Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
Cal Casesnoves
Masia
Masia del municipi del Pla del Penedès (Alt Penedès), al límit del de Subirats.
Edifici d’estil popular molt reformat, datat a mitjan segle XIX Hi ha notícies d’una masia en aquest mateix lloc al segle XIV, però no se’n conserva cap vestigi Algunes fonts l’anomenen erròniament Cal Casanoves
Bardi
Economia
Família de mercaders, després magnats, de Florència, els membres de la qual, a partir de Bartolo Bardi
(mort el 1310), cònsol del Calimala i un dels primers priors de Florència (1282), ocuparen càrrecs en el govern de la ciutat.
Llur companyia mercantil i bancària fou una de les més importants d’Europa des de mitjan s XIII fins a mitjan s XIV S'encarregà de transferir les dècimes papals de tot el món a Roma o a Avinyó Concedí quantiosos préstecs als reis de Nàpols, de França i d’Anglaterra Hagué de fer enormes inversions no reemborsables en un terme breu per la guerra de Florència contra Verona i després contra Pisa per la possessió de Lucca, les quals arruïnaren la companyia Els Bardi en foren bandejats i el 1345 fou declarada la fallida de la companyia Filippo i Rodolfo Bardi , tanmateix,…
el Bullidor
Poble
Poble del municipi de Barbens (Pla d’Urgell), a uns dos quilòmetres al N de Barbens, al camí de la Fuliola, format per unes quantes cases de camp al voltant del castell i de l’antiga església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu, adossada al castell.
Fou municipi fins a mitjan segle XIX La baronia del Bullidor fou comprada el 1487 per Dalmau de Copons i de Guimerà, i el 1688 fou adquirida per Pere Jaume de Massot el 1859 el títol passà als Dalmases
baronia de Font-rúbia
Història
Jurisdicció senyorial (antigament dita de Font Rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac) que al segle XVI pertanyia als Fiveller de Palou.
El 1590 una part passà als Torrelles i als Sentmenat i, a mitjan segle XVII fou venuda a l’encant públic i l’altra part passà als Cardona, als Salvà, als Ivorra Copons de la Manresana i als Pinós
relapse | relapsa
Cristianisme
Que recau en una heretgia de la qual havia abjurat.
Al tribunal de la inquisició el reu relapse mereixia automàticament l’empresonament i, a partir de mitjan s XIII, havia d’ésser condemnat a mort i relaxat Tanmateix, en la pràctica, hi hagué heretges reconciliats dues i tres vegades
Karaman-Oghlu
Dinastia turcmana que dominà (segles XIII-XV) la regió de Karaman, al S de l’Àsia Menor, com a emirat.
Amb capital a Laranda avui Karaman, s’enfrontà repetidament als mamelucs de Síria i d’Egipte, als francs de Xipre i a les tribus veïnes, fins que, a mitjan segle XV, l’emirat fou absorbit per l’imperi Otomà
Partit dels Treballadors
Política
Partit polític d’àmbit estatal espanyol, amb organitzacions autònomes a les nacionalitats i regions (Partit dels Treballadors de Catalunya) nascut de la fusió del PTE i l’ORT (1979), amb un programa de consolidació democràtica, parlamentarista i moderat.
A mitjan 1980 les divisions internes provocaren la desfeta del partit A Andalusia, el grup esdevingué Partido Andaluz Unido, nacionalista, integrat 1982 en el PSA Al Principat, el 1981 una part dels militants s’integrà en Nacionalistes d'Esquerra
baronia de Font-rúbia
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial (antigament dita de Font Rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac) que al segle XVI pertanyia als Fiveller de Palou.
El 1590 una part passà als Torrelles i als Sentmenat i, a mitjan segle XVII fou venuda a l’encant públic i l’altra part passà als Cardona, als Salvà, als Ivorra Copons de la Manresana i als Pinós
Samuntà
Antic municipi
Antic terme del municipi d’Alcover (Alt Camp), situat a la dreta del riu Glorieta; comprenia l’antic santuari de les Virtuts.
En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joana de Prades vengué a l’arquebisbe de Tarragona a mitjan segle XV Al segle XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat al municipi d’Alcover
monestir de Viu
Monestir
Priorat benedictí (Sant Joan de Viu), filial de Lavaix, situat a l’església del castell de Viu, del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), dins l’antic terme de Viu de Llevata.
L’any 946 el bisbe Ató de Pallars i el comte Guillem el cediren a l’abat Adroer de Lavaix perquè hi fundés un monestir Subsistí fins a mitjan segle XII, i romangué més tard com a simple possessió de Lavaix
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina