Jordi Cervelló i Garriga

(Barcelona, 18 d’octubre de 1935)

Jordi Cervelló i Garriga

© Fototeca.cat

Compositor.

Formació

Fill de Josep Cervelló, s'inicià en la música a l’edat de sis anys, quan començà els estudis de violí amb Rosa García Faria, i posteriorment (1948-52) féu cursos de perfeccionament amb Joan Massià i Prats, i amb Josep Maria Roma i Roig treballà el repertori cambrístic de violí i piano. En 1975-60 amplià a Milà la seva formació amb Franco Tufari, però aquest darrer any un accident automobilístic l’obligà a abandonar la carrera de violinista. Es dedicà aleshores a la composició i la pedagogia. De nou a Barcelona, estudià tècnica compositiva amb J.M. Roma (1962).

Estil i trajectòria com a compositor

La formació com a violinista ha determinat un clar protagonisme de gran part la seva producció vers el violí o altres instruments de corda, obres que en reflecteixen un profund coneixement i una total adequació de la partitura. Té també té obres per a orquestra, piano o música coral.

Cal esmentar, entre d’altres, Cuatro movimientos (1968), per a quartet de corda, i el 1973 Seqüències sobre una mort (1970), per a orquestra, li valgué el premi Ciutat de Barcelona. Aquesta obra assenyalà l’adopció d’un llenguatge més personal, i deixà enrera una etapa marcada per l’academicisme, tot i que el seu llenguatge més consolidat representa un compromís entre la tradició i la recerca de l’originalitat. També per a orquestra, el 1972 presentà a Barcelona Anna Franck, un símbol, que tingué també un gran èxit a Jerusalem (1973) i Nova York (1984), i el 1976 Biogénesis, composta en col·laboració amb Jorge Wagensberg, obra per la qual rebé el primer premi del Concurso Permanente de Composición e Investigación Musical.

És autor d’obres per encàrrec, entre les quals hom pot esmentar Balada (1973), escrita en homenatge a A. Rubinstein a petició del Concurs Internacional Arthur Rubinstein; Vers l’infinit (1982), obra simfònica escrita per a l’Ajuntament de Barcelona; Cant nocturn (1990), encarregada pel Centre de Documentació i Difusió de la Música Contemporània, Un cant a Pau Casals (1991), escrita per a l'Olimpíada Cultural, Gémini (1998), per a violí i violoncel solistes amb orquestra de corda, 4 Caprici (1998), per a violí sol, i l’obra simfònica Formes per a una exposició, composta per a il·lustrar l’exposició La Forma!, del Museu de la Ciència de Barcelona (1999).

Guardons i reconeixements

A banda dels premis esmentats, la Unió de Compositors de l’URSS el convidà, el 1988, a participar en el III Festival de Música Contemporània de Leningrad (actual Sant Petersburg).

L’any 2006 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2010 fou guardonat amb el Premi Nacional de Música

Obra pedagògica i periodística

Professor de violí al Conservatori de Badalona (1982-96), és autor del tractat Principis fonamentals sobre la tècnica general del violí. Ha exercit la crítica musical en diversos mitjans (Radio Nacional de España, Jano. Medicina y Humanidades, El País).

Obra musical

  • Burlesca ibérica, per a orquestra de corda (1963)
  • Dos movimientos orquestra de corda (1965)
  • Fantasía concertant, per a violí i orquestra (1969)
  • Due tempi concertanti, violoncel i orquestra (1969)
  • Seqüències sobre una mort, orquestra simfònica (1970)
  • Anna Frank, un símbol, orquestra de corda (1971)
  • Clamor, orquestra simfònica (1972)
  • Concerto grosso, orquestra de corda (1973)
  • La mort i la donzella, violí solista i orquestra de corda (1974)
  • Catàlisi, conjunt instrumental (1975)
  • Biogénesis, orquestra de corda (1976)
  • Capriccio núm. 6 Trémolo de Paganini, orquestra de corda (1982)
  • La sisena nit, guitarra i orquestra (1983)
  • Presto concertante, violoncel i orquestra (1986)
  • Vers l’infinit (1982)
  • Cimento di luce e tenebra, orquestra de corda (1984-85)
  • Antagonisme (1989)
  • Cant nocturn, viola i orquestra (1990)
  • Un cant a Pau Casals, orquestra violoncel (1991)
  • Concertino, violí i orquestra de corda (1993)
  • Encantament (1995)
  • Gémini, violí, violoncel, orquestra (1998)
  • Formes per a una exposició, orquestra simfònica (1999)  
  • Trio per due violini e pianoforte (1967)
  • Perpetuum mobile, violí, piano (1969)
  • Introducción y Allegro risoluto, violí, piano (1970)
  • Capriccio per quinteto, flauta, oboè, clarinet, fagot i trompeta (1971)
  • Romance, violí i piano (1971)
  • Fid’l, violí, piano (1973)
  • Shoshanna, 4 saxofons (1980)
  • Epithalámion, quartet de corda (1992)
  • Divertimento I i II, 2 violí (1996)
  • Quartet de corda ‘Remembrances’ (1992)  
  • Impromptu-Fantasía, orgue (1970)
  • Balada (Homenatge a Arthur Rubinstein) , piano (1973)
  • Sonata in cinque tempi, violí (1976)
  • Sonata a la memòria de Pau Casals, violoncel (1977)
  • Preludio, guitarra (1978)
  • Trèmolo, clarinet (1978)
  • Meditació, piano (1980)
  • Studio fantasia, piano (1982)
  • Cadenzas del concert núm. 1 en si bemoll de Mozart, violí (1990)
  • A Franz Schubert, piano (1993)
  • Homenatge, violoncel (1994)
  • Sonatina, violí (1994)
  • 4 Caprici, violí (1998)  
  • Alliberament, v. solistes, cor mixt (1975)
  • Capvespre, cor mixt (1982)
  • Dues evocacions, quartet de corda (1992)