Resultats de la cerca
Es mostren 1344 resultats
giga
Música
Dansa barroca de tempo ràpid, habitualment en compàs compost i forma binària, que esdevingué el darrer moviment de la suite.
Presumiblement derivava del jig , una dansa popular britànica i irlandesa Al final del segle XVII se n’establiren dos models la gigue francesa i la giga italiana La primera, amb frases irregulars en 6/4, 3/8 o 6/8 i tempo moderat o ràpid, es caracteritzà per una textura imitativa, sovint amb inversió del motiu inicial a la segona secció, i l’ús de síncopes, hemiòlies i ritmes creuats Formà part del repertori habitual per a llaüt i clavicèmbal E i D Gaultier, JC de Chambonnières, JH d’Anglebert En la música escènica JB Lully la relacionà amb el canario en utilitzar l’anacrusi que el…
Alberto Iglesias Fernández-Berridi
Cinematografia
Compositor basc.
Estudià composició per a piano a la seva ciutat natal, i va reforçar el seu aprenentatge entorn de la música a Barcelona, París i Milà, on formà duet professional amb Javier Navarrete De família vinculada al món del cinema, al principi dels anys vuitanta anà a viure a Madrid, on participà en la creació d’algunes bandes sonores per a pellícules de baix pressupost Al llarg dels anys següents guanyà prestigi quan es relacionà professionalment amb produccions de Julio Medem i, sobretot, Pedro Almodóvar Vacas 1991, La ardilla roja 1993, Tierra 1995, Los amantes del círculo polar 1998 i Lucía y el…
Francesc Casanovas i Gorchs
Economia
Música
Teatre
Artista, crític d’art, cantant i empresari teatral.
Es formà a Llotja Exposà per primera vegada l’any 1877 a Girona i, després vers el 1880, viatjà per Itàlia i es relacionà amb el també pintor Antoni Fabrés El 1882 fou estrenada a Barcelona una comèdia seva — Infanticidi —, fet que marca l’inici de la seva relació amb el món del teatre Com a cantant d’òpera entre el 1886 i el 1889 recorregué Itàlia formant part de diverses companyies d’aquell país De retorn a Barcelona estrenà dues noves obres i realitzà treballs d’illustració per a editorials i revistes Els primers anys d’aquest segle exercí com a crític d’art del diari La Publicidad No…
Ramon Muntanyola i Llorach
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
El 1936 anà a França, essent seminarista, i passà la guerra civil a Mallorca Fou un dels pocs sacerdots que mantingué a la primera postguerra una actitud crítica i de defensa de la llengua i la cultura catalanes Es relacionà amb els nuclis del catalanisme no creient, la qual cosa li comportà una greu sanció del seu ordinari Publicà La Veu de la Parròquia 1948-50 i la revista popular Ressò 1950-52, suprimida governativament Fou rector en diversos llogarets, i també a la Selva del Camp i a Salou, on exercí amb èxit una pastoral oberta, contrapuntada amb el nacionalisme Predicador i orador de…
Johann Paul Friedrich Richter

Johann Paul Friedrich Richter
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptor alemany que signava Jean Paul
—en homenatge a J. J. Rousseau—, nom amb què és més conegut.
De família humil, estudià teologia 1781-84 a Leipzig, on publicà la seva primera obra, Grönländische Prozesse ‘Processos grenlandesos’, 2 volums, 1783, i exercí de professor a Schwarzenbach 1790-94 En Leben des vergnügten Schulmeisterleins Maria Wuz in Auenthal ‘Vida de l’alegre mestra Maria Wuz a Auenthal’, 1793 hom troba ja els trets bàsics del seu estil, tot i que l’èxit no li arribà fins el 1795, amb Hesperus L’any següent es traslladà a Weimar, on es relacionà amb els grans escriptors del moment, sobretot amb Herder i publicà Siebenkäs i Leben des Quintus Fixlein ‘Vida de Quintus…
Josep Rubau Donadeu i Corcellés
Història
Polític republicà.
Agent comercial, des del 1858 es relacionà amb el partit democràtic El 1863 fundà el periòdic El Debate i després fou cosignant del Manifest dels Demòcrates socialistes barcelonins del 1864 Empresonat per participar en els moviments revolucionaris del 1866, passà a Madrid 1867, on fou vicepresident del Club de la Montaña i fundà, amb Rodríguez Solís, el periòdic Cartas Federales En la revolució del 1868 s’alineà amb els republicans intransigents i intentà, amb Lostau i Arderius l’aixecament de l’Empordà contra les quintes 1872 Diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat en 1872-73, fou…
Leonora Carrington
Literatura anglesa
Pintura
Escultura
Pintora, escultora i escriptora anglesa.
Educada en un rígid catolicisme, aconseguí estudiar art a Florència El 1936, una reproducció d’un quadre de Max Ernst la decidí a conèixer el pintor, amb qui s’amistançà l’any següent i a través del qual entrà en contacte amb el surrealisme , moviment del qual formà part En esclatar la Segona Guerra Mundial, Ernst fou detingut per la Gestapo, si bé més tard aconseguí escapar als EUA, i Carrington fugí a Espanya, on fou internada en una institució mental, experiència que relatà en el llibre The House of Fear Notes From Down Below 1972 Separada d’Ernst, posteriorment anà a Lisboa i a Nova York…
Sant Salvador del Puig (Cabó)
Art romànic
La possible església dedicada a sant Salvador seria la parròquia de la vila del Pui o del Puig, situada a la vall de Cabó, prop del també desaparegut poble de Favà, o potser la capella del castell del Pui, situat a llevant de Favà, i documentat l’any 1100 El document motiu de la suposició de l’existènciad’aquesta església és del 1089, en què es relaciona la vila “ Pug, in valle Nemphas, in apendicio de Sancti Salvatoris …” La vila del Pui o del Puig és esmentada també en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Organyà, l’any 1090, i en l’acte d’homenatge i jurament…
Felip de Ferran i de Sacirera
Història
Militar i polític.
Austriacista, fou capità de la Coronela durant el setge de Barcelona del mariscal Vendôme Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada, per a la qual escriví uns quintets humorístics en català i féu una dissertació sobre com Dalmau de Creixell guanyà la batalla de Las Navas de Tolosa Oposat ja des del 1701 a Felip V fou empresonat a Saragossa quan anava amb Pere de Ribes en una ambaixada de protesta a Madrid pel nomenament de lloctinent, el 1703 aquest l’inhabilità per als càrrecs públics, el 1703 Collaborà des del primer moment amb el primer Carles III, que li donà el comtat de Ferran el…
Lluís Bertran i Eixarc
Cristianisme
Religiós dominicà.
Ingressà a l’orde dominicà 1544 i fou mestre de novicis al convent de Llombai Es relacionà amb personalitats de la reforma posttridentina, com Maria Agullona, Nicolau Factor i Luis de Granada El 1562 se n’anà de missioner a Amèrica, al regne de Nova Granada, on acomplí una labor evangelitzadora a Tubará, Zipacua, Mahates, Cartagena de Indias, Paluato, Santa Marta i Tenerife S’oposà al tracte inhumà que els encomenderos donaven als indis i, en relació amb una seriosa advertència de fra Bartolomé de Las Casas, tornà a València el 1569, on des d’aleshores fou amic i conseller de l’arquebisbe…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina