Resultats de la cerca
Es mostren 3188 resultats
rifamicina
Farmàcia
Nom genèric dels antibiòtics obtinguts de Streptomyces mediterranei
.
Les rifamicines A, B, C, D i E són naturals Les O, S i SV són derivats semisintètics de la rifamicina B, la qual, per oxidació, dóna la forma S, més activa Són emprades contra gèrmens grampositius, contra alguns de gramnegatius i contra Mycobacterium tuberculosis
terpinolè
Química
Hidrocarbur diènic que ocorre en l’essència de trementina, d’estructura ciclohexànica i natura monoterpènica.
És un líquid incolor, insoluble en l’aigua i soluble en alcohol i èter, que bull a 185°C i té una densitat de 0,8623 Hom l’obté de les seves fonts naturals i és emprat com a solvent i com a intermedi de síntesi
agent antivíric
Farmàcia
Substància química natural o de síntesi que destrueix selectivament els virus infectants d’organismes vius.
Entre els agents antivírics de síntesi hi ha certes molècules anàlogues dels nucleòsids, que bloquen la duplicació de l’ADN víric com la vidarabina i l' acicloguanosina Entre els agents naturals hi ha l'interferó En medicina són emprats la idoxuridina i l’amantadina
androgen
Bioquímica
Cadascuna de les hormones sexuals d’acció masculinitzant segregades pels testicles, pel còrtex suprarenal i, en petita quantitat, pels ovaris.
Tots els andrògens naturals són derivats de l’androstè, i tenen una funció esteroide en C 1 9 En depenen els caràcters sexuals virilitat, creixement dels òrgans genitals, desenvolupament de l’instint sexual, etc Els andrògens més importants són la testosterona i l’androsterona
boldo
Botànica
Farmàcia
Arbre de la família de les monimiàcies, que ateny fins a 8 m d’alçària, de fulles persistents, oposades, ovades i piloses, molt i agradablement aromàtiques, com ho són també l’escorça i les flors, que són dioiques i reunides en cimes terminals.
Viu als boscs esclerofilles de Xile, on els naturals n'empren les fulles com a condiment i per a preparar infusions digestives Riques en essència i en boldina, són emprades per a combatre les afeccions hepàtiques, i com a tònic, estimulant i digestiu enèrgic
al·lopregnà
Química
Hidrocarbur saturat, d’estructura esteròidica, isòmer geomètric del pregnà, en el qual els cicles A i B estan fosos en posició trans
i l’hidrogen del carboni 5 està orientat en α esteroide
).
El seu esquelet i les seves particularitats estructurals es retroben en nombrosos esteroides naturals molts amb propietats hormonals, aïllats principalment, adés de la zona cortical de les glàndules suprarenals, adés del corpus luteus , de la placenta o de l’orina de mamífers femella prenys
Hieronymus Bock
Biologia
Naturalista alemany.
En la seva obra més important, Neues Kräuterbuch ‘Nou herbari’, 1539, que fa que sigui considerat un dels precusors de la botànica moderna, descriví molt acuradament un gran nombre de plantes, donà indicacions de llurs hàbitats i tendí a agrupar-les segons llurs afinitats naturals
procès estocàstic
Matemàtiques
Procés que estudia l’evolució d’un sistema (econòmic, biològic, tècnic, cibernètic, etc) en el qual la llei de probabilitat és funció del temps.
En rigor un procés estocàstic és una família de variables aleatòries {X t } , on t varia en un conjunt anomenat paramètric conjunt dels nombres naturals en el cas de processos discrets, un interval de la recta real en el cas de processos continus, etc
Indicador de Progrés Genuí
Ecologia
Indicador proposat pel grup Redefining Progress per a substituir el PIB i avaluar millor el benestar i el desenvolupament.
Més avançat que l’Índex de Benestar Econòmic creat el 1989 per Herman Daly i John Cobb, engloba contribucions positives i descompta costs com el consum de recursos, la pèrdua de béns naturals, la contaminació, la distribució desigual de la renda i la delinqüència
Norbert Font i Sagué

Norbert Font i Sagué
© Fototeca.cat
Geologia
Literatura
Geòleg, espeleòleg i escriptor.
Fou ordenat sacerdot el 1900 Des de molt jove collaborà amb treballs literaris i de vulgarització històrica en diverses publicacions i obtingué diversos premis als jocs florals el 1894 als de Barcelona, amb Les creus de pedra a Catalunya el 1896 a Granollers, amb Lo Vallès , publicat el 1904 el 1897 a Barcelona, amb Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya , entre d’altres El 1890 s’inicià en el publicisme polític amb l’article “Pobre Catalunya Plors d’un català castellanitzat per força”, aparegut en La Comarca del Noia Fou el primer article d’una llarga producció…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina