Resultats de la cerca
Es mostren 2333 resultats
problema diofàntic
Matemàtiques
Un dels 23 problemes que David Hilbert plantejà l’any 1900 al Congrés Internacional de Matemàtiques com a problemes que caldria resoldre durant el segle XX.
Segons aquest, donat un polinomi amb coeficients sencers, de grau i nombre d’incògnites arbitraris i tots nuls llevat d’un nombre finit, hi ha un algorisme que permeti de decidir si té solució sencera La resposta negativa fou donada finalment pel matemàtic rus Iurij Matijasevicz l’any 1970
escala de Balling
Física
Escala areomètrica emprada per a determinar el percentatge en pes de sucre que porten els líquids o licors ensucrats.
El nombre de graus Balling dóna el nombre de grams de sucre disssolts en 100 g de solució Fou establerta pel químic alemany Karl Josef Napoleon Balling Gabrielshütte, Bohèmia 1805 — Praga 1868 en el sacaròmetre que porta el seu nom és utilitzada en les indústries sucrera i cervesera
pentasulfur d’arsènic
Química
Sòlid groc brillant, metzinós.
És obtingut passant un corrent de sulfur d’hidrogen per una solució àcida d’arsenat Soluble en àcid nítric i àlcalis amb els quals forma tioarsenats tioarsenat sòdic Insoluble en aigua És emprat com a pigment per a pintures i per a l’obtenció de composts d’arsènic
equació integral
Matemàtiques
Equació on la funció que cal determinar es troba dins l’integrant d’una certa integral coneguda.
L’exemple més simple és l’equació , on la funció f x és coneguda i cal trobar la funció f x En virtut del teorema fonamental del càlcul, la solució és, en certes condicions de regularitat, Aquestes equacions les trobem en la resolució matemàtica de problemes físics i tècnics
latensificació
Fotografia
Tractament donat a la imatge latent d’una emulsió fotogràfica, per tal de reforçar-la, en el cas que hagi estat subexposada.
Aplicat entre l’exposició i el revelatge, hom empra, bàsicament, tres procediments bany químic solució al 0,5% de metabisulfit potàssic o de sulfit sòdic, vapor químic acció del mercuri o del diòxid sulfúric en un recipient estanc que conté la pellícula i acció de la llum abans del revelatge
funcions de Green
Matemàtiques
Funcions que hom fa servir per a resoldre equacions diferencials quan determinades condicions de contorn són imposades.
La utilització d’aquestes funcions permet de reduir la resolució d’una equació diferencial generalment no homogènia a la d’una equació diferencial gairebé homogènia només en un punt deixa d’ésser-ho, que normalment és més fàcil de resoldre La solució d’aquesta equació és la funció de Green
Bonaventura Castellet i Baltà

Bonaventura Castellet
Enologia
Farmàcia
Farmacèutic i enòleg.
Publicà Enología española 1865 i Viticultura y enología española 1869, reeditada amb un resum dels seus estudis sobre els ceps americans i la conveniència d’introduir-los com a solució de la filloxera La Memoria sobre los medios de combatir la filoxera fou premiada 1878 per la Sociedad Económica Matritense
Parrasi
Pintura
Pintor grec.
D’escola jònica, treballà a Atenes Fou cèlebre per la solució donada al traç dels contorns de les figures que en suggeria el relleu, als volums i al moviment, en la línia de l’espacialitat tridimensional d' Apollodor d'Atenes L’obra, perduda, és coneguda només a través de texts literaris
seguiment d’envoltant
Electrònica i informàtica
Tècnica d’alimentació d’amplificadors orientada a maximitzar l’eficiència energètica d’aquests, especialment significativa quan els senyals a amplificar presenten una relació potència de pic potència mitjana (PAPR) força gran.
La tècnica consisteix a modular la tensió de drenador que és la que proporciona l’alimentació a l’amplificador mitjançant l’envoltant del senyal a amplificar, la qual cosa fa augmentar l’eficiència de l’amplificador en comparació a una solució clàssica consistent a fixar una tensió d’alimentació constant en el drenador
extret
Farmàcia
Preparat galènic constituït per concentrats de drogues animals i vegetals obtingudes per evaporació, maceració, lixiviació, decocció o infusió de la droga, seca i polvoritzada, amb dissolvents adients, sovint etanol, èter o cloroform.
Els extrets són sempre més concentrats en principis actius que la droga original Com que són productes molt actius, hom els valora químicament i biològicament per tal de poder-ne fixar la concentració El mètode més emprat consisteix a evaporar la solució fins a consistència xaroposa per tal d’obtenir la concentració desitjada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina