Resultats de la cerca

El 1596 contractà un retaule per a la confraria del Roser, de Premià de Mar, i dos anys més tard, en collaboració amb Bernat Muntaner, esculpí les gàrgoles del pati dels Tarongers del palau de la Generalitat, a Barcelona El 1611 treballà en uns capitells de marbre de l’altar major de la seu de Barcelona, i l’any següent intervingué en l’obra, desapareguda, de la creu del portal de Mar

Situació Al costat septentrional de l’església de Santa Maria de Palera, hi ha diversos murs que pertanyien a una casa forta medieval Aquestes parets ara són part d’una masia habitada, que encara actualment rep el nom de la Masó Mapa 257M781 Situació 31TDG752746 Per arribar-hi, si hom segueix la carretera que va de Besalú a Beuda, ha de girar a mà esquerra, al trencall de Palera Després de pujar una mica, quan arriba a un lloc més pla, on acaba l’asfalt del camí, cal girar a l’esquerra i seguir avall durant uns centenars de metres per un camí de terra, que deixa darrere la casa de la Masó L’…

Collaborador de la Fundació del Bàsquet Català, de la qual dirigeix el Centre d’Estudis des de l’any 2011 Fou comissari de l’exposició ‘‘100 anys de basquetbol a Catalunya Del pati al parquet’’, al Museu Olímpic i de l’Esport Ha publicat la trilogia El bàsquet a Catalunya 2000 i 2006, així com La popularitzacio del bàsquet a Catalunya De l’escola a la pista 2008, dins la collecció “Textos de Cultura i Esport”

Es formà al Club Patí Tordera, amb el qual debutà a la màxima categoria a setze anys, guanyà la Copa Catalana 1982 i fou subcampió de Lliga 1984 Marxà al CE Noia 1984-86, el SHUM Maçanet 1986-89 i el Blanes 1989-90, i la temporada 1990-91 tornà al Tordera Una vegada retirat, feu d’entrenador i, entre altres equips, dirigí el CH Lloret 2002-03 i el CP Alcobendas 2003-04, ambdós a l’OK Lliga

Fundat el 1949, nasqué amb el nom de Casino Dapsa Amposta Durant els anys seixanta i setanta participà en competicions provincials El 1980 prengué el nom actual El 1983 s’inaugurà el pavelló municipal, que permeté l’augment del nombre d’equips en categories inferiors, i el primer equip jugà a primera catalana Entre el 1994 i el 2003 patí una greu crisi Un cop superada, s’inscriví de nou a campionats territorials i restaurà l’escola de bàsquet

Pràcticament excavat a la roca, era poc visible per l’enemic Té forma poligonal de set costats La fortificació patí dos assetjaments, el dels francesos 1756 i el dels espanyols 1782, any aquest darrer en què fou ordenada la seva destrucció Entre el 1798 i el 1802 fou reconstruït pels anglesos, i de nou fou destruït el 1802 quan Menorca passà definitivament a la corona espanyola El seu nom prové del general John Churchill, duc de Marlborough 

A Grècia, aquest edifici, annex normalment al gimnàs a Roma, a les termes, fou primer una petita placeta amb el terra de sorra Posteriorment es convertí en un pati amb compartiments aptes per al lavatori i per a guardar-hi l’oli i els estris necessaris Arribà a constituir una edificació circumdada d’un peristil quadrat o rectangular amb pòrtic i columnes Ultra l’exercici i competició de lluita, la palestra comprenia també el pancraci i el pugilat

Es formà al Club Hoquei Lloret, en el qual debutà a l’OK Lliga i jugà fins el 2004, quan anà a l’Ibaiondo del País Basc una temporada Passà al Club Hoquei Patí Blanes B 2005-06, fitxà pel CP Tenerife 2006-09, amb el qual es proclamà campió de la Copa de la CERS 2008, pel Blanes 2009-10 de l’OK Lliga i el 2010 tornà al Lloret per jugar a l’equip B

És un notable edifici, amb elements gòtics i renaixentistes iniciat el 1439, fou consagrat el 1521, edificat a l’indret d’una font on la tradició situa la troballa de la imatge forma un conjunt d’església —amb un atri i un pati claustral—, hostatgeria i casa del capellà Al camí des de la vila hi ha set creus els Set Dolors de la Mare de Déu esculpides Hom hi celebra nombrosos aplecs de tots els pobles de la comarca

Ebenista de professió, i de condició humil, fou un dels membres del grup modernista de Reus Ja abans de formar-ne part i quan era a la guerra del Marroc, collaborà a “Lo Somatent” 1894 i —novament a Reus— al diari republicà federalista “La Autonomía”, on publicava poemes propis i traduccions de poetes gallecs, a més d’alguns articles Autor d’una obra majoritàriament en català reunida a Verso y prosa 1899, patí les conseqüències de la guerra, d’on tornà tuberculós