Resultats de la cerca

Es tracta d’una característica de cada substància i és funció de la seva temperatura Quan una substància ateny una temperatura la tensió de vapor corresponent de la qual és igual a aquella a què està sotmesa l’atmosfèrica, per exemple, es produeix l’ebullició de la substància Hom parla també de tensió de vapor d’un sòlid, que és funció de la temperatura, si bé el seu valor és, de tan petit, negligible

Un equip d’arqueòlegs dirigit per Eudald Carbonell i Carles Tornero descobreix, a la bauma dels fadrins Queralbs, Ripollès, utillatge de quars tallat del 6700 aC, que confirma l'activitat humana vers el 6700 aC, i testimoniaria la presència d’un dels últims grups caçadors recollectors a Catalunya Tot i que als anys setanta Carbonell havia identificat el lloc com a jaciment prehistòric, el descobriment de restes tan antigues en reforça la importància

És un dels representants més coneguts d’un tipus de poesia experimental a la recerca de sistemes de comunicació i de veritat per mitjà d’una visió tan subjectiva que sembla prolongar els intents del dadaisme Entre altres obres és autor de Provisoires amants des nègres 1962, Paysages en deux 1963 Les lignes de la prose 1963, Comme 1965, Stanze 1973, L’amour 1982, Fragments du coeur 1984, etc Ha publicat també assaigs sobre art

Segons la llegenda, es casà amb Hèracles, amb qui tingué un fill, Hilos Hèracles matà el centaure Nesos, que volia abusar de Deianira Aquest, abans de morir, donà la seva túnica a Deianira, que l’envià a Hèracles, el qual, en posar-se-la, sentí uns dolors tan forts que es llançà al foc En conèixer la notícia de la mort d’Hèracles, Deianira se suïcidà Aquest tema apareix a les Traquínies de Sòfocles

Sovint hom ha identificat, impròpiament, el pirronisme amb l’escepticisme antic prescindint de tendències escèptiques no pirròniques tan importants com les representades per l’Acadèmia mitjana i nova El pirronisme tingué un fort impuls durant els segles XVI, XVII i XVIII, i aquest pirronisme renaixentista i modern ha tingut molta influència damunt la filosofia moderna Influïts pel pirronisme han estat Montaigne, Gassendi, Pascal, Malebranche, entre altres, i hom considera eminentment pirrònic Hume

Posseeixen vitel abundant els ous telolecítics d’ocells, rèptils, taurons, monotremes Els ous mesolecítics d’amfibis, ciclòstoms i molts peixos en contenen una moderada quantitat, els ous isolecítics amfiox en tenen una petita quantitat, uniformement distribuïda, i en els dels mamífers euteris aquesta quantitat és tan reduïda, que hom parla d’ous alecítics o oligolecítics L’aparició d’aquests materials de reserva s’inicia en la profase, i el procés d’elaboració és anomenat vitellogènesi

Bé que aquesta imatge perdura en alguns manuals, fou destruïda pels lingüistes Hugo Schuchardt 1866 i 1870 i Johannes Schmidt 1872, en mostrar, el primer per al romànic i el segon per a l’indoeuropeu, que les línies fonamentals de participació dels dialectes s’entrecreuen d’una manera massa complicada perquè hom pugui admetre una història tan simplista, i que cal pensar en molts processos d'associació i reagrupació de les llengües

En escalfar-se un sòlid augmenta l’agitació tèrmica de les seves molècules fins a vèncer les forces de cohesió que les manté unides, passant a l’estat líquid si la temperatura continua augmentant, el moviment arriba a ésser tan intens que les molècules s’independitzen estat gasós Segons la teoria cinètica, en el zero absolut de temperatura l’agitació tèrmica s’anulla L’observació del moviment brownià posà de manifest l’agitació tèrmica

Al principi era una possessió del bisbe d’Urgell Fou permutat a Roger Bernat de Foix segons el pariatge del 1278 En aquest mateix any es va decidir que l’església d’Urgell el passaria al vescomte de Castellbò, però en realitat per algun altre pacte desconegut va continuar en possessió dels canonges d’Urgell Actualment no n’hi ha cap resta visible, ni tan sols es recorda l’indret on s’alçava

Formà part de l’Escolania de Montserrat, on possiblement tingué com a mestres Joan Garcia 1651-1707 i Miguel López 1669-1723, i professà el 1699 Un cop rebuts els hàbits, realitzats els estudis eclesiàstics i ordenat de sacerdot, succeí a Vicens Presiac 1673-1726 en la direcció de l’Escolania De la seva producció musical, que tant l’acredità entre els seus contemporanis, tan sols s’han conservat unes Vespres a set veus