Resultats de la cerca

S’inicià a Barcelona els anys quaranta El 1951 es proclamà campió de Catalunya d’aficionats en pes mosca Dos anys després es convertí en púgil professional i entrenà sota les ordres d’Antonio Blanch Es proclamà quatre vegades campió d’Espanya de pes lleuger entre el 1957 i el 1958 Abandonà la boxa el 1965, després de perdre un combat contra Fred Galiana a Barcelona Un germà seu fou campió de Catalunya d’aficionats en la categoria de pes mitjà 1969 i formà part de la selecció catalana amateur

Competí en les files de l’AD Antorxa i és considerat un dels millors fondistes catalans i estatals de l’inici de la dècada dels cinquanta S’entrenà a les ordres de Manuel Cutié Aconseguí dos títols catalans de cros 1952, 1953, dos d’estatals 1950, 1952 i el doblet en les curses de fons del Campionat d’Espanya de pista, amb les victòries en 5000 m i 10000 m 1952 Competí quatre vegades en el Cros de les Nacions Es retirà el 1953 i presidí l’Associació d’Atletes Veterans de Lleida

Competí sempre pel Club Gimnàstic Vilanova a les ordres de Celia Hernández Entre el 1981 i el 1986 fou campiona de Catalunya en totes les categories En l’absoluta, el 1986 aconseguí tots els títols estatals Disputà un Campionat d’Europa 1985, dos Campionats del Món 1985, 1987 i els Jocs Olímpics de Seül 1988 Guanyà la medalla d’or per equips i la de bronze individual en els Jocs Mediterranis 1987 Un cop retirada exercí d’entrenadora al seu club 1989-96, on formà gimnastes olímpiques com Esther Moya i Laura Martínez

Fou migcampista en el Dundee, el Norwich City, el Burnley i el Fulham, entre d’altres, abans de ser entrenador del Futbol Club Barcelona 1929-31 Fou conegut com Jim Bellamy i substituí Romà Forns, a qui havia ajudat en la consecució de la Lliga 1928-29, la primera de la història del futbol espanyol Sota les seves ordres, el conjunt blaugrana fou campió de Catalunya en tres edicions 1929, 1930, 1931 A part de l’equip català, dirigí diversos equips europeus, entre els quals cal destacar el Brescia

Era fabricant de draps Fill d’Antoni de Sagrera i Casanoves, que fou sabater i després batlle reial de Terrassa Lluità contra els francesos durant la invasió napoleònica A les ordres del comte de Càldagues, assaltà els francesos que assetjaven Girona per primer cop Ferit en una acció prop d’Òdena, fou condemnat a mort El general Manso aconseguí que els francesos li commutessin la pena per la d’empresonament Més tard fou rescatat Ferran VII el féu ciutadà honrat de Barcelona, cavaller i noble el 1817 i alcalde de Terrassa

Fill i successor del vescomte Jofre II En convinença signada el 1214, Arnau Desfar, senyor de Peralada i de Navata, es declarà feudatari seu Al seu torn Dalmau V li cedí una part de les rendes de Peralada, com a feu 1227 Fidel vassall de Jaume I, participà, a les ordres del comte Hug IV d’Empúries, potser oncle seu, en l’expedició a Mallorca segons la crònica dita de Bernat Boades hi contribuí amb 20 cavallers i 100 peons i morí durant el setge de la capital

De la família dels Manlii, la tradició explica el nom de Torquat pel fet d’haver arrabassat el collar torques a un gegant celta després d’occir-lo en un duel Prototip de totes les virtuts romanes, encarna la pietat salvant el seu pare de la persecució, i la justícia condemnant a mort el propi fill, que, desobeint les seves ordres, havia sortit de les files per lluitar contra un tusculà Dictador 353 i 349 i cònsol 347, 344 i 340, tingué un paper important en la guerra llatina

Format al CN Sant Andreu, competí a les ordres dels tècnics Dolors Jané i Jordi Murio Fou campió d’Espanya de 200 m braça 1990, prova de la qual establí un rècord del món en piscina curta 1991 Disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996, i fou finalista en dos Campionats d’Europa 1989, 1991 i un Campionat del Món 1991, en el qual fou quart en 200 m braça, a només tres dècimes de la medalla de bronze Es retirà el 1997, però continuà nedant en categoria màster

Competí representant el Club Esportiu Shi-Kan de Montcada i Reixac, on entrenà a les ordres del tècnic Miguel Franco Fou campiona d’Espanya de karate júnior en la modalitat al KO 2003 i subcampiona de Catalunya júnior en la modalitat kumite –53 kg 2004 Es proclamà campiona del món de karate tradicional en la modalitat kata 2007, en la qual havia guanyat ja la medalla d’or en els Mundials júnior 2004 Obtingué la medalla de bronze en el Campionat de Catalunya en la categoria –55 kg 2010 Integrà la selecció catalana de karate

Duc de Bailèn i marquès de Portugalete Fill de José Felipe Castaños, fou educat a Barcelona i a Madrid Lluità a les ordres del duc de Crillon contra Anglaterra, principalment en la reconquesta de Menorca 1782 i en el setge de Gibraltar El 1793 lluità, com a coronel i a les ordres del general Pere Caro i Sureda, contra la República Francesa als Pirineus occidentals fins a la pau de Basilea el 1795, any que fou destinat a Madrid Assidu de la tertúlia de la comtessa de Benavente, Godoy l’exilià a Badajoz El 1802, ascendit a tinent coronel, fou nomenat governador del…