Resultats de la cerca

La restituí al rei el mateix any, el qual, immediatament, la donà al mestre racional Ubertino de La Grua, que també la tornà als reis Martí I i Maria I Aquests llavors l’atorgaren el 1396 a Galceran de Sentmenat, que la vengué el 1407 a Giacomo Gravina El net d’aquest, Girolamo Gravina, es casà amb Beatriu de Cruïlles, baronessa de Scordia Soprana, i llurs descendents, els Gravina-Cruïlles marquesos de Francofonte, foren creats prínceps de Palagonia el 1629 i grans d’Espanya el 1709

En un comunicat públic, Elisabet II d’Anglaterra accedeix a permetre que els ducs de Sussex renunciïn als drets i obligacions públics associats a la Casa Reial, tot i lamentar-ho Els ducs de Sussex, Meghan Markle i el net de la reina el príncep Harry, van expressar el mes de gener la voluntat de viure vides privades i ser independents financerament Durant un “període de transició" es resoldran afers relatius les finances dels ducs, el manteniment dels títols nobiliaris i el pagament de la seguretat

Fill i hereu de Guillem de Cervià i de Maiasenda, hereva de Llers, i net, per línia paterna, de Gaufred Bastons Fou un personatge important de la cort de Girard II de Rosselló i de la dels comtes Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV de Barcelona Acompanyà aquest darrer a Arle 1150, i fou un dels marmessors de la reina Peronella l’any 1152 El 1160 restituí a la seu de Girona nou esglésies que li havia pres Tingué la castlania del castell de Lleida

A diferència del taoisme filosòfic, prometia als seus seguidors la immortalitat física i una llarga longevitat, i considerava la salut del cos com a conseqüència de la purificació de l’ànima La presidència de la secta fou hereditària, i el seu net creà, al cap d’uns quants anys, un estat teocràtic a Sizhuan i a Shanxi, que estigué a la base de la revolta dels “turbants grocs” distintiu dels taoistes religiosos davant la creixent refeudalització del camp, als darrers temps de la dinastia han 184-185

El període d’incubació és de dues a tres setmanes, i la fase prodròmica és molt breu un dia L’exantema que seguidament apareix és constituït per elements lenticulars de color rosadenc, de perfil net i lleument boteruts Comença a la cara, s’estén ràpidament pel cos i desapareix al cap de dos o tres dies Fa el curs amb febre baixa i presenta, com a característiques, adenopaties occipitals Fora del cas de les gestants, no presenta complicacions temibles és més benigna que el xarampió

Fill segon del príncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen El 1889 fou designat hereu pel seu oncle Carles I, que no tenia successió directa A la Primera Guerra Mundial lluità al costat dels aliats 1916-18 Ocupada Bucarest pels alemanys 1916, es refugià a Moldàvia Amb la victòria aliada 1918, uní Transsilvània, Bessaràbia, Bucovina i gairebé tot el banat de Temesvár, a Romania El 1921 emprengué una reforma agrària Deixà el tron al seu net Miquel I a causa del matrimoni morganàtic del seu fill Carles II

Estudià al Conservatori de Budapest i al de Viena i actuà amb personalitats com A Rubinstein i A Piatti El 1868 fou cridat per succeir H Wieniawski com a professor de violí al Conservatori de Sant Petersburg, on treballà fins el 1917 i tingué una gran influència sobre l’escola violinística russa Desenvolupà una tècnica especial per tal d’obtenir un so net i lluent, amb una intensitat i un color aconseguits gràcies a una especial utilització del dit índex sobre l’arc del violí

El cognom prové de Pietro di Leoni segle XI, el qual prestà ajut financer al papa durant la lluita de les Investidures El seu fill Leone ajudà Ildebrando di Soana a esdevenir papa Gregori VII El net de Leone, Pietro, fou elegit antipapa Anaclet II, 1130-38 Els germans d’aquest participaren en el motí popular contra el papa Luci II 1143 La família restà influent almenys fins al segle XV Cap al segle XIV s’hi originaren les branques de Città di Castello i Matelica

Net potser de Tomàs Vicent Sanxis Fou aprenent d’Ignasi Vergara 1758 i alumne de Sant Carles, d’on després fou acadèmic El 1779 optà, sense èxit, al nomenament d’acadèmic de mèrit de San Fernando amb el relleu Minerva i la Prudència encaminant la joventut al temple de la Immortalitat , obra que tanmateix l’acadèmia li acceptà Es dedicà a l’ensenyament a Sant Carles i a l’obra de retaules en talla de fusta Morí essent tinent director honorari de Sant Carles

Fill d’Elderic Entrà al servei de la comtessa Ermessenda abans del 1037 Intervingué en diversos judicis de la cort comtal i ajudà Ermessenda en el govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona Rebé de la comtessa diversos castells, entre els quals el castell nou de Barcelona Feu de pacificador entre la comtessa àvia i el seu net En la defensa dels drets de Ramon Berenguer I s’enemistà amb el magnat Mir Geribert, que el 1055 li incendià la casa de Barcelona