Resultats de la cerca
Es mostren 1569 resultats
Minyó de Montellà
Història
Bandoler.
El 1587, a Sidamon Segrià, s’apoderà, amb la seva quadrilla, d’una tramesa de moneda que Felip II feia dur a Gènova per Catalunya Més tard intentà un cop semblant a Almacelles Segrià Morí en la defensa del castell d’Arsèguel
peso
Economia
Unitat monetària principal de Mèxic (Mex$).
Com a unitat monetària definida en or circula des del 1903 El 1936 fou redefinit com a moneda paper no convertible Després de diverses devaluacions acceptades pel FMI, la seva equivalència restà fixada en 0,07109 grams d’or fi Dividit en 100 cèntims
Jordi Petit i Fontserè
Economia
Dret
Advocat (1960) i economista (1962).
Autor d' Estructura económica de las Cajas de Ahorro Catalanas 1966 i de diversos articles sobre la qüestió de les fonts de finançament de l’economia catalana a Serra d’Or , Información Comercial Española, Moneda y Crédito Fou director del Banc Urquijo a Barcelona
pecúnia
Economia
Diners.
El terme fa referència als caps de bestiar del llatí pecus amb què originàriament eren fets els intercanvis comercials, abans de l’ús del metall en brut o en lingots i de la pecunia numerata o moneda oficial que no necessitava d’ésser pesada i contrastada
desmonetització
Economia
Abandó de l’ús d’un metall en el sistema monetari.
Històricament el cas més important de desmonetització fou el de l’argent al s XIX, quan hi havia el sistema monetari bimetàllic or i argent i llibertat d’encunyació la moneda d’argent perdé valor i disminuí la demanda d’aquest metall per a encunyacions monetàries
Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona
Entitat que aplega els afeccionats a l’estudi i al col·leccionisme filatèlic i numismàtic.
Fou creat a Barcelona l’any 1925 Disposa d’una biblioteca especialitzada Els anys 1952 i 1963 organitzà dues grans exposicions de moneda catalana L’any 1971 inicià la publicació d' Acta Numismàtica , que fou cedida en crear-se la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics el 1979
ruble
Economia
Unitat monetària principal de Rússia.
Dividit en 100 copecs El nom en rus, rubl' , del verb rubit' , ‘tallar’ li fou aplicat en néixer, el 1321, com a peça encunyada, tallada de barres d’argent Com a unitat monetària la seva circulació s’estengué per tot l’estat rus el 1535, bé que n'existien encunyacions diverses El 1704 fou dividit en 100 copecs L’emissió extraordinària que hom en féu per subvenir a les despeses de guerra en temps de Caterina II obligà a una primera reestructuració monetària, vigent en 1839-97, a la qual succeí la posada en circulació de monedes d’or i paper moneda A la gran devaluació que…
bullion
Economia
Història
Or o argent sense monetitzar, conservat en lingots.
Al començament del s XX es plantejà a la Gran Bretanya una controvèrsia sobre la necessitat del suport metàllic en les emissions de paper moneda, de la qual sorgiren dues escoles contraposades la Currency School, continuadora del bullionisme, que desenvolupà el currency principle , i la Banking School , antibullionista
Sífax
Història
Rei de la Numídia occidental.
Intentà d’hellenitzar el país i encunyà moneda Fou aliat dels romans a l’inici de la segona guerra Púnica, però després, casat amb la filla d’Asdrúbal, s’uní als cartaginesos, coincidint amb el desembarcament d’Escipió 202 Vençut per Leli i Masinissa, fou portat presoner a Roma
talla
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Nombre de monedes a fer amb un pes determinat de metall.
Pel que fa a la moneda catalana, en un primer període, aquesta unitat ponderal fou la lliura i, a partir del sXII, el marc En els documents monetaris, hom parla de la talla per definir el pes de les monedes i la llei i la talla en defineixen el valor intrínsec
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina