Resultats de la cerca

El 1809 guanyà el premi de dotze mil francs ofert per Napoleó a qui solucionés el problema de la conservació dels aliments per als seus exèrcits, i el 1810 publicà el resultat dels seus treballs en l’obra Le livre de tous les ménages avec l’Art de conserver pendant plusieurs années les substances animales et végétales En establir que un tractament tèrmic escaient, en recipient hermètic, és un mètode segur per a la conservació dels aliments, assentà les bases de la indústria conservera appertització , conserva Les bases teòriques del seu sistema no foren compreses d’una forma coherent fins…

Tot i que els seus pares eren mestres tingué una infantesa difícil, amb temporades d’anorèxia i autisme, i una adolescència marcada positivament per la música Estudià filosofia a Nanterre i entrà a treballar, el 1969, a l’editorial Gallimard Hi desenvolupà feines diferents fins que el 1994 plegà de tots els càrrecs per dedicar-se a la literatura Després de publicar diverses obres, el salt a la notorietat literària li arribà amb la novella Tous les matins du monde 1991, a la qual seguí Vie secrète 1998 i altres títols, el darrer dels quals, Les Ombres errantes 2002, fou guardonat amb el premi…

Professor d’història i de filosofia de les ciències a Dijon i després a la Sorbona, es dedicà sobretot a l’epistemologia, a la filosofia de les ciències i a la psicoanàlisi en general El reconeixement de la complexitat de les teories científiques l’obligà a refusar les simplificacions introduïdes per les interpretacions racionalistes Afirmà l’existència d’un nou esperit científic, que s’oposa tant al predomini antic i medieval de la imatge com a l’esquema geomètric modern, i realitzà l’intent d’eixamplar el marc i l’estructura de la raó Enfront de la pretensió de sabers absoluts, Bachelard…

Estudià música i posteriorment cinema a l’IDHEC Institut des Hautes Études Cinématographiques Després del curt Le jazz est-il dans Harlem 1969, el 1974 debutà amb una sàtira política France société anonyme , influïda per Jean-Luc Godard Els seus films següents s’emmarquen en el gènere negre Police Python 357 , 1976 La menace , 1977 Série noire , 1979 Le choix des armes , 1981 Fort Saganne , 1984 Le môme , 1986 A partir de Nocturne Indien 1989, drama basat en una novella d’ Antonio Tabucchi , diversificà la seva obra i amb la biografia del músic barroc Marin Marais , Tous les matins du…

S’allistà com a paracaigudista voluntari a la legió estrangera  i fou enviat a la guerra d’Indoxina, el 1954 Diputat independent 1958-62, a Algèria fou oficial de l’espionatge francès El 1972 fundà el partit d’ ultradreta   Front National , al capdavant del qual, a partir de la dècada següent, començà una cursa ascendent Amb un discurs antieuropeista i en contra de la immigració, fou elegit successivament diputat al Parlament Europeu des del 1984 El 1998 li fou retirada la condició de representant en aquesta cambra, tot i que fou reelegit el 1999, i des del juliol del 2004 tornà a ocupar l’…

Fou professor de grec al Collège Royal 1611 i publicà Poematia exposita 1630

Estudià al Conservatori de Nancy i a l’Escola Normal de Música de París, formació que completà a Itàlia Entre el 1964 i el 1965 guanyà diversos premis en concursos de cant d’Itàlia, Bèlgica i França El 1967 debutà amb el paper de Musetta La bohème al Centre Líric de Valònia de Lieja, on es mantingué com a membre estable de la companyia fins el 1981 Ha estat una intèrpret de referència dels papers operístics per a soprano lírica, especialment d’òpera francesa, i ha participat en estrenes de compositors del segle XX

Establert a París el 1933, estudià a l’Académie Ranson Influït per M Duchamp, es dedicà a la creació d’una escultura nova, emprant cordill i fusta, amb la qual vol expressar els contrasts del ple i el buit Tractà el tema del Gran Drac 1947 i el de La nit 1951, en què creà formes entrellaçades i viscerals El seu estil evolucionà amb Les estances 1962, sèrie de laberints habitables, construïts d’una manera sintètica, amb grans espais interiors i de dimensions monumentals

La seva família s’establí al Rosselló el 1938 Estudià a l’Escola de Belles Arts de Perpinyà 1940-42 S’estigué al Marroc, on, des del 1944, es dedicà a la pintura Retornà a Perpinyà, on conegué Dufy, i el 1949 s’installà a París El 1957 organitzà una exposició de la jove pintura francesa al Festival de la Joventut a Moscou Feu diverses exposicions particulars a Nova York Adscrit a la pintura figurativa, s’interessà especialment per la llum i fou molt inspirat pel paisatge rossellonès

Fou nomenat bibliotecari de Perpinyà, on continuà el treball de JP Campagne, fundador i primer conservador de la biblioteca Henry ja havia publicat alguns estudis sobre la Provença A Perpinyà es familiaritzà aviat amb la llengua i la història catalanes L’any 1820 publicà Recherches sur la voie de Rome en Espagne à travers le Roussillon et examen critique de l’itinéraire d’Antonin depuis Narbonne jusqu’aux trophées de Pompée , on corregí errors d’èpoques anteriors, però no aconseguí trobar la localització exacta de les restes romanes També escriví unes relacions històriques sobre…