Resultats de la cerca

Buscà amb obsessió de megalòman el “motiu suprem”, emprant un llenguatge formal enginyós i personal Als seus quadres, caracteritzats per un univers màgic de colors, es barregen la força sobirana del creador de símbols, la tensió interna i els trets onírics De la seva obra cal citar l' Autoretrat, Passeig amb cotxe per l’Atenes illuminada per la lluna nova, Baalbek i Cedre solitari

Joan Hernández Pijuan Barcelona, 1931, que ja hem trobat en el grup Sílex, va fer la seva primera exposició individual a Mataró el 1955 L’Informalisme el va viure a París l’any 1957 L’espai del quadre, els seus límits i el dinamisme del gest indicaven el sentit d’una recerca que el 1959 va donar a la posteritat la Pintura , ara al Museu Balaguer de Vilanova o, el 1963, el Paisatge vertical La força del moviment es trobava concentrada en un punt i explotava a partir d’un focus irradiador Entre el 1965 i el 1967 va interpretar natures mortes amb objectes i, a partir del 1972,…

Arquitecte titulat a Barcelona el 1934 Nebot i deixeble de Josep Gudiol i Cunill S’inicià com a arqueòleg amb Pere Bosch i Gimpera Estudià història de l’art als EUA amb WS Cook i ChR Post i, a Nova York, organitzà la fototeca espanyola de la Frick Library 1931-32 En els primers anys feu gravat a l’aiguafort El 1936 publicà Els vidres catalans i el 1938 Història de la pintura gòtica a Catalunya Durant la Guerra Civil fou comissari de la Generalitat per al salvament del patrimoni artístic Retornat als EUA 1939, hi exercí com a professor de la Universitat de Toledo Ohio i de l’…

Format en el taller de pintura Antoni Petit de Sant Cugat, a l’Acadèmia Baixas, a la Llotja i al taller de Joan Queralt Oliva de Barcelona i deixeble també de Lluís Muntaner i Miquel Farré, participà en múltiples exposicions collectives celebrades a diverses localitats catalanes des dels anys trenta A la dècada dels setanta fou mestre de taller i tècnic en procediments pictòrics a l’Escola Internacional de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès i professor de pintura a l’Escola de Belles Arts d’aquesta vila En la seva pintura emprà la naturalesa com a font constant d’inspiració, defugint els…

Es formà a Llotja Lorenzale i Pau Milà l’iniciaren en el natzarenisme S'especialitzà en la pintura de flors i de fruites Fou premiat, sovint, a Madrid i a Barcelona, així com a Londres, el 1889 Conreà alhora la pintura i l’ornamentació al teatre del Liceu i al paranimf de la Universitat de Barcelona, així com al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú Dirigí l’agençament de cases senyorials i establiments Fou professor de pintura decorativa, teixits i estampats a Llotja Els seus fills Antoni i Joaquim foren també pintors decoradors Un altre fill, Francesc…

Basat en la collecció de sir Henry Tate, anà augmentant fins a esdevenir la collecció nacional de pintura britànica, pintura moderna estrangera i escultura moderna És especialment ric en pintura moderna anglesa posseeix una quantitat ingent d’obres de Turner i una notable collecció d’obres de Blake i dels prerafaelites, així com una bona representació de les tendències avançades del continent des de l’impressionisme fins a l’actualitat El 1987 hom inaugurà la Clore Gallery, edifici annex projectat per James Stirling i destinat a acollir les obres de…

Fill del també pintor Angel Cabré i Magriñà 1863-1940 Emigrà el 1896 a Veneçuela, amb el seu pare, que fundà del Centro Artístico de Caracas Deixeble dels professors Herrera Toro i Mauri, posteriorment formà part del grup fundador del Círculo de Bellas Artes 1912 Residí a París 1920-30 i estudià a les acadèmies de pintura La Grande Chaumière i la Colarossi En tornar a Caracas exposà obres de la seva etapa francesa Exercí com a director a l’Academia de Bellas Artes de Caracas 1941-46 i l’any següent, exposà al Salón Planchart Obtingué el premi de pintura del Salón de…

De formació humanista, és autor de La Pittura Moderna 1918 Després d’haver collaborat a Valori Plastici Roma 1920, es dedicà a la pintura i visqué a París fins el 1940, que tornà a Roma, on fou internat en un sanatori La seva obra, pròxima a la pintura veneciana i a la de Maurice Utrillo, revela un virtuosisme elegant

Deixeble de Shenchou, és considerat, com el seu mestre, un dels principals capdavanters de l’anomenada escola Wu, caracteritzada pel fet de conjuminar la pintura de paisatges sobre poemes en una mateixa realització artística La seva pintura, subtil i de colors delicats, és un intent de retornar a l’estil dels primitius mestres de la dinastia yuan