Resultats de la cerca
Es mostren 1743 resultats
Sant Pau de Vença
Poble
Poble de Provença, Occitània, al departament dels Alps Marítims, França.
Té notables muralles, bastides per Francesc I de França 1537-47, església s XII-XIII i el Museu Provençal Molt a prop, al NW, hi ha l’important conjunt arquitectònic de la Fundació Maeght, obra de Josep Lluís Sert, inaugurada el 1964 acull un important conjunt d’obres de l’art contemporani, bàsicament d’artistes lligats al marxant Aimé Maeght, el fundador Miró, Arp, Braque, Kandiskij, Chagall, Giacometti, etc Hom hi celebra exposicions i espectacles d’avantguarda
Riquilda
Història
Comtessa de Barcelona, muller del comte Sunyer.
Probablement ja hi era casada el 917 i ben segur el 923 Apareix sovint al costat del seu marit en l’obra de govern Sembla haver tingut una especial preferència pels monestirs de Sant Pere de les Puelles i Santa Cecília de Montserrat Fou mare d’Ermengol, Borrell i Miró, i potser de Jofré i d’una filla anomenada Adalès o Bonafilla, que fou monja de Sant Joan de les Abadesses i abadessa de Sant Pere de les Puelles
música de Berga
Música
Música desenvolupada a Berga (Berguedà).
Des del segle XV, la vida musical d’aquesta ciutat ha girat a l’entorn dels seus orgues, època en què es té notícia de la construcció del primer, fins el 1877, moment en què es creà la plaça d’organista i mestre de capella a l’esglé-parroquial Entre els qui van exercir aquest càrrec, cal esmentar Esteve Guiu, que en fou titular entre el 1775 i el 1824, i, ja al segle XX, Miquel Mas, Josep Armengou i Marià Miró i Alsina Berga té una notable tradició musical i força músics, molts dels quals relacionats amb La Patum Joaquim Serra i Farriols 1833-1905, que contribuí a dignificar-ne la música…
baronia de Sales
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Sales (Garrotxa) que comprenia, a més, els llocs i parròquies de Toralla, Sadernes, Entreperes, Gitarriu i Monteia.
Apareix amb aquesta denominació vers la fi del s XIII, quan era una possessió dels Rocabertí, dels quals passà, per venda, als Cornellà vers el 1338 i als Malart 1360 i per successió d’aquests darrers als Alemany de Bellpuig vers el 1610 Des del començament del s XVIII hi hagué plets per la baronia, de la qual s’anomenen senyors, per una part, els Ros, els Hortafà i els Miró, i per l’altra els Llupià i els Cotoner, marquesos d’Ariany
el Regomir
Castell
Antic castell episcopal bastit a la muralla romana de Barcelona, a l’alta edat mitjana, a l’indret d’una de les quatre antigues portes de la ciutat, dita portal o torre del Regomir, la més pròxima al mar.
Només en resta la capella de Sant Cristòfor, a l’indret d’una de les torres del portal El barri del Regomir, format a la part de fora del portal, havia estat el primer barri mariner on radicaven les primitives drassanes Fusteria Vella El nom de Regomir sembla que és el d’una antiga séquia derivada del rec Comtal reg de Mir o de Miró, un dels comtes de Barcelona, encara que hom havia afirmat que provenia d’un fabulós rei Gamir
galeria Maeght
Sala inaugurada l’any 1977 per Aimé Maeght —marxant d’art contemporani, editor i mecenes—, situada a l’antic palau Cervelló del carrer de Montcada de Barcelona.
Josep Farreras en fou el primer director fins el 1990, en què el substituí José Muñoz La seva tasca se centra sobretot en la difusió de l’obra d’artistes espanyols ja coneguts a l’estranger, com Miró, Tàpies, Chillida, Saura, etc, juntament amb la d’altres artistes més joves JM Broto, X Grau, S Solano, etc, i també la d’artistes estrangers de renom Calder, Giacometti, Braque, entre d’altres El 1990 obrí una llibreria especialitzada en art contemporani
Josep Hurtuna i Giralt
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Es formà a Belles Arts Exposà individualment a Barcelona des del 1944, Roma, Madrid i Santander, i collectivament a diversos països Fou soci fundador, a Barcelona, dels Salons d’Octubre 1948-55 i assidu dels de Maig Partint del figurativisme, tendí a una estilització estructurada i colorista els anys cinquanta Posteriorment —des de 1958-59— esdevingué seguidor ressagat de la segona onada abstracta, sovint influït pel Will Faber d’anys anteriors Obtingué diversos premis, com els de dibuix Miró 1964 i Ynglada 1974
Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries
Organització juvenil anarquista d’àmbit peninsular creada a instàncies de les joventuts de Madrid pel juny del 1932.
Independent de la FAI, fou criticada per aquesta i en especial per les Joventuts Llibertàries de Catalunya, les quals no s’hi adheriren fins pel novembre del 1936 Passà de 30 000 membres al principi del 1936 a 120 000 pel febrer del 1937 34 000 al Principat, 8 000 al País Valencià Durant la guerra civil, en fou secretari general Fidel Miró, exsecretari de la regional catalana Tingué, entre d’altres òrgans de premsa, “Juventud Libre” Madrid i “Ruta” Barcelona
Cristina Bes Ginesta
Esquí
Esquiadora de muntanya.
Començà a competir en esquí alpí el 1999 i l’any següent formà part de l’equip espanyol Fou quarta al Campionat d’Europa de curses d’equip 2003 fent parella amb Iolanda García i al Campionat del Món de Relleus 2010, juntament amb Mireia Miró i Gemma Arró També ha aconseguit resultats destacables en diferents Campionats d’Europa i del Món de relleus i de curses d’equip, i en la prova internacional de la Patrouille des Glaciers 2008
Esteve Serrat i Puig
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador, conegut pel sobrenom Paxinc.
Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot, a l’escola de San Fernando de Madrid i a París El 1950 exposà per primera vegada individualment a la Sala Vayreda d’Olot El mateix any entrà a formar part de la penya Cràter d’Art Guanyà el primer premi de gravat del Concurs de la Diputació de Girona 1959 Influït per la pintura de Picasso i Miró, conreà una figuració espontània i colorista dedicada a la faràndula i als infants
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina