Resultats de la cerca

Organitza congressos i seminaris —entre els quals destaca la Conferència Anual, que atreu participants d’arreu del món—, alguns dels quals en el marc de les diverses seccions o grups d’estudi que l’integren d’ençà dels anys setanta Des del 1911 publica trimestralment la revista Annals of the Association of American Geographers , considerada una de les publicacions especialitzades més destacades de tot el món des del 1948, quan l’American Society of Professional Geographers es fusionà amb l’Association of American Geographers, també edita la revista The Professional Geographer

Comprèn també l’INAG Institut National d’Astronomie et de Géophysique i l’IN 2 P 3 Institut National de Physique Nucléaire et de Physique des Particules Primer organisme francès de recerca, comprèn tots els àmbits científics seccions de física nuclear i de les partícules, matemàtica i física, física per a enginyers, química, ciències de la terra i de l’espai, ciències de la vida, ciències socials i humanitats, i diversos centres de documentació i de càlcul, i controla més de 1500 laboratoris i centres d’investigació El nombre d’investigadors és d’uns 10000

Es constituïren set seccions d’estudi que s’establiren en diferents indrets Plantejaments i processos de normalització lingüística, coordinada per Aina Moll Lleida Mitjans de comunicació i noves tecnologies, coordinada per Francesc Vallverdú Perpinyà Sociologia de la llengua, coordinada per Modest Reixach Girona Llengua i dret, coordinada per Josep M Puig i Salelles Andorra Lingüística social, coordinada per Isidor Marí Illes Balears Ensenyament, coordinada per Joan Martí Castell Tarragona, i Història de la Llengua, coordinada per Antoni Ferrando València Hi hagué representants…

Tenia per òrgan Revista Social , i assolí una gran importància numèrica el 1872 tenia 225 seccions i 28 000 afiliats, gairebé tots de Catalunya Dividida en diverses tendències —moderats prorepublicans, autoritaris i bakuninistes—, desaparegué després del 1874 Legalitzades de nou les associacions obreres el 1881, fou reorganitzada, ara ja amb una clara orientació anarquista, però Les Tres Classes de Vapor se'n separaren quan la Unió s’adherí a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1882, i l’organització romangué minoritària En foren dirigents GAlbagés, FAbayà,…

Compta amb diverses seccions, entre les quals sobresurten un grup de muntanya, un esbart Esbart Barcelona i una comissió per al foment de la música per a cobla Amics dels Concerts El 1952 creà un quadre escènic català i el 1956 inicià cursets de català Del 1958 ençà, ha convocat en diverses ocasions el Concurs Musical Joaquim Serra Ha dut a terme una apreciable tasca a favor de la música i del folklore catalans, i, en general, de la cultura del país L’any 1988 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi

De fet només agrupà seccions de Palma 18 societats i uns 1 500 obrers el 1903, i fou una continuació de la Federació Local, fundada el 1893 A partir del 1919 adoptà el nom de Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble, i, mantenint-se al marge de la UGT i la CNT, reuní, en 1919-22, un elevat percentatge dels obrers ciutadans entre 3 000 i 4 500 El 1922 els socialistes aconseguiren l’expulsió dels comunistes i cenetistes, i el 1925 la convertiren en la Unió General de Treballadors de Balears

Estudià a l’Escola de Bibliotecàries 1935-38 Treballà a la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges 1939-44, a la Biblioteca de Catalunya, on treballà en diverses seccions, i a la Central de Biblioteques Populars, on treballà fins a la jubilació 1980 Al maig del 1969 succeí Justa Balló en la direcció de la Central Malgrat les dificultats polítiques del franquisme, sabé promoure la cultura catalana a les biblioteques públiques Aconseguí que els anys seixanta la Diputació de Barcelona hi organitzés classes de català Participà en congressos nacionals i internacionals i collaborà en…

Fundat el 1968, té seccions de vela lleugera, vela de creuer i pesca, així com escoles de nàutica, surf de vela, esquí aquàtic i submarinisme També practicà el rem i la motonàutica Fou seu del Campionat del Món de motonàutica de Fórmula 1 i 3 1983 i del Campionat d’Espanya de classe 420 1981 Organitza diferents competicions catalanes, entre les quals destaquen la Travessia Nedant al Port del Fangar – l’Ampolla i el Campionat de Catalunya de pesca amb curricà de costa Disposa de port esportiu amb 432 amarradors i d’un edifici social El 2011 tenia 900 socis

Dirigida per Jaume Sobrequés i editada per Labor el 1993, porta el subtítol El Barça un club, una ciutat, un país Fa un repàs a la trajectòria de l’entitat des de diferents punts de vista per tal d’explicar allò que representa el club més enllà de la pràctica esportiva Els quatre primers volums són una cronologia de fets des dels orígens del futbol fins a l’any 1993 el cinquè se centra en les seccions del club i, el darrer, presenta qüestions socials penyes, socis, patrimonials installacions i artístiques diverses literatura, pintura, escultura i música relacionades amb l’entitat

Fundat el 1967, disposa de seccions de tennis, pàdel, natació i dansa El 1969 inaugurà l’escola de tennis i al principi dels anys vuitanta, la pista poliesportiva Poc després començà a organitzar l’Obert de Primavera de Tennis i diversos campionats de categories inferiors d’àmbit espanyol i internacional Alguns membres participen en campionats de Catalunya i d’Espanya de tennis, en el Circuit Català de pàdel i en torneigs socials Disposa de catorze pistes de tennis, cinc de pàdel, tres piscines i un gimnàs Organitza, entre d’altres, el Torneig Internacional de Tennis Sant Cugat