Resultats de la cerca
Es mostren 8690 resultats
Ricardo Palma
Literatura
Escriptor peruà.
Inicialment periodista, oficial de l’armada, secretari i senador, abandonà la política per dedicar-se a les lletres Fou director de la Biblioteca Nacional de Lima 1884-1912 És l’escriptor romàntic més representatiu del Perú polifacètic, renovador i progressista, conreà tots els gèneres i destacà com a inventor de la tradición meitat històrica, meitat ficció, to de sornegueria i referències constants al món americà Poesías 1911, Tradiciones peruanas 1872-83, Ropa vieja 1889, Cachivaches 1890, Ropa apolillada 1891 i Tradiciones peruanas 1872-1918
meló
meló
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit de la melonera.
El conreu és practicat, aproximadament meitat i meitat, en secà i en regadiu Les regions més productores són les de València Almàssera, Meliana, el Puig de Santa Maria i l’Horta en general, Xàtiva Vall d’Albaida, Oriola Baix Segura, Castelló la Plana, Baix Maestrat, Alacant Baix Vinalopó, Alacantí, Lleida Segrià, Noguera, Barcelona Baix Llobregat, Baix Penedès, Tortosa Ribera d’Ebre i Perpinyà Rosselló, que produeix també meló dolç, estimat al mercat francès Els melons valencians gaudeixen d’un prestigi genèric als Països Catalans per la quantitat i la qualitat
Ginés de Morata
Música
Compositor espanyol actiu a Portugal.
Es coneix poca cosa sobre la seva biografia En una data sense precisar del segle XVI fou el responsable de la capella musical dels ducs de Braganza a Vila Viçosa, Portugal De la seva obra musical s’han conservat dos motets i dos himnes a quatre veus en un manuscrit portuguès, i dotze cançons i villancicos , la meitat dels quals a tres veus i l’altra meitat a quatre veus, en el Cancionero de Medinaceli Aquestes composicions profanes demostren que Morata fou un dels compositors més inspirats del segle XVI ibèric
Col·legi de la Trinitat
Col·legi per a formació dels frares trinitaris fundat a Barcelona el 1675, d’acord amb el llegat del mercader Joan Costafreda i la disposició de Paula Cabanyes.
Es trobava a la cantonada dels carrers del Peu de la Creu i dels Àngels S'hi començà a ensenyar el 1685, i s’hi cursava filosofia i teologia La meitat dels seus alumnes havia d’ésser del convent trinitari de Barcelona i l’altra meitat de la resta de convents de la província, és a dir del Principat de Catalunya i dels regnes de València, Mallorca i Aragó Quan hi havia capacitat, admetia també estudiants laics a pupillatge Tenia un cos docent de deu frares i s’extingí el 1674
Col·legi de Sant Vicent Ferrer
Col·legi per a formació de frares dominicans de la província d’Aragó, fundat a Barcelona el 1668 al carrer de Tallers, a tocar de les muralles.
S'intitulava de Sant Vicent Ferrer i de Sant Ramon de Penyafort El 1758 fou traslladat a l’antic convent de les Repenedides, del carrer de Sant Pau, on subsistí fins el 1835 S'hi ensenyava filosofia i teologia i s’hi donaven set cursos La meitat dels seus alumnes procedia del convent de Santa Caterina de Barcelona, i l’altra meitat de la resta de convents de la província d’Aragó cada convent tenia un nombre fixat d’estudiants El seu cos docent i de servei era, el 1830, de 15 membres
Occitània
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
País de l’Europa Occidental, situat a la meitat meridional de l’hexàgon que constitueix l’Estat francès.
Amb uns 190000 km 2 i uns 14500000 h, limita, a l’W, amb l’oceà Atlàntic, al SE amb la Mediterrània costes del Llenguadoc i de la Provença, a l’E penetra al Piemont, en territori de l’actual Estat italià, i toca la Ligúria la línia que marca la delimitació septentrional descriu dues corbes petites als extrems i una de gran al centre, i deixa a l’altra banda d’aquesta línia, d’E a W, la Savoia, la part alta del Delfinat i de l’Alvèrnia, la Marca de Llemotges i el Peiteu Poitou la part meridional limita amb el País Basc de l’Estat francès, amb Aragó i Catalunya en aquest punt té dos…
semis
Numismàtica i sigil·lografia
Després de la reforma de Constantí, moneda d’or equivalent a la meitat del solidus (2,20 g).
temps de semireacció
Química
En una reacció química, temps necessari perquè la concentració d’un substrat inicial es redueixi a la meitat.
El seu valor pot ésser deduït, coneguda l’equació cinètica d’un procés en particular, a partir de l’expressió de la constant de velocitat
faixa-semibarra
Heràldica
Peça composta que resulta de la unió de la faixa i de la meitat inferior de la barra.
faixa-semibanda
Heràldica
Peça composta que resulta de la unió de la faixa i de la meitat inferior de la banda.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina