Resultats de la cerca

Aquest santuari és situat 1 km més amunt de Saünc, en un penyal sobre l’Éssera i la carretera de la vall de Benasc De bell antuvi hom creu que fou el centre religiós de tota la vall Una antiga relació del 1292, signada per Pere d’Ascó i Abarca, explica l’origen miraculós del santuari Segons aquesta relació, un avantpassat seu anomenat Ferran d’Ascó, anant d’Ancils a la seva casa pairal de Lliri, quan passava pel lloc dit Penyes Trencades, va sentir veus celestials que sortien d’una cova, prop de la qual hi havia una font, on trobà la imatge de la Verge que seria l’…

Santuari situat a un quilòmetre de Pena-roja, al costat de la carretera que mena a Vall-de-roures, davant el pont que travessa el Tastavins Forma un conjunt arquitectònic amb l’església de Santa Maria del Riu o antic convent de l’orde de Calatrava Segons una antiga tradició local, al segle XIII fou trobada en aquest indret una imatge de la Mare de Déu, i seguidament se li va bastir una església en honor seu A la primera meitat del segle XIV existia la confraria de la Verge de la Font, la qual es fusionà el 1349 amb la germandat de la Mola de Mont-roig L’església actual del …

Malgrat els vestigis arquitectònics que resten de l’antic santuari i les fotografies que se’n conserven del començament del segle, abans del seu enrunament, no es pot dir, amb tota seguretat, que es tracta de vestigis d’un edifici de factura medieval es pot suposar que els seus orígens eren alt-medïevals, tot i que la documentació de l’època aporta escasses dades sobre aquest santuari hospital La referència més vella que se li atribueix és el testament del 994 del vescomte Guillem, senyor de Castellbò, quan fa un llegat a l’església de Sant Joan “ qui est in Castro…

En sobresurten Francesc Basil , que els anys 1686-87 pintà cinc quadres per a la capella de Sant Benet de la catedral de Vic, i Felip Basil , que pintà quadres per al santuari dels Horts, a Sant Llorenç de Morunys Solsonès, i daurà 1790 el retaule major del santuari de Puig-l’agulla Osona

Aquesta església es troba dins l’antic terme del castell de Cabrera, al cim de la muntanya de Cabrera, entre el Coll del Bram i l’Osca Inicialment tingué les funcions d’església del castell de Cabrera i més tard exercí algunes funcions de parròquia, per esdevenir finalment santuari marià L’església és documentada a partir de l’any 1154, quan els castlans Guillem de Cabrera i la seva muller Adaledis li feren una nova dotació i confirmaren els béns que ja li havia donat el seu pare difunt, Arnau Ramon Sota la protecció dels castlans l’església anà progressant i l’any 1330 tenint la…

En aquest indret hi havia al s XV un santuari dedicat a la Mare de Déu dels Àngels , on el 1440 s’establí un convent de franciscans fins al 1514, que fou traslladat a Alacant destruït aquest edifici al començament del s XIX, el 1851 fou construït al mateix lloc un nou santuari El 1952 esdevingué parròquia

Les rouredes són comunitats forestals sovint de sotabosc poc dens, integrades principalment per espècies arbòries i arbustives de fulla caduca, entre les quals predominen els roures Als Països Catalans n'hi ha quatre menes principals La roureda de roure de fulla gran creix en terrenys silicis i costeruts, a les muntanyes humides del Principat La roureda de roure de fulla petita es fa en terres calcàries i relativament eixutes de la muntanya mitjana submediterrània del Principat i del País Valencià La roureda de roure martinenc es troba a l’estatge montà submediterrani de les comarques del…

Era un antic santuari marià la Mare de Déu del Pla , conegut des del segle XIII, que el 1655 fou cedit als augustinians, els quals hi residiren fins a l’exclaustració 1835 El convent actual fou reedificat al voltant del 1773, igual que l’església, ambdós de tipus barroc neoclàssic L’església continua la seva funció de santuari hi ha un aplec molt concorregut el 9 de setembre

Llicenciat en dret, fou membre de la Federació de Joves Cristians Notari de Blanes, s’especialitzà en història local i religiosa Història de la Garriga tres volums, 1949, 1953, 1954, Història del santuari de la Mare de Déu del Vilar de Blanes 1952, Història del santuari de la Mare de Déu de Puig-graciós 1952, Els sants de la diòcesi de Barcelona 1957, Història del convent de Blanes 1958, etc