Resultats de la cerca

Rector de Silla Horta Formava part, sembla, de l’incipient grup lullià de València Fou excomunicat per l’inquisidor general Nicolau Eimeric per les seves estranyes opinions sobre l’Eucaristia contra ell, Eimeric escriví un tractat teològic 1390

Modificà els teginats de la sala de Corts del Palau de la Generalitat de València 1563-66 i hi introduí un aire decididament renaixentista El 1566 construí les galeries exteriors de l’absis de la catedral de València

Format a Itàlia, segons sembla amb Il Perugino És autor, a Mallorca, de la considerable sarja Fundació de la cartoixa de Valldemossa Llotja, de la taula Miracle del cavaller de Colònia sa Vall i del tríptic de Mendia, de Manacor Museu Diocesà

Format a Sant Carles des del 1760 Conreà la temàtica religiosa influït per l’estètica neoclàssica És autor, entre altres obres, del Sant Vicent màrtir encadenat 1773, Museu de Belles Arts de València, d’escultures de l’antic cor de la catedral de València i del Cor d’àngels de la capella de l’antic seminari de València

És autor d’una bona part de l’extraordinari retaule major de l’església arxiprestal de Sant Mateu del Maestrat vers el 1554, conservat només en part Hom li atribueix una escultura d' El Salvador , policromada per Joanes el 1555, a l’ermita d’aquesta advocació, a Onda

Estigué al servei de les corts valencianes del duc de Calàbria, Ferran d’Aragó, i del de Gandia, Carles de Borja Compongué La Trulla , ensalada a quatre veus, d’uns 300 versos, en català, portuguès, basc, gascó i castellà, sobre l’adoració dels pastors a Betlem L’obra fou inclosa en l’edició de Las ensaladas de Flecha Praga 1581 És autor també del refrany català del Cant de la Sibilla , d’un Credo , de motets i villancicos , conservats a la collegiata de Gandia, i collaborà en el Cançoner del duc de Calàbria

Mestre en arts i medicina És autor, juntament amb Andreu Martí Pineda i Jaume Siurana , de l’obra humorística Procés o disputa de viudes i donzelles , publicada a València el 1561, debat sobre quines són més aptes per al matrimoni, si les unes o les altres

Notari, el 1512 publicà a València un cançoner de poesies religioses en forma de goigs amb el títol de Plant de la Verge Maria , que posteriorment fou molt reimprès, totalment o parcialment, fins al segle XIX El 1915 fou editat de nou a Bibliofilia amb el nom de Cançoner devot Hom creu poder atribuir-li també la collecció anònima de final del segle XV i publicada el 1912 per Foulché-Delbosc i J Massó i Torrents, coneguda com a Cançoner sagrat de vides de sants

Vida i obra El 1619 succeí el seu pare com a alcaid de la Casa de les Comèdies de València Fou autor de diverses comèdies en castellà de tema històric i hagiogràfic, com la feta en collaboració amb Marc Antoni Ortí, Comedia famosa la Virgen de los Desamparados de Valencia Madrid 1669 Escriví nombrosos entremesos i obretes de tradició cortesana que li reportaren una fama notable i que foren recollides a Ramillete gracioso València 1643 Publicà també tres colleccions de poesies jocoses La cosquilla del gusto València 1629, El bureo de las Musas del Turia València 1631 i El tropezón…

Pertanyent a una família noble, participà en la guerra de les Germanies, al bàndol nobiliari, i apareix com a continuador d’un dietari iniciat per Guillem Mir i actualment conservat a la Biblioteca Universitària de València ms 1492 del catàleg de Gutiérrez del Caño El fragment de què s’ocupa l’autor abraça del 1492 al 1503, i en algunes obres de referència de F Almarque, com Historiografía valenciana 1919, és atribuït sense fonaments a Gaspar Mascó El dietari conté informacions interessants i presenta, de vegades, l’òptica del seu autor respecte d’alguns problemes jurídics o legals El text…