Resultats de la cerca

Establert a Barcelona el 1920, debutà com a professional el 1926 Amb set victòries s’erigí com el corredor amb més triomfs en la història de la Volta Ciclista a Catalunya 1928-30, 1932, 1935-36, 1939 La primera Volta, l’aconseguí amb l’equip Elvis-Wolber, les dues següents amb el FC Barcelona Entre el 1931 i el 1933 competí com a independent Integrat a l’equip Orbea, guanyà les Voltes del 1935 i el 1936 Fou campió d’Espanya de fons 1930, 1931, 1933, 1936 i guanyà la Volta al País Basc, la Volta a Llevant i el Circuit de Getxo, totes el 1931, el Trofeu Masferrer 1932, 1933, la Volta al Marroc…

Conegut al món del futbol com Paco Bru Al final del 1901 fundà el Futbol Club Internacional Jugà al Futbol Club Barcelona 1906-16 com a defensa També formà part de la selecció catalana en cinc ocasions 1904-15 Fou campió de Catalunya 1909, 1911, 1913, 1916 i d’Espanya 1910, 1912, 1913 Exercí de vocal de l’Associació de Clubs, des de la seva fundació fins al 1906 Convertida aquesta en Federació Catalana de Futbol, en fou secretari 1908-09 i 1913-14 i tresorer 1916-18 Fundà el Collegi Català d’Àrbitres i ell mateix xiulà partits fins el 1923 Com a entrenador preparà l’…

Resident a Barcelona des dels sis anys, fou un esportista polifacètic Impulsà el vol sense motor creant l’escola Marià Foyé a Domeny, nedà a les files del Futbol Club Barcelona i fou soci de la Unió Excursionista de Catalunya i del Club Excursionista de Gràcia Participà en la fundació del Club Natació Montjuïc 1944, on competí en natació i waterpolo i en fou dirigent a partir del 1968 D’altra banda, fundà el Club d’Arquers de Catalunya 1949 Poc després fundà la Federació Catalana de Tir amb Arc, i en fou el primer president 1950-52 El 1950 guanyà el primer Campionat de Catalunya…

S’inicià en l’atletisme al Club Atlètic Manresa a l’edat de 12 anys i amb els anys s’especialitzà en curses de fons per pista, cros i asfalt, i en curses de muntanya, sense deixar el cros i les maratons d’asfalt Ha estat vinculat al Club Excursionista Callús, al Club Excursionista Bandolers i al Club Natació Terrassa, i des de l’any 2007 competeix en curses de muntanya i curses de raquetes de neu Membre de la selecció catalana de curses de muntanya des del 2008, en quatre ocasions ha format part de l’equip guanyador de la Copa del Món, en la qual l’any 2010 aconseguí el cinquè lloc en…

S’inicià com a davanter al Club Patí Tordera, i posteriorment es reciclà com a defensa mig, posició en què arribà a ser considerat el millor del món Fou dues vegades campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1978, 1979 El mateix 1979 debutà amb l’absoluta i es convertí en el líder del Tordera que, en la seva primera temporada a divisió d’honor, fou subcampió de Lliga Fitxà pel Hockey Club Liceo de la Corunya 1980-81, el Futbol Club Barcelona 1981-87 i el Club Esportiu Noia 1987-91, i acabà la carrera al Tordera 1991-95 Guanyà cinc Copes d’Europa 1982-85, 1989, sis Supercopes d’Europa…

Arrelat a Catalunya, fou ciclista profes-sional entre el 1980 i el 1992 Competí pels equips Reynolds 1980-85, 1988-89, PDM 1986-87, Lotus 1990, Paternina 1991 i Artiach 1992 Destacà com a escalador i s’imposà en cinc ocasions al gran premi de muntanya de la Vuelta a Espanya, i també guanyà diverses etapes d’aquesta cursa Fou campió d’Espanya de fons en carretera 1982 i disputà cinc edicions del Tour de França 1983-87 En el seu palmarès figuren les victòries finals als Tres Dies de Navarra 1981 a les voltes al País Basc 1982, Burgos 1982, Cantàbria 1983 i la Rioja 1986, i als Critèrium d’Àvila…

Fill de l’entrenador Joaquim Carrillo Mestres, s’inicià al Club de Beisbol i Softbol Hèrcules de l’Hospitalet El 2001 debutà a la divisió d’honor amb el Club de Beisbol i Softbol Sant Boi i el 2002 fou convocat per primera vegada amb la selecció espanyola absoluta L’any 2003 rebé una beca per jugar als Atlanta Braves de la Lliga Universitària d’Arizona EUA També jugà amb el Futbol Club Barcelona, tot i que el seu principal equip fou el CBS Sant Boi Guanyà dues Lligues espanyoles 2003, 2010, tres Copes del Rei 2002, 2003, 2006 i un Campionat d’Europa B, en aquest cas amb el FC Barcelona 2005…

Advocat de professió, se’l considera el legislador del futbol a Espanya i un dels personatges més importants de la història del futbol català Fou jugador del Catalònia, club fundat per ell mateix l’any 1901, del Salut Sport Club 1905, del Futbol Club Barcelona i del Club X 1907 Fou també promotor i publicista esportiu el 1906 fundà i dirigí el setmanari Sports , el 1908 dirigí Los Deportes , el 1911, Stadium , i també participà en la publicació La Rambla El 1914 esdevingué president del Sindicat de Periodistes Esportius de Catalunya i president de la Federació Catalana de Futbol, càrrec del…

Fou integrant del Club Nàutic Amposta 1981-2015 i també competí pel Club Natació Banyoles 1985 El 1983 fou campió d’Espanya júnior en vuit amb timoner i en quatre sense timoner, categoria en la qual fou sisè al Campionat del Món júnior el mateix any En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya en quatre scull 1984, vuit amb timoner 1985 i quatre sense timoner 1986, i fou subcampió estatal en quatre amb timoner 1985 En competicions internacionals, que disputà fins el 1996, fou subcampió del món sub-23 en quatre scull pes lleuger 1985 i quatre sense timoner pes lleuger 1986, i vuitè en…

S’inicià el 1948 al Tívoli Ping-pong Club juntament amb el seu germà gran Josep Maria També competí en les files del Club Esportiu Oasis i el Club de 7 a 9, on es retirà el 1977 després d’haver compartit equip amb el seu fill Josep Maria Palés Pon Pel seu extens palmarès, l’any 2001 fou designat millor jugador estatal del segle XX pels mitjans de comunicació Guanyà el Campionat d’Espanya individual 1960, 1962, 1968-71, 1973, de dobles 1953, 1957, 1960, 1961, 1963, 1964, 1968, dobles mixtos 1962, 1967, 1970, 1973 i per equips amb el Tívoli 1954, 1961, l’Oasis 1957 i el 7 a 9 1963, 1964, 1974,…