Resultats de la cerca

Té en compte les regles quàntiques, i el principi d’exclusió de Pauli Quan un conjunt de partícules és regit per l’estadística de Fermi-Dirac, la seva funció d’ona total és antisimètrica respecte a l’intercanvi de dues de les partícules és a dir, que canvia de signe sota l’intercanvi de les dues partícules La funció de distribució és la distribució de Fermi-Dirac

L’enceb, en explotar, produeix una forta elevació de la temperatura i una ona de xoc que provoca l’esclat de l’explosiu més estable Els productes emprats usualment com a enceb són el fulminat de mercuri i, especialment, l’azida de plom A vegades hom hi incorpora un reforçant o multiplicador, generalment de tetralita Hom classifica els encebs en una escala numèrica segons el pes d’explosiu que contenen

En l' autoguiatge actiu , el míssil incorpora un emissor d’energia, normalment un radar, que el guia cap a l’objectiu en funció de les dades proporcionades per l’ona que aquest reflecteix En l' autoguiatge passiu , el míssil s’orienta per l’energia que emet el fitó aquest és el cas dels míssils autoguiats terra-terra, que es guien pels raigs infraroigs que emet la tobera de l’avió

La quantitat de llum absorbida I és donada per l’expressió essent la intensitat del raig de llum incident, b el coeficient d’absorció per unitat de concentració de solut, que depèn de la longitud d’ona de llum emprada, c la concentració de la solució, i x el gruix travessat per la radiació L' absorbància de les substàncies que satisfan la llei de Beer és proporcional a la concentració

El mot màser prové de l’acrònim del terme anglès microwave amplification by stimulated emission of radiation ‘amplificació de microones mitjançant l’emissió estimulada de radiacions’ Un màser és, essencialment, un sistema macroscòpic constituït per objectes elementals, com un feix de molècules d’amoníac o d’hidrogen, un cristall de robí constituït per ions de crom, etc Per a aconseguir l’efecte màser cal, en primer lloc, excitar el sistema, és a dir, fer passar cada objecte elemental d’un estat energètic E 1 a un estat energètic superior E 2 , cosa que hom aconsegueix mitjançant un camp…

Féu uns experiments d’una gran precisió, utilitzant l’interferòmetre inventat per ell i amb la collaboració de Morley 1887 aquests experiments, esdevinguts cèlebres, demostraren la inexistència de l’hipotètic èter d’acord amb els resultats posteriors de la relativitat especial L’any 1889 Michelson estudià la manera d’establir una longitud d’ona com a patró fonamental de longitud, en lloc del metre Obtingué el premi Nobel de física l’any 1907

Els valors de les diferents longituds d’ona són donats per l’expressió l/λ= R H 1/2 2 -1/ N 2 , essent R H la constant de Rydberg per a l’àtom d’hidrogen R H =109 737 cm - 1 i N un nombre enter més gran que 2 Aquesta equació, deduïda empíricament per JJ Balmer, no rebé una interpretació teòrica correcta fins a l’adveniment del model de l’àtom de Bohr

Presidí el Club Orientació Catalunya en una segona etapa des del 2007 fins al 2011 ha entrenat els seus fills, Biel, Ona i Pol, múltiples vegades campions de Catalunya i d’Espanya en diverses categories Ha estat director del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona des del 2004 i vicepresident de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya del 2006 al 2010 Ha creat l’empresa d’esdeveniments d’orientació La Nova Fita

Fou proposat pels detractors de la interpretació de Copenhaguen de la mecànica quàntica, i marca la controvèrsia entre aquesta escola “oficial” i els primers Bàsicament, afirma la incompatibilitat del principi de completitud amb el d’acció local, és a dir, mostra la incompatibilitat de les dues proposicions següents en primer lloc, la funció d’ona proporciona una descripció completa d’un sistema individual i, en segon lloc, les condicions físiques reals de subsistemes aïllats, separats espacialment, són independents

Depèn tant de la freqüència fonamental com de les harmòniques particulars que entren en la composició de tota ona composta Aquest tret serveix per a distingir, per exemple, a de e, i, etc, i es presenta conjuntament amb el to, la intensitat o amplitud i la durada Totes les llengües naturals fan un ús fonològic del timbre en alguna mesura, per a diferenciar la qualitat de llurs fonemes segons l’obertura i la localització dels formants