Resultats de la cerca
Es mostren 2619 resultats
Francesc Vidal i Careta
Música
Compositor català.
Vida Realitzà estudis de medicina a Barcelona i es doctorà en medicina i cirurgia el 1880 Després se n’anà a l’Havana, però al cap d’uns quants anys abandonà Cuba i s’establí a Madrid, on exercí la docència a la universitat Gran amant de la música, compongué una òpera, Cristóbal Colón , que s’estrenà al Teatre del Circ de Barcelona el 1892, i redactà un curiós tractat titulat La música en sus relaciones con la medicina Bibliografia Complement bibliogràfic Vidal i Careta, Francesc La música en sus relaciones con la medicina , Est tip de los sucesores de NRamírez, Barcelona 1882
rabdocels
Zoologia
Ordre de turbel·laris format per petits animals vermiformes, de 0,3 mm a 15 mm de longitud, de cos allargat, fi i més o menys transparent.
L’aparell digestiu presenta un intestí llarg, sacciforme i sense ramificacions, acompanyat a vegades d’una trompa tàctil Tenen un o dos protonefridis Generalment hermafrodites, la majoria presenten reproducció sexual típica, bé que hi ha casos de partenogènesi, i també existeix reproducció asexual per escissió transversal N'hi ha de marins i litorals, d’aigua dolça cursos d’aigua, estanys o aigües termals, de terra humida i cavernícoles, i uns quants són comensals externs d’animals marins o bé endoparàsits d’altres invertebrats marins crustacis, molluscs, etc Els gèneres europeus…
xòanon
Art
Nom donat a cadascuna de les escultures de fusta més arcaiques de Grècia, en forma de columneta o de biga, que únicament expressen plàsticament el cap i els braços.
Representen probablement un primer estadi d’antropomorfització dels primitius ídols en forma cilíndrica Dels xóana antics —n'existien encara uns quants en temps de Pausànies s II—, hom coneix únicament els tres exemplars de petites dimensions trobats a Palma di Montechiaro Sicília Hi ha, en canvi, nombrosos exemples d’estàtues de marbre, bronze o terracota que imiten la forma dels xóana hom les anomena també xóana o xoaniformes , com l’Àrtemis de Delos oferta per Nicandre de Naxos s VII, les terracotes cretenques de Lató i les estatuetes de bronze laminat de Dreros, també a Creta
efectes de l’acceleració
Biologia
Alteracions produïdes per l’acceleració a què és sotmès un organisme com a conseqüència d’un augment o d’una disminució de la velocitat (acceleració lineal) o d’un canvi de direcció (acceleració centrípeta).
L’acceleració afecta diversament, en virtut del principi de la inèrcia, els seus teixits i òrgans En el cas de l’home, les acceleracions intenses i de poca durada fraccions de segon ocasionen lesions dels teixits i fractures les de llarga durada uns quants segons acostumen de comportar un desplaçament o compressió dels pulmons, intestins, etc, i una acumulació de la sang al cap o a les cames Tot plegat comporta una pèrdua momentània de la vista, encegament vermell i negre, malestar general, i, en els casos més greus, congestió o isquèmia cerebral que pot arribar fins i tot a la…
Julien Mamet
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Mecànic de professió, al juny del 1909 formà part de l’equip de Louis Blériot, que fou el primer a creuar el canal de la Mànega amb avió Una vegada obtingué el títol de pilot, fou contractat per l’Associació de Locomoció Aèria de Barcelona L’11 de febrer de 1910 protagonitzà el primer vol amb avió de Catalunya, amb un monoplà Blériot XI a l’hipòdrom de Can Tunis, vol que també es considera com el primer d’Espanya si se n’exceptua un altre de Juan Olivert de seixanta segons dut a terme uns quants mesos abans
Josep Maria Ferré Martí
Altres esports nàutics
Pilot de motonàutica.
Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar i al Club Motonàutic de Catalunya, s’inicià el 1972, però no començà a competir fins l’any 1979 Destacà en la modalitat off-shore formant tàndem amb Francesc Cerdans, amb qui assolí el tercer lloc en el Campionat del Món 1984 Es proclamà campió de Catalunya 1982, 1983 i d’Espanya 1980, 1982, 1983, 1984 en diferents classes Posteriorment, també competí amb Josep Maria Diamant sota el gallardet del Club Nàutic Mataró, i durant uns quants anys pilotà per a l’escuderia Toleman Group als Estats Units
Aeromodelisme Club Manresa
Esports aeris
Club d’aeromodelisme de Manresa.
Fundat a mitjan anys cinquanta i amb camp de vol a Cabrianes, és un dels clubs d’aeromodelisme més antics de Catalunya Guanyà la Lliga Catalana de combat de vol circular cinc anys consecutius 1981-85 Ha participat en competicions com el Campionat d’Espanya, la Lliga Catalana i la Copa Quadrangular d’aeromodelisme En alguna ocasió organitzà la Lliga Catalana i durant deu anys s’encarregà del Ralli Manresa-Vic de radiocontrol Durant uns quants anys feu també exhibicions aèries d’hidroavions al parc de l’Agulla de Manresa, durant les Festes de la Llum de la ciutat
quadra de les Planes
Història
Antiga jurisdicció senyorial centrada a la força de les Planes, dins de l’actual terme municipal de Sant Celoni (Vallès Oriental).
Les Planes consta documentalment ja a l’inici del segle X com un alou del monestir de Sant Cugat , que al 1038 passà a ser confirmat com una demarcació independent sota el domini del llinatge dels Goscons Comprenia, a part de la força i uns quants masos, uns molins fariners que proporcionaven unes rendes molt preuades, motiu de constants disputes i plets amb la poderosa nissaga dels Monclús L’any 1392 encara hi ha constància documental que els Arquer de Goscons mantenien drets i rendes sobre aquestes terres, pels plets i els enfrontaments amb els Cabrera de Montpalau
Andreu Borràs Samarra
Hoquei sobre patins
Entrenador d’hoquei sobre patins i dirigent esportiu conegut com H.H.
Començà la seva vinculació amb aquest esport com a delegat del Reus Deportiu durant els anys cinquanta i el 1962 passà a ser l’entrenador del primer equip Sota la seva direcció, el Reus guanyà sis Copes d’Europa consecutives 1967-72, sis Lligues estatals 1966, 1967, 1969-72, tres Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971 i un Campionat de Catalunya 1967 Deixà el càrrec en acabar la temporada 1971-72 i uns quants anys després tornà al club com a delegat També fou ajudant d’August Serra en la selecció espanyola júnior que guanyà l’europeu del 1964
vora
Indústria tèxtil
Part extrema d’una peça de roba doblegada i cosida.
La vora foradada és una vora en la qual hom ha tret manualment uns quants fils consecutius fins a deixar un buit o calat que és reforçat amb un lleuger cosit Hom l’empra com a adornament en mocadors, llençols, roba de taula, etc Hom anomena vora morta l’espai que hom deixa entre la sanefa d’un dibuix i el voraviu d’un teixit, que sovint teixeix un lligat molt senzill, i vora viva , el voraviu La vora de sac és una mena de teixit en forma de doble tela, que hom sol usar en les tovalloles de ris
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina