Resultats de la cerca

De gran temperament dramàtic, obtingué l’Oscar el 1935 per Dangerous , i el 1938 per Jezebel Uns altres films en què intervingué són Little Foxes 1941, All About Eve 1950, What Happened to Baby Jane 1962, The Anniversary 1968, Lo scopone scientifico 1972 i Death on the Nile 1978, entre d’altres La seva darrera pellícula fou The Whales of August 1987 El 1963 publicà la seva autobiografia The Lonely Life

Debutà en el cinema el 1966 i l’any següent es féu un cert renom amb Bonnie and Clyde d’A Penn Ha intervingut, entre altres, en Amanti 1968, The Arrangement 1969 d’E Kazan, Puzzle of a Downfall Child 1970, Chinatown 1974, Network 1976 que li valgué un Oscar, Evita 1980, Mommie Dearest 1981, Supergirl 1984, The Handmaid’s Tale 1989, Scordurs 1991, Arizona Dream 1992, The Temp 1993, Don Juan de Marco 1994, En brazos de la mujer madura 1996, Love Lies Bleeding 1999, The Thomas Crown Affair 1999, Messenger The Story of Joan of Arc 1999, Stanley's Gig 2000 i The Yards 2000

Excellent actriu dramàtica, el 1957 rebé l’Oscar per la seva labor a The Three Faces of Eve Altres films seus són The Long, Hot Summer 1958, The Fugitive Kind 1959, Paris Blues 1961, A New Kind of Love 1963, Rachel, Rachel 1968, Winning 1969, The Effects of Gamma Rays on Man-in-the-Moon Marigolds 1972, The Drowning Pool 1975, Harry and Son 1984, The Glass Menagerie 1987 i Philadelphia 1993 Es casà amb l’actor Paul Leonard Newman

El seu nom de naixement era Natalia Nikolaevna Zakharenko Inicià la carrera a vuit anys, com a actriu infantil Més tard, una excellent preparació i un fort temperament dramàtic la convertiren en una de les primeres figures de la seva generació Alguns dels seus films són Rebel without a Cause 1955, Splendor in the Grass 1961, West Side Story 1961, Love with a Proper Stranger 1963, The Great Race 1965, This Property is Condemned 1966, Penelope 1967, Bob and Carol and Ted and Alice 1969 i The Lost Married Couple in America 1980 Fou nominada tres cops a l’Oscar i, entre altres premis, obtingué un…

Llançada com a sex symbol els anys seixanta, les seves pellícules ressalten més per les seves qualitats físiques que per les interpretatives Cal citar-ne The Fantastic Voyage 1965, One Million Years bC 1966, The Lady in Cement 1969, Myra Breckinridge 1969, The Three Musketeers 1973, Globus d’Or a la millor actriu, The Prince and the Pauper 1977, etc

Graduada en antropologia i art dramàtic, debutà al teatre l’any 1974 i no fou fins el 1982 que actuà per primer cop en un film The World According to Garp, 1982, de George Roy Hill Posteriorment ha alternat els escenaris amb la televisió i el cinema Ha estat reconeguda sobretot en papers de dones calculadores, ambicioses i dures The Big Chill 1983, de Lawrence Kasdan, The Natural 1984 de Barry Levinson, Jagged Edge 1985, de Richard Marquand,  Fatal Attraction 1988, d’Adrian Lyne Dangerous Liaisons 1988, de Stephen Frears,  Reversal of Fortune 1990, de Barbet Scroeder Hamlet 1991, de Franco…

Abandonà la seva carrera com a model a Nova York per traslladar-se a Hollywood, on es convertí en un dels símbols sexuals del cinema dels anys vuitanta Ha intervingut als films Never Say Never Again 1983, The Man who Loved Women 1983, The Natural 1984, Fool for Love 1985, 9 1/2 Weeks 1986, No Mercy 1986, Blind Date 1987, Nadine 1987, Batman 1989, Final Analysis 1991, Cool World 1992, LAConfidential 1997, —pellícula amb la qual guanyà l’Oscar a la millor actriu de repartiment—, I Dreamed of Africa 2000 i Bless the Child 2000

Traslladada a Austràlia, debutà en el cinema d’aquest país en papers secundaris fins que l’èxit de Dead Calm 1989, de Phillip Noyce, on exercia de protagonista, li obrí les portes del cinema nord-americà i s’ha convertit en una de les actrius més distingides Altres títols són Days of Thunder 1990, de Tony Scott Billy Bathgate 1991, de Robert Benton Far and Away 1992, de Ron Howard Malice 1993, de Harold Becker My Life 1993, de Bruce Joel Rubin Batman Forever 1995, de Joel Schumacher To Die For 1995, de Gus van Sant, en la qual obtingué un Globus d’Or Portrait of a Lady 1995, de…

El seu nom autèntic era Margarita Carmen Cansino Adquirí popularitat amb la seva creació en Gilda 1946 i esdevingué el sex-symbol femení de postguerra Amb The Lady from Shanghai 1948, del seu segon marit, Orson Welles, s’inicià la seva decadència Actuà també en els films Affair in Trinidad 1952, Salomé 1953, Separate Tables 1958, etc

Es destacà aviat en films com Tulsa 1949 i I'll Cry Tomorrow 1955 El 1958 guanyà l’Oscar pel seu paper de condemnada a mort en I Want to Live