Resultats de la cerca

Establert a París, malgrat l’ajut de Rossini no assolí èxits amb les seves òperes, com Stradella 1836 i Marie Stuart 1844 El 1853 reorganitzà l’antiga acadèmia musical d’AEChoron i la batejà amb el nom d’École Niedermeyer En sortiren un gran nombre de compositors, com Gabriel Fauré, André Messager, Edmond Audran i altres

També fou pintor i gravador És autor dels poemes Daphnis 1754 i Idyllen ‘Idillis’, 1756 i de l’epopeia bucòlica Der Tod Abels ‘La mort d’Abel’, 1758, entre altres

Format en el teatre, el 1970 s’incorporà a la  Schaubühne  de Berlín, companyia que es convertí en una referència del teatre europeu dels anys setanta Entre altres obres protagonitzà  Peer Gynt , d’Henrik Ibsen i Traum vom Prinzen Homburg  ‘El somni del príncep de Homburg’, de Heinrich von Kleist Dirigit per Peter Stein, l’any 2000 protagonitzà una celebrada versió del Faust de Goethe que li valgué el premi Berlín de teatre Bé que debutà en el cinema en petits papers ja els anys seixanta, no obtingué renom en aquest camp fins una dècada més tard, que es convertí en un dels actors més valorats…

Conreà la poesia i la narració i excellí com a estilista Sobresurten Legenden der Zeit ‘Llegendes del temps’, 1909 i Der Opfergang ‘Sacrifici’, 1911 El 1933 publicà Antwort eines Deutschen an die Welt ‘Resposta d’un alemany al món’, rèplica a Romain Rolland, en defensa del nazisme

El suïcidi del seu pare 1956 marcà gran part de la seva nombrosa obra, que comprèn prosa, novella i conte, assaigs, crítica d’art i literària Fou reconegut sobretot per la seva narrativa La confession du pasteur Burg 1967, Carabas 1971, L’Ogre 1973, premi Goncourt, el primer concedit a un autor estranger, Les yeux jaunes 1979, Où vont mourir les oiseaux 1980, Le rêve de Voltaire 1995,  L’économie du ciel 2003, Le vampire de Ropraz 2007, premi Jean Giono, Pardon mère 2008, Un juif pour l’exemple 2009, Le dernier crâne de M de Sade 2009, premi Sade 2010, Hosanna 2013, etc El 1979 fou elegit…

Fill d’un pastor protestant, es convertí ràpidament en un dels autors teatrals més originals de la postguerra Preocupat per la renovació de l’expressió teatral, experimenta noves formes per aconseguir un teatre que permetés la crítica de la societat contemporània i la destrucció dels mites de la cultura burgesa i de la civilització científica actuals En les seves obres predomina la caricatura irònica moralista A més de teatre, ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema, novelles policíaques i assaigs sobre literatura i teatre Entre la seva extensa producció cal citar Herkules…

Format a Budapest amb Hernadi i Kodály, debutà a 8 anys Especialista en Chopin i Liszt, les obres dels quals ha enregistrat abundantment, ha dut a terme també interpretacions de Mozart com a director solista

Estudià germanística, i fou professor a diverses universitats europees, americanes i japoneses En les seves novelles i narracions, entre les quals Fremdkörper ‘Cossos estranys’, 1968, Albissers Grund ‘El motiu d’Albisser’, 1974, Baiyun oder die Freundschaftsgesellschaft ‘Baiyun o l’associació de l’amistat, 1980 i Leib und Leben ‘Cos i vida’, 1982, descriu amb ironia la desorientació i la solitud dels ciutadans mitjans dels països desenvolupats També ha escrit obres de teatre i nombrosos assaigs

A partir del 1796 residí a Suïssa, i més tard entrà al servei del govern Fou autor de narracions de tipus realista i de drames moralitzants Escriví també novelles a la manera de Walter Scott i altres de tendència liberal Cal destacar-ne Abällino, der grosse Bandit ‘Abällino, el gran bandit’, 1793 i Alamontade de Galeerensklave ‘Alamontade, el galiot’, 1803

Deixeble de JBurckhardt a la Universitat de Basilea, on després fou professor 1893, com també a Berlín 1901-19, metodològicament partia dels pressupòsits formalistes de KFiedler, i esdevingué el representant més conegut de les teories de la “pura visualitat” reine Sichtbarkeit de l’escola de Viena, arran d’obres com Renaissance und Barock 1888, Die Klassische Kunst 1899 i Kunstgeschichtliche Grundbegriffe ‘Conceptes fonamentals de la història de l’art’, 1915 Hi considerava la història de l’art com una història sense noms, com el pur desplegament de les formes, polaritzades en dos conceptes…