Resultats de la cerca

Pertangué a la Federació Revolucionària, després a la Unió Republicana , fins el 1906, i finalment al Partit Republicà Radical Antisolidari, fundador i redactor de La Rebeldía 1906-10, fou un dels líders dels Jóvenes Bárbaros , i com a tal participà activament, amb el seu germà Rafael, en els fets de la Setmana Tràgica s’exilià més tard a París Diputat provincial 1915 i conseller de treball de la Mancomunitat 1917-19, sofrí, el 1921, un gravíssim atemptat, obra dels Sindicats Lliures, que el mogué a apartar-se de la política

Advocat, residí a Madrid Hi fundà El Comercio Español i fou redactor d' El Tiempo i La Época Fou auditor general de l’exèrcit Del partit conservador, fou diverses vegades diputat a corts i senador el 1903 Ocupà diverses direccions generals i fou ministre de gràcia i justícia el 1904 i el 1913, conseller d’estat 1904 i fiscal del Tribunal Suprem 1909 Presidí la Sociedad Geográfica i pertangué a diverses entitats culturals Publicà nombroses obres sobre justícia militar, El problema social agrario en España 1904 i llibres de poemes i obres teatrals en castellà

Redactor de La Publicidad , fou regidor de Barcelona per l’esquerra catalanista 1909-11 Afiliat més tard a l’Esquerra Republicana de Catalunya, en fou secretari, membre del comitè executiu i diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya 1932, i hi actuà com a cap de la majoria mantingué sempre una estreta vinculació i amistat amb Lluís Companys, del qual fou també secretari particular Fou director general de treball de la Generalitat de Catalunya setembre-octubre del 1934 Exiliat a França el 1939, tornà al Principat el 1952

És la més reculada de les cròniques conservades escrites en l’antiga Marca Hispànica El seu anònim autor, sens dubte un monjo de Ripoll, la redactà seguint pas per pas i amb notable exactitud la documentació conservada als arxius del monestir hi ha, però, algun error important que ha transcendit durablement en la historiografia posterior És el primer text amb data segura que dóna al comte Guifré el sobrenom de Pelós Fou coneguda i aprofitada pel primer redactor dels Gesta comitum , que escrivia també a Ripoll uns 25 anys més tard

L’integren els consellers, els maîtres de requêtes i els auditors, i és dirigit per un vicepresident, assistit d’un secretari general i cinc presidents de secció quatre de l’àmbit administratiu i un del contenciós La seva funció és assessorar els projectes de llei, decrets llei i reglaments Com a tribunal administratiu suprem, coneix, directament o per apellació, de molts litigis d’ordre administratiu eleccions, pensions, etc Hereu llunyà de la curia regis medieval, el Consell d’Estat tingué un paper important entre el 1800 i el 1811 com a redactor del codi civil

Llicenciat en filosofia i lletres, exercí la docència El 1925 s’establí a Buenos Aires Redactor en cap i editorialista amb el pseudònim Jordi Argent de la revista “Catalunya”, collaborà també a “Virolai”, a la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i al programa de ràdio L’Hora Catalana , del qual fou cofundador Fou secretari del Primer Congrés de Catalans de les Repúbliques del Plata Montevideo 1936, promogut per Francesc MMasferrer i Vernis , i, el 1941, dels primers Jocs Florals a l’exili, celebrats a l’Argentina

Dirigí la Gaceta de Madrid  abans de la revolució del 1868 i fou redactor de La Época  en 1868-74 Del partit conservador, fou amic de Cánovas del Castillo, que el nomenà ministre de finances 1890, de gràcia i justícia 1891 i de governació 1895 El 1891 promogué, malgrat l’oposició parlamentària, una llei que prolongava el monopoli d’emissió del Banco de España fins el 1921 Publicà Historia de la administración pública en España 1851, Problemas relativos a las prisiones 1879, Estudio histórico-crítico de la Mesta 1898

Lerrouxista, fou collaborador amb el pseudònim d' El Maleta Indulgencias de La Publicidad i El Diluvio , on es destacà pels seus virulents atacs a tots els sectors catalanistes Prat de la Riba, Massó i Torrents, el canonge Collell, Eusebi Güell, etc Aplegà alguns dels articles publicats a El Diluvio en el volum Catalanistas en adobo 1903 També escriví peces teatrals, com El redentor del pueblo 1915 El seu fill, Lluís Marsillach i Burbano Barcelona 1906 — 1970, periodista, fou director d' Hoja del Lunes , de Barcelona i redactor del Diario de Barcelona 1964-70

Redactor del diari La Publicitat , en fou director dels darrers temps de la guerra civil Fou director fundador del setmanari L’Esport Català 1925-27, on creà, amb el pseudònim de Crítias , el comentari intellectual de la boxa Fou encara cap de premsa de la Generalitat 1937-39, càrrec en què substituí el seu germà Joaquim, mort en un bombardeig S'exilià a França el 1939, i tornà a Barcelona el 1940 Fou director gerent dels remolcadors del port Escriví Ocho combates de boxeo , i féu algunes traduccions

Format a l’Escola de Música de Barcelona, estudià violí amb Viscasillas i composició amb Enric Morera El 1919 guanyà el Premi Maria Barrientos, que li permeté ampliar estudis a l’estranger De retorn, exercí de professor a l’Escola de Música de Barcelona Fou redactor de la revista "Vibraciones" i, com a compositor, escriví diverses obres per a orquestra, entre les quals sobresurten les Tres danses gitanes 1943 D’altra banda, també compongué algunes obres cambrístiques, com Dues sonates per a violí i piano , i algunes sardanes, entre les quals La ginesta i Marinera