Resultats de la cerca

Director 1954 de l’escola de cant de La Scala Autor de sonates i de música simfònica i escènica el ballet Une nuit de Versailles , 1926 l’òpera Rosaspina , representada a Bèrgam el 1939 Ha publicat diversos estudis, entre els quals Prigionia di un artista Il romanzo di L Cherubini i Guida alla musica 1950, reeditat amb el títol Storia della Musica 1958, i ha dut a terme la revisió de música italiana antiga

Fill de la pianista Júlia Obradors, estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Lluís Millet i amb Joan Lamote de Grignon Fou director de l’Orquestra del Liceu, de l’Orquestra Simfònica de Ràdio Barcelona i més tard, de l’Orquesta Filarmónica de la Gran Canaria Escriví sarsueles, com Angelus amb text d’Emili Vendrell, La comèdia del diable i unes Canciones clásicas españolas per a cant i piano

Formació Fill de Josep Cervelló , s’inicià en la música a l’edat de sis anys, quan començà els estudis de violí amb Rosa García Faria, i posteriorment 1948-52 feu cursos de perfeccionament en la tècnica del violí amb Joan Massià i Prats , i amb Josep Maria Roma i Roig treballà el repertori cambrístic de violí i piano En 1957-60 amplià a Milà la seva formació amb Franco Tufari, però aquest darrer any un accident automobilístic l’obligà a abandonar la carrera de violinista Es dedicà aleshores a la composició i la pedagogia De nou a Barcelona, estudià tècnica compositiva amb JM Roma 1962 Estil i…

Vida Format musicalment amb el seu pare, Joan Lamote de Grignon i Bocquet , des de la infantesa continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel amb J Raventós i B Gálvez, i piano amb JB Pellicer i Frank Marshall Des de molt jove exercí com a violoncellista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i a l’Orquestra Simfònica de Barcelona A la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare des del 1914, hi obtingué una plaça de percussió i teclat el 1926, i el 1932 guanyà per oposició el càrrec de sotsdirector El 1931 es feu càrrec de l’Orquestra…

Fou la primera manifestació que tingué Barcelona d’una organització simfònica Sorgí per iniciativa dels professors de l’Orquestra del Liceu, que es constituïren en Societat de Concerts el 1880 Organitzaren sèries de concerts simfònics dirigits per directors locals -com Eusebi Dalmau i Cosme Ribera- i forasters -entre d’altres, Jesús Monasterio i Ferdinand Hiller- L’orquestra de la Societat de Concerts no arribà a consolidar-se, ja que al cap de tres anys cessà l’activitat

Es formà musicalment al Conservatori de Charleroi, i més tard amplià els seus coneixements al Conservatori de Brusselles, on inicialment estudià violoncel, amb Edouard Jacobs Parallelament, es formà en la tècnica de composició al costat de Léo Dubois Entre el 1924 i el 1938 fou director del Conservatori de Charleroi i després ho fou del de Lieja 1938-63 Com a director d’orquestra, centrà les seves activitats com a titular de l’Orquestra Simfònica de Lieja 1960-64

Després d’haver estudiat al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, guanyà el premi Barrientos i amplià estudis a París 1935-36 amb Louis Bleuzet Més tard estudià a Düsseldorf 1940 i actuà com a solista per Alemanya i Suïssa Professor del Conservatori Municipal de Música i del del Liceu, fou solista d’oboè i ocasionalment de corn anglès de l’Orquestra Simfònica del Liceu, de l’Orquestra Municipal i de l’Orquestra Ciutat de Barcelona

De pares suïssos, inicià els estudis musicals amb Joan Molinari i Ernest Cervera, i després, a Zuric, amb Hermann Scherchen 1946-48 Debutà l’any 1949 a Barcelona amb la direcció de la Història del soldat de Stravinsky i, el mateix any, fou nomenat director musical de la Banda Simfònica Municipal de Mataró, on també fundà l’Orquestra de Cambra de Mataró i l’Associació Musical A Barcelona, el 1950 fundà l’Orquestra Jacques Bodmer i, posteriorment, l’Orquestra de Cambra Catalana, al capdavant de la qual féu concerts per Europa i alguns enregistraments, amb programes com la integral…

Fill del director Arvid Jansons i de mare jueva, sobrevisqué amagat a les ràtzies dels nazis al gueto de Riga El 1956 ingressà al Conservatori de Leningrad des del 1991 Sant Petersburg, on estudià violí, piano i direcció d’orquestra El 1969 es traslladà a Viena, on fou deixeble de Hans Swarowsky, i més tard a Salzburg 1970, on es formà amb Herbert von Karajan El 1971 guanyà el segon premi del concurs Herbert von Karajan a Berlín El 1973 fou nomenat director associat de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, i en 1979-2000, director principal de la Filharmònica d’Oslo, formació que situà entre…

Nascut en una família de llarga tradició musical, estudià al Conservatori Superior de Música de Madrid i ha estat alumne de Luis de Pablo i Francisco Guerrero Autor d’obres orquestrals i de cambra, s’interesa especialment per la musicalització de textos, en particular de poetes com Vicente Aleixandre, Rubén Dario, Miguel Hernández i Leopoldo Panero El 18 de març de 2011, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya estrenà la seva obra d’encàrrec Libro de los secretos