Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, collaborà en la creació de Marcador Simultáneo Dardo i Dicen 1952, amb el seu germà Federico i periodistes com José Luis Caro, Paco Albiach, Julián Mir i Joaquim Muntañola Destacà pels seus articles humorístics i futbolístics Fou el guionista del programa radiofònic Fantasía 1953-62 de Ràdio Nacional d’Espanya Posteriorment s’especialitzà en els pronòstics futbolístics amb un mètode propi que combina lògica, sort i cert esoterisme des del 1965 També collaborà amb altres publicacions com Don Balón i El Periódico de Catalunya És autor de la primera…

El seu fill Pere d’Orís el succeí el 1060, però pel fet d’ésser menor d’edat la senescalia passà al seu oncle Ramon Mir d’Aguada i aviat a la família Montcada Pere d’Orís, també dit Pere de Manlleu , casat amb Guisla, morí vers el 1088 i la seva vídua es reduí al domini del castell de Manlleu El domini d’Orís fou enfeudat, passà al bisbe de Vic i després als Queralt i als Montcada Els successors de Pere de Manlleu sembla que s’extingiren amb Obdúlia de Manlleu , muller de Ponç de Besora, i originaren la família dels castlans d' Orís

El lloc de Lavit s’esmenta des de l’any 954 El castell apareix documentat l’any 956 en la venda d’un alou feta per Aigone i la seva muller Anlo a Gilmon, dit Ènnyec El castell fou en els seus orígens de la nissaga de Mir Geribert, el qual l’any 1041 hi presidí un judici en cort sobirana En morir Mir Geribert el 1060, el castell passà a la seva descendència Els Santmartí posseïren l’alta jurisdicció del terme fins almenys Guillem V de Santmartí, ja que en el seu testament del 1180 només esmenta els béns que té al castell de Lavit Això sembla indicar que ja no tenia el…

Fou fundada el 1648 per fra Joan de la Concepció Mir i Vallès aquest i el seu successor en el règim de la congregació ermitana, fra Antoni de Sant Pau Ferrer i Rizà 1688-93, edificaren l’oratori i les dependències annexes Fou el tercer superior, fra Antoni de la Presentació Sampol i Oliver, qui posà la primera pedra de l’edificació actual 1703, composta d’una església dedicada a la Puríssima Concepció, amb corredors, cuina i refectori, porteria i celles, que fou inaugurada el 1705 La comunitat d’ermitans hi residí fins al s XIX i hi fou restaurada al segle actual, després de l’…

L’església actual té encara elements de la primitiva, romànica, del segle XI El 1098 el lloc i l’església, disputats pel monestir de Sant Cugat i Guerau Mir, esdevingueren priorat filial de Sant Cugat, dotat amb tots els béns d’aquest monestir situats entre Collserola i el Besòs Als segles XV i XVI ja no tenia cap regularitat, i fou secularitzat el 1592 Roma se n'apoderà, però Sant Cugat protestà i restaurà el priorat al començament del segle XVII, i des d’aleshores fins al 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir Fou molt restaurat al segle XIX, i…

Se celebra a Palma la Nit de la Cultura, la festa en què l’Obra Cultural Balear lliura els premis 31 de Desembre a les persones i entitats que han destacat per la seva tasca en favor de la cultura i la llengua catalanes Entre els guardonats hi ha l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, la pedagoga Maria Ferret, l’exhibidor cinematogràfic Joan Salom i el farmacèutic de Sa Pobla Antoni Torrents Gregori Mir guanya el premi Miquel dels Sants Oliver pel llibre Correspondència de Joan Mascaró A més del president balear, Francesc Antich, assisteix a la Nit de la…

Domina un dels trossos més bells de la costa nord de l’illa, damunt mateix de la punta de sa Foradada Centrada per una propietat fortificada amb una gran torre del segle XVI, fou adquirida al segle XIX per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana , que hi feu ampliacions d’estil italianitzant i un templet clàssic de columnes jòniques de marbre blanc de Seravezza En morir l’arxiduc, el 1915, la propietat passà al seu secretari Antoni Vives, i hom hi installà un museu que, a part els records personals de Lluís Salvador, conserva una notable collecció de ceràmica i de pintures de Mir…

Germà de l’historiador Manuel Mundó Feu estudis a Llotja i amb Joaquim Mir i Manolo Hugué El 1945 anà a París, on freqüentà la Grande Chaumière tingué contactes amb Georges Braque, Roland Oudot i, sobretot, amb François Desnoyer El 1948 tornà a Barcelona Exposà regularment a Barcelona, París, Roma, Madrid, etc Obtingué nombrosos premis, com la medalla Cézanne 1958, el Ciutat de Terrassa 1959, el Sant Jordi 1966 i el Ciutat de Barcelona 1967, entre d’altres A la inicial tendència postimpressionista afegí elements expressionistes Hom pot enquadrar la seva pintura, de temàtica…

Es conserven dues convinences, una sense datar i l’altra datada l’any 1077, sobre el castell de Castellet de Llimiana, la primera signada entre el comte Ramon V de Pallars Jussà i Bernat Hug, i la segona entre Ramon V i Ramon Mir L’any 1087, de nou el comte Ramon V i la seva muller, Valença, signaven un conveni pel mateix castell, ara amb Guillem i Guilabert Ez, pel qual el comte podia “ in ipso castro de Castellet intrare et exire et querreiare ” Tot i que s’ha pretès situar el castell al poble de Sant Martí de Barcedana, no sembla probable perquè la parròquia de Castellet tenia…

La senyoria de Vià era possessió de la família d’Urtx, que la conservà fins que, a la fi del segle XIII, fou adquirida per Pere de Fenollet, vescomte d’Illa, juntament amb el castell de Vià, del qual no queda rastre A la mort del vescomte Pere II, l’any 1353, la senyoria i el castell foren venuts Entre el 1435 i el 1436 Mateu d’Alp, mercader de Puigcerdà, fou senyor jurisdiccional de Vià i després ho foren els seus germans Tomàs i Lluís d’Alp L’any 1733, la senyoria de Vià era d’Antoni de Mir, del lloc d’Ix, que tenia la jurisdicció civil amb el delme i altres drets