Resultats de la cerca

Actuava d’interior i de davanter centre Començà al Futbol Club Gràcia i tot seguit jugà al Futbol Club Barcelona 1926-32, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, però a les acaballes d’aquella campanya 1932-33 retornà al Barça Com a barcelonista, disputà 167 partits i marcà 116 gols Guanyà la primera Lliga 1929, en què fou el màxim golejador de l’equip amb 11 gols Fou una vegada campió de Copa 1928, on marcà el gol del triomf en el tercer partit de la final També obtingué cinc Campionats de Catalunya 1927, 1928, 1930, 1931, 1932 i una Copa de Campions 1928 Posteriorment jugà a l’EC Granollers…

Mig volant, procedent de l’equip del seu poble, ingressà al juvenil del Futbol Club Barcelona l’any 1950, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1951 Després, jugà amb l’equip amateur barcelonista 1952-54 i amb el filial, l’Espanya Industrial 1954-56, amb el qual ascendí a primera divisió 1955-56 Jugà al primer equip blaugrana 1956-66 fins la seva retirada, i disputà 372 partits i marcà 43 gols Guanyà la Lliga 1959, 1960, la Copa del Generalísimo 1957, 1959, 1963 i la Copa de Fires 1958, 1960, 1966 Fou subcampió de la Copa d’Europa 1961 i de la Copa de Fires 1962 Amb la selecció estatal…

S’inicià a les categories inferiors del FC Barcelona –fou un dels estendards de la Lleva del Mini –, on es proclamà campió d’Espanya juvenil 1994 La temporada 1994-95 jugà amb el Barcelona B i al final d’aquella temporada debutà amb el primer equip, amb el qual es mantingué fins a l’edició 1998-99 i coincidí amb el seu germà Òscar Actuava d’interior esquerre, disputà 152 partits i marcà 14 gols Fou dues vegades campió de Lliga 1998, 1999 i Copa del Rei 1997, 1998, una de la Recopa 1997, una de la Supercopa d’Europa 1997 i una de la Supercopa d’Espanya 1996 Fitxà per l’Espanyol 1999-2003, amb…

Campió d’Europa a Stuttgart 1986 en la prova de salt amb perxa, campió del món a Hèlsinki 1983, Roma 1987 i Tòquio 1991 i medalla d’or olímpica a Seül 1988 Ha batut en 16 ocasions el rècord del món en pistes a l’aire lliure, entre els anys 1984 i 1992, i ha deixat la marca en 6 m i 13 cm En pistes cobertes també l’ha batut 16 vegades amb una marca final de 6 m i 13 cm Màxim favorit per guanyar la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona, no aconseguí la classificació final

La primera indica la xifra de les desenes, la segona, la de les unitats, i la tercera, el nombre de zeros que cal afegir-hi per a obtenir el valor numèric correcte Aquest expressa la resistència en Ω o bé la capacitat en μF A cada color correspon una xifra segons el codi següent negre 0, marró 1, vermell 2, taronja 3, groc 4, verd 5, blau 6, violat 7, gris 8, blanc 9 La quarta marca, facultativa, expressa la precisió daurat, 5% argentat, 10% sense marca, 20% La cinquena és emprada als condensadors per a indicar la tensió màxima que poden suportar

Filla del comte Pere II i de Ramgarda de la Marca i muller del vescomte de Nimes i d’Albi Ramon Bernat I Trencavell El 1067 vengué, d’acord amb el seu marit, els seus drets sobre els comtats de Carcassona i Rasès als seus oncles Ramon Berenguer I de Barcelona i a la muller d’aquest Almodis de la Marca, donació consolidada el 1068, el 1070 i el 1071 per renúncia d’altres hereus, però continuà administrant amb el seu marit i més tard amb el seu fill Bernat Ató I els comtats amb el títol de vescomtessa

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-67 procedent del Racing de Santander Amb el Barça jugà 212 partits, 107 dels quals a la Lliga, marcà 55 gols i destacà com a extrem dret Passà al Centre d’Esports Sabadell 1967-70, on jugà 56 partits més a primera divisió i marcà 5 gols Guanyà la Copa del Generalísimo 1963 i la Copa de Fires 1966 El 1964 disputà un partit amb la selecció espanyola 1969 Rebé el premi UNESCO al joc net Després de la seva mort, la federació espanyola instituí el Premi a l’Esportivitat amb el seu nom

Jugava d’extrem o d’interior esquerre Fitxà pel RCD Espanyol 1965-76 procedent de l’Oviedo Fou un dels integrants de la davantera coneguda com els Cinc dofins , formada també per Amas, Marcial, Re i Rodilla Visqué el descens a segona divisió de la temporada 1968-69 i l’ascens aconseguit l’edició següent En les onze temporades com a jugador espanyolista disputà 300 partits de Lliga i anotà 50 gols En competició europea jugà 10 partits i marcà 2 gols Fou deu vegades internacional per Espanya i marcà 1 gol S’alineà en dues ocasions amb la selecció catalana

Comprenia tradicionalment una part a l’oest de l’Elba, la Marca Vella o Altmark, una altra de central compresa entre els cursos mitjans de l’Elba i de l’Oder, la Marca Mitjana o Mittelmark, i una altra a l’est de l’Oder, que s’allargava entre la Pomerània i els antics límits de Polònia, la Marca Nova o Neumark a les tres marques eren unides d’altres petites regions Uckermark, Prignitz i Ruppin i els bisbats secularitzats de Brandenburg, Havelberg i Levus En la divisió provincial prussiana del 1815 l’Altmark fou integrada en la província de Saxònia, i la resta, juntament amb la…

Destacà en el futbol hongarès –Ferencvaros i Honved– i amb la selecció del seu país al final dels anys quaranta i l’inici dels cinquanta Fou 68 vegades internacional i marcà 75 gols, per la qual cosa és el segon màxim realitzador de la selecció hongaresa, amb la qual es proclamà campió olímpic 1952 i subcampió del món 1954 Fou el màxim golejador d’aquella fase final, amb 11 gols Fitxà pel FC Barcelona 1958-66 procedent del Young Fellows suís Disputà un total de 194 partits i marcà 140 gols Guanyà dues Lligues 1959, 1960, dues Copes 1959, 1963 i dues Copes de Fires 1960, 1966 Fou finalista de…