Resultats de la cerca

Donat a conèixer amb un recull poètic, Poesie grigioverdi 1915, escriví, entre altres obres, Gente in Aspromonte 1930, Vent’anni 1930, L’età breve 1946 i el dietari Quasi una vita 1951 En les seves novelles, narracions i articles periodístics, descriví amb un pessimisme combatiu, proper al de Giovanni Verga i estilísticament molt reeixit, el paisatge i els problemes de la terra calabresa, així com les tensions socials plantejades a les ciutats

Començà a pintar a l’Institute of Fine Arts de Chicago, on conegué l’obra dels impressionistes i fou deixeble de ChHopkins Passà per França, Itàlia, Anglaterra i el nord d’Àfrica el 1932, casat amb la compositora CFoster, arribà a Mallorca Influït per la placidesa del paisatge de Merlose, el seu sentit clàssic, el lirisme i la lluminosistat el defineixen Estilísticament té contactes indubtables amb el fauvisme i el cubisme

Es formà a París Conreà amb preferència el paisatge i la natura morta Pintà l’antic poble de Sarrià, Tossa de Mar, Mallorca i Eivissa Amb el pseudònim Hola féu dibuix humorístic a L’Esquella de la Torratxa 1924 La guerra civil de 1936-39 el portà a la República Dominicana, on creà escola La seva última etapa és interessant per l’audàcia de les formes i del color

Deixeble, a Vicenza, de Bartolomeo Montagna, passà a Venècia 1492, on fou influït per Giovanni Bellini Els fons de les seves composicions, en un principi arquitectònics a la manera d’Antonello da Messina Sant Sebastià , Musée des Beaux-Arts, Estrasburg, es desenvolupen cap al paisatge, que embolcalla els personatges amb una atmosfera lluminosa, on el color dóna una visió unitària al conjunt Verge amb dos sants , 1513, Louvre

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, on es distingí entre els deixebles de Lluís Telles i Giron, professor de perspectiva i paisatge Pintà quadres de gènere i es destacà com a autor de teles de ventall, tècnica en què introduí la pintura a l’oli damunt seda S'especialitzà com a escenògraf i pintà els telons de boca de diversos teatres de València i de Madrid

Gósol Vers el Cubisme Gósol és un poble del Berguedà situat entre les serres del Prepirineu El seu terme municipal limita amb la comarca de l’Alt Urgell Gósol està envoltat de muntanyes molt altes ja que el terme que ocupa queda limitat per serres, el poble mateix és a 1423 metres d’altitud És encara un lloc molt rural i un important centre ramader, més que no pas agrícola, a causa de la seva excessiva altitud A l’estiu esdevé un lloc d’estiueig en plena muntanya Hi destaquen els edificis de l’actual església parroquial, de l’any 1892, ja que la més antiga es troba en ruïnes, i també la Casa…

Fill d’un comerciant català Estudià comerç i, amb Román Navarro, belles arts Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid —on guanyà una primera medalla el 1922— El 1900 anà, pensionat, a Roma, després als Països Baixos i, de nou, a Itàlia Fou acadèmic de San Fernando 1942 i de l’Academia Galega de la Corunya Centrat en el paisatge —rural o urbà—, especialment de Galícia, conreà un pleinairisme sobri, sincer i ben construït

S'interessà per l’art negre i l’obra de Gauguin 1906, posteriorment per Cézanne i el cubisme, i conreà una pintura amb temàtica de la vida moderna i de paisatge Rugby 1917 i Vista d’Avinyó 1934, ambdues obres al Musée Nationale d’Art Moderne, a París Com a crític i teoritzador de l’art féu nombrosos articles en la Nouvelle Revue Française i monografies sobre pintors, com Seurat i Bonnard

S'interessà per l’art negre i l’obra de Gauguin 1906, posteriorment per Cézanne i el cubisme, i conreà una pintura amb temàtica de la vida moderna i de paisatge Rugby 1917 i Vista d’Avinyó 1934, ambdues obres al Musée Nationale d’Art Moderne, a París Com a crític i teoritzador de l’art féu nombrosos articles a la “Nouvelle Revue Française” i monografies sobre pintors, com Seurat i Bonnard

Exposà a Berlín des del 1906 i manifestà un cert impressionisme, amb contactes amb el simbolisme de Von Marées L’experiència de la guerra de 1914-18 el féu sortir de l’art contemplatiu cap a una violència expressiva apassionada Personatges grotescs, malalts, esguerrats, figures de circ, es barregen en la seva visió del món com una comèdia tràgica Més tard es concentrà en temes més purament plàstics, àdhuc el paisatge i el nu