Resultats de la cerca

Fou fundat el 1983 per sis persones, entre les quals hi havia Josep Albert, que en fou el primer president Des del 1994 té la seu al pavelló de Riu Clar-Torreforta-Icomar El 2003 el primer equip aconseguí l’ascens a la Lliga EBA El club pujà a la LEB bronze el 2008, i el 2009, a la LEB plata Té vint equips federats en diferents categories estatals, catalanes i territorials, tant masculins com femenins, i disposa d’uns 200 jugadors Des del 1985 organitza el seu propi campus, un dels més concorreguts de tot Catalunya

Fundat el 1983 amb la denominació Escola d’Iniciació Esportiva Districte IX Sud, el 1984 passà a tenir la denominació actual Disposa de seccions, femenines i masculines, de futbol sala, patinatge artístic, bàsquet, hoquei en línia i judo Gestionen el pavelló municipal Francisco Calvo de Sant Andreu Els equips d’hoquei femení de l’entitat han aconseguit el Campionat d’Espanya en cinc ocasions des de l’any de la seva creació, el 1995 En patinatge destaquen Mireia Calvo i Xavier Orrit, guanyadors del Campionat d’Espanya set cops consecutius 2000-06 i de la Copa d’Europa 2001 per…

Fou dissenyat per l’arquitecte Josep Maria Garreta i s’inaugurà l’1 de febrer de 1972 amb un partit entre l’equip tarragoní i el Futbol Club Barcelona, que acabà 0-1 amb gol de Martí Filosia Té unes dimensions de 110 × 65 m i una capacitat per a 14500 espectadors El primer gol oficial fou obra del grana Gallastegui Des del 1994 és propietat de l’Ajuntament de Tarragona Les installacions disposen també de dos camps d’entrenament de gespa i un de sorra, pistes de tennis, un frontó, una piscina i un pavelló poliesportiu

S’inicià com a Torneig Biarritz-Barcelona i el 2009 canvià de denominació És el de més tradició i el més important de l’Estat A excepció de dos anys en què no es disputà, se celebra de manera alterna entre les poblacions de Biarritz i Barcelona Començà com una competició de cesta punta i s’anà obrint a altres disciplines El 2010 hi hagué diferents categories de mà, cesta punta, les especialitats d’eina i trinquet A Barcelona, els primers anys se celebrà al Principal Palace i al Frontó Colón i, després, al pavelló de la Vall d’Hebron

Fundat l’any 1988, formà part de la Gran Penya Barcelonista de Tarragona i Província i, més tard, s’integrà en el Club Gimnàstic de Tarragona La falta de suport del club al primer equip femení quan jugava a la primera divisió estatal en provocà la separació L’any 1989, es proclamà campió de primera catalana femenina i, el 1993, campió de Catalunya de cadet femení Té equips en diverses categories, tant femenins com masculins, i escola de base Utilitza les installacions del pavelló poliesportiu municipal Rebé el guardó de millor club català de l’any 1993

El seu primer president fou Antonio Egea, com a president de l’associació de premsa de València, entitat que es féu càrrec del club El seu primer nom fou Hoja del Lunes Valencia fins que, al cap de pocs mesos, els empresaris Joan i Ferran Roig Alfonso n'assumiren la direcció i li donaren el nom actual Juga els seus partits al pavelló de la Font de Sant Lluís, que té una capacitat de 9 200 espectadors Ha estat campió de la Copa del Rei 1998, subcampió de la copa Saporta 1999 i subcampió de la Copa del Rei 2000

Canvià els seus noms Tsuguharu i Tsuguji pel de Léonard el 1959, en fer-se cristià Estudià a l’escola de belles arts de Tòquio i viatjà a París 1913 Conreà un art realista paisatges, nus, natures mortes, retrats de tall minuciós, i féu una síntesi molt particular entre l’art japonès i l’occidental, de la qual resultà un art ingènuament expressiu, que evolucionà vers un manierisme de colors forts Decorà el pavelló japonès de la ciutat universitària i el Cercle Interallié de París Exposà a Barcelona el 1953 gairebé un centenar d’obres, a La Pinacoteca

Treballà a Itàlia i a Califòrnia, influït per Richard Neutra, i a Mèxic Fou director d’Informació Visual del Pla Marshall a Europa Associat amb l’arquitecte Lanfranco Bombelli, fundà la firma Harnden and Bombelli, amb estudi a París fins el 1961 i després a Barcelona Són obres seves el pavelló nord-americà a la fira mundial de Brusselles 1958 i els de medicina a la fira mundial de Montreal 1967 i de l’OECD a la fira mundial d’Osaka 1970 Deixà nombroses realitzacions a Cadaqués, a d’altres punts de l’Empordà i a Màlaga, a Madrid, etc

Del 1961 al 1975 fou professor de laca a l’Escola Massana segons les tècniques tradicionals japoneses Féu exposicions personals a les galeries Arenyas 1925, Syra 1927 i a la Sala Parés 1932 Collaborà amb els escultors Granyer i AFerrant i amb els pintors Galí, Camps i Ribera, JCapdevila i EGrau i Sala El seu gran paravent La creació amb dibuix de FGalí obtingué la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, on figurava al pavelló d’Artistes Reunits Entre les seves altres peces majors cal esmentar el paravent El circ , amb dibuix d’Emili Grau Sala 1940

A París, féu pràctiques amb Le Corbusier 1931-36 El 1937 construí el Pavelló del Japó de l’Exposició Internacional de París, obra considerada a Occident com la primera que incorpora el llenguatge arquitectònic internacional als plantejaments tradicionals japonesos Actiu en el CIAM, fou delegat del Japó al CIRPAC El 1951 creà el museu d’Art Modern de Kamakura, que és una de les obres que inicien el renaixement arquitectònic japonès després de la Segona Guerra Mundial La casa Internacional de Tòquio —1955, amb la collaboració de Mackawa i Yoshimura— i l’immoble Tokyo-Kaikan 1953-54…