Resultats de la cerca
Es mostren 830 resultats
Simbirsk
Ciutat
Capital de l’oblast’ d’Ul’janovsk, Rússia.
Situada entre la riba dreta del Svijaga i la riba esquerra del Volga, és un port al pantà de Kujbyšev Té construccions mecàniques, aparells de precisió, electrotècnica i indústria lleugera, alimentària i de la pell Hi ha instituts politècnic, agrícola i pedagògic i diversos museus i teatres Fundada el 1648, en 1924-91 rebé el nom d’Ul’janovsk, pel fet d’haver-hi nascut Lenin Vladimir Il’ič Ul’janov, nom que ha conservat la divisió administrativa
rambla de la Viuda
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Millars, format per la unió de la rambla Carbonera (que davalla d’Ares del Maestrat) i del riu de Montlleó (procedent de Puertomingalvo, a Aragó), al pla dels Ivarsos, on es troben els termes de les Useres (Alcalatén), Culla (Alt Maestrat) i la Serra d’en Galceran (Plana Alta).
Segueix la direcció N-S, i constitueix el límit entre l’Alcalatén les Useres, Costur, l’Alcora i la Plana Alta la Vall d’Alba, Vilafamés, fins més avall del pantà de Benadressa, des d’on penetra a la Plana Alta i segueix una direcció NW-SE tot separant els termes d’Onda i de Castelló de la Plana Ja dins el terme d’Almassora Plana Alta, s’uneix al seu collector entre aquesta vila i Vilareal
riu de Carreu
Riu
Curs d’aigua del massís del Boumort, afluent de la Noguera Pallaresa per l’esquerra.
Neix sota el coll de Llívia, vora el veïnat de Capdecarreu, dins el terme d’Abella de la Conca Pallars Jussà, i, després de seguir, al sud del Boumort, un curs força rectilini per la base septentrional de les serres de Carreu i de Sant Corneli i de deixar a la dreta els cingles de Pessonada, desemboca al pantà de Talarn davant Salàs La vall de Carreu inclou els pobles i llogarets de Carreu, Herbasavina, Vilanoveta, Pessonada i Aramunt
estret d’Ísber
Congost
Congost del municipi de la Vall de Laguar (Marina Alta), per on corre el barranc de l’Infern, nom que rep en aquest indret el Girona.
El 1900 fou projectat el pantà d’Ísber per a regar 1 500 ha és receptor d’una conca de 57 km 2 i té uns recursos eventuals d’11 hm 3 en 1943-44 hom hi realitzà obres d’impermeabilització, puix que experimentava pèrdues la resclosa té 27 m d’altura L’antic nucli de població fou lloc de moriscs 11 focs el 1602 de la parròquia d’Orba des del 1534, dins la fillola d’Oliva
Barnaul
Ciutat
Capital del kraj d’Altai, Rússia.
Situada vora el pantà de Kamensk, sobre l’Obi Fundada el 1738 com a centre d’afinament d’or i d’argent, a partir del 1900 es convertí en el centre comercial d’una nova àrea agrícola, on el 1930 s’inicià el desenvolupament de la indústria química, tèxtil, siderúrgica, hidroelèctrica, alimentària Ben comunicada amb Novosibirsk i la conca de Kuzneck, és un centre de transport entre el ferrocarril transsiberià i el Turksib Té un important observatori meteorològic
Marie Majerová
Literatura
Novel·lista txeca.
Socialista, entrà el 1921 en el partit comunista i viatjà per l’Àfrica, els EUA i la Xina 1954 En la seva producció narrativa predominen els temes de conflictes socials i l’emancipació de les dones Náměstí republiky ‘Plaça de la República’, 1914, Nejkrásnější ‘El món més bonic’, 1923 Prehrada ‘El pantà’, 1932 Siréna 1935, Haviřská Balada ‘La balada del miner’, 1938 La major part de les seves novelles han estat traslladades al cinema Escriví també reportatges periodístics
Antoni Daura Solé

Antoni Daura Solé
Museu Colet
Rem
Piragüista.
Pioner del piragüisme a Lleida S’inicià en la pràctica esportiva a divuit anys Construí la seva pròpia piragua i fou un dels primers a baixar de Balaguer a Lleida pel Segre Fou un dels organitzadors del primer Campionat de Catalunya de piragüisme que se celebrà al pantà de Selles A la dècada dels seixanta exercí com a vocal de la Federació Lleidatana de Piragüisme Fou un dels promotors del Club Cadí Canoë-Kayak, creat el 1964
Sant Vicenç Sarriera
Parròquia
Apèndix del municipi de l’Esquirol (Osona), situat com una llenca a l’esquerra del Ter, davant el monestir de Sant Pere de Casserres, on radicava l’antiga parròquia de Sant Vicenç Sarriera, coneguda des del 1100.
Pertanyia a la jurisdicció del monestir de Casserres Al segle XIII arribà a tenir uns deu masos a banda i banda del Ter Fou desmembrada vers el 1572 i l’església es convertí en masia Una bona part del territori i l’església restaren inundats pel pantà de Sau El 1973 fou desmuntada l’església de Sant Vicenç, aprofitant una secada, i ha estat reconstruïda al parc de Can Deu de Sabadell, a càrrec d’una entitat bancària
Castellet

Castell de Castellet
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Poble
Poble i antic cap del municipi de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), damunt un serrat calcari encinglerat a la dreta del riu de Foix.
Domina actualment el pantà de Foix Sorgí al costat del castell de Castellet o de Sant Esteve de Castellet molt restaurat en 1928-29 per Josep de Peray i March, esmentat ja al segle X a la marca del comtat de Barcelona el 1405 Martí I en vengué el mer i mixt imperi a Pere de Torrelles al segle XVII passà als comtes de Santa Coloma L’església parroquial de Sant Pere és romànica modificada al segle XVII
Sant Miquel de Maifré
Església
Veïnat
Veïnat i església del municipi d’Osor (Selva), a l’esquerra del Ter, que centra el sector del terme a la vall d’aquest riu, a l’altra banda de la muntanya de Sant Gregori.
Formava veïnat amb els masos Codina i Colobrans actualment té entorn seu xalets i cases fetes durant la construcció del pantà de Susqueda L’església, romànica, fou coneguda com Sant Daniel de Maifré o de Sorerols entre el 1068 i el 1616 Es restaurà el 1616 i de nou el 1788 i el 1946 Darrerament serví de parroquial de les poques cases que han restat a l’antiga parròquia de Susqueda, car pertanyia a la seva demarcació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina