Resultats de la cerca
Es mostren 2794 resultats
úlcera de Buruli
Patologia humana
Lesió necròtica de la pell i del teixit subcutani que afecta les extremitats.
És produïda per Mycobacterium ulcerans , i deu el seu nom a Buruli, districte d’Uganda Es manifesta amb l’aparició d’un petit gra o node d’aspecte inofensiu que, a la darrera fase del seu desenvolupament, afecta els ossos del malalt i pot arribar a provocar l’amputació del membre afectat Ha estat detectada al Japó, Austràlia, Àfrica i Mèxic, la qual cosa mostra que no es tracta d’una malaltia estrictament tropical També és anomenada úlcera micobacteriana i úlcera de Searl
úlcera de Buruli
Patologia humana
Lesió necròtica de la pell i del teixit subcutani que afecta les extremitats.
És produïda per Mycobacterium ulcerans , i deu el seu nom a Buruli, districte d’Uganda Es manifesta amb l’aparició d’un petit gra o node d’aspecte inofensiu que, a la darrera fase del seu desenvolupament, afecta els ossos del malalt i pot arribar a provocar l’amputació del membre afectat Ha estat detectada al Japó, Austràlia, Àfrica i Mèxic, la qual cosa mostra que no es tracta d’una malaltia estrictament tropical També és anomenada úlcera micobacteriana i úlcera de Searl
qüestió social
Cristianisme
Expressió amb què, en l’àmbit catòlic de la darreria del segle XIX i primera meitat del segle XX, hom solia referir-se al conjunt de problemes socials —injustícia del repartiment de les riqueses, situació degradada del proletariat, responsabilitat dels creients en la superació de les diferències de classe, etc.— la consciència dels quals havia estat desvetllada pel marxisme i que l’Església —que rebutjava aquest per principi— feu específicament seva per tal de corregir actituds seves anteriors i, alhora, evitar els que considerava extrems socialistes.
Amb el nou tarannà inaugurat pel concili II del Vaticà —autonomia de l’àmbit secular, responsabilitat dels creients en llurs opcions polítiques, etc—, l’esperit d’arrel posttridentina, que inspirava el planejament de la qüestió social tipificable en les encícliques que, sobre això, promulgaren diversos papes, des de Lleó XIII fins a Pius XII, restà radicalment superat, bé que sovint es manifesta encara en proclames i preses de posició tant de jerarquies locals com de grups tradicionals de catòlics dels indrets més diversos
síndrome adrenogenital
Patologia humana
Conjunt d’anomalies d’etiologia diversa (defectes enzimàtics, congènits, tumors, etc) que tenen en comú el fet d’anar acompanyades d’hiperfunció del còrtex suprarenal.
Segons el moment en què apareix hom diferencia tres grups d’aparició congènita, prepuberal i de l’adult Les característiques clíniques varien en importància d’acord amb el moment en què es manifesta el trastorn Globalment, és més pertorbador en la dona que en l’home, ja que una de les afeccions que pot originar és l’anomenat pseudohermafroditisme femení L’aparició de la síndrome adrenogenital en edat prepuberal o adulta fa sospitar fortament l’existència d’algun tumor a les glàndules suprarenals
Antoni Llaneres i Amengual
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Fou rector de Sant Nicolau 1798 i canonge de la seu 1815, a Palma Diputat per Mallorca a les corts de Cadis 1810, s’hi manifestà contrari a la llibertat d’impremta i partidari de la immunitat eclesiàstica i de la inquisició, a favor de la qual féu un discurs 1813, refutat per JLVillanueva Intervingué en la redacció del Llibre verd , llista secreta de liberals i exaltats de Mallorca Per una moció seva fou restablerta la inquisició a Mallorca 1814
osteoporosi
Patologia humana
Afecció caracteritzada per un aprimament de les trabècules i de la membrana cortical dels ossos, amb eixamplament dels espais medul·lars.
Consisteix en un desequilibri dels processos de formació-reabsorció de la substància fonamental de l’os escassa formació o excessiva reabsorció Radiològicament, es manifesta en una disminució de la densitat òssia i, clínicament, en deformitats, propensió a les fractures i dolors, bé que sovint no presenta cap simptomatologia Hom li assigna múltiples causes neoplàsies, inactivitat, hiperparatiroïdisme, hipercorticisme suprarenal, hipertiroïdisme, acromegàlia i moltes d’altres L’osteoporosi senil en individus de més de 65 anys és considerada com un procés d’involució normal
Marie Under
Literatura
Poetessa estoniana.
El 1917 fou cofundadora del grup literari “Siuru” Membre honorari del PEN-Club des del 1931, el 1944 s’exilià a Suècia El 1917 publicà Sonetid ‘Sonets’, primer recull de poemes, de to melangiós i intimista Posteriorment, amb Haal varjust ‘Veus de l’ombra’, 1927, Kiri sudamelt ‘Una pedra treta del cor’, 1935 i Onnevarjutus ‘Eclipsi de la sort’, 1929 evolucionà cap a l’expressionisme i manifestà preocupacions d’ordre filosòfic i existencial, i una amarga reflexió sobre el destí del seu país
síndrome de Marfan
Patologia humana
Trastorn hereditari del teixit connectiu que ocasiona alteracions oculars, osteoarticulars i cardiovasculars.
Es transmet de manera autosòmica dominant i es manifesta ja en la infantesa Hi ha un creixement exagerat dels ossos llargs, amb una talla i una envergadura excessives per a l’edat, i amb els dits molt llargs aracnodactília Les articulacions són molt laxes i hiperextensibles els peus, plans, i les luxacions articulars, freqüents Pot haver-hi també luxació del cristallí, dilatació de l’aorta i insuficiència de la vàlvula aòrtica cardíaca Fou descrita pel metge francès Bernard-Jean Antonin Marfan 1858-1942
La CUP veta per segon cop Artur Mas
La CUP decideix per segona vegada no donar suport a la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat La decisió es pren en un consell polític en què s’estudien diverses opcions i s’imposa l’abstenció el dia de la investidura per 36 vots a favor, 30 en contra i una abstenció L’endemà, el portaveu de la CUP, Antonio Baños, renuncia a l’acta de diputat, perquè, segons manifesta, se sent incapaç de defensar la posició adoptada per la formació
Muḥammad V del Marroc
Història
Soldà (1927-53) i rei del Marroc (1957-61).
Després de la Segona Guerra Mundial manifestà la seva simpatia pels partits nacionalistes Istiqlal i demòcrata i demanà la independència discurs de Tànger, 1947 El govern francès replicà substituint-lo per Muḥammad ibn ‘Arafa 1953 Exiliat a Còrsega 1954 i a Madagascar, el poble forçà el seu retorn 1955 Reeixí a independitzar-se de França març del 1956 i d’Espanya abril del 1956 i es proclamà rei 1957 Exercí un govern moderat, de política amical envers França, i nomenà successor 1960 el seu fill Hassan II
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina