseudònim d' Emili Montaner Freqüentà el taller Guaiaba i el 1908 ja era secretari del Cercle Artístic de Sant Lluc i illustrà la primera edició de La…

Estudià a Llotja, al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l’Escola Superior dels Bells Oficis De les seves activitats inicials cal destacar la seva tasca de crític d’art a La Veu de Catalunya  i la fundació de l’ Agrupació Courbet El 1917 feu el primer viatge a París, becat per la Mancomunitat de Catalunya El 1922 fou nomenat secretari de l’Escola dels Bells Oficis, càrrec que exercí fins el 1924, que es traslladà a París Dotat d’una gran senzillesa i simpatia personal, té un anecdotari riquíssim, que constitueix un retaule viu d’aquell període És decisiu el seu paper en el…