Resultats de la cerca

Fundat l’any 1990, fou impulsat per Vicenç Andreu en prosseguir la tasca de l’equip femení del Collegi Marinada Disposa d’equip sènior masculí i d’equips masculins i femenins en categories inferiors Centrat en l’handbol de base, alguns dels esportistes més destacats foren Mar Rosich i Carles Ruiz Guanyà diverses vegades el Campionat de Catalunya i d’Espanya en categoria juvenil i cadet El 2001 organitzà la Lliga dels Pirineus

Fundat el 2002, la presidenta des de llavors ha estat Montserrat Roset Disposa de dos equips federats, que juguen a primera categoria nacional i a divisions territorials Organitzà el Campionat de Catalunya individual 2005 i el primer Gran Premi Catalunya – Supercopa 2009 Centrat en la formació, el 2004 rebé el premi al Compromís Cultural d’Òmnium Cultural per la tasca de promoció d’aquest esport Des del 2009 disposa de setze pistes

Formada al CN Sabadell, amb el qual debutà en la màxima categoria estatal, fitxà pel CV Benidorm 1999-2000 i el CV Sanse 2000-02 de la Superlliga Posteriorment, jugà dues temporades al CV Viladecans i passà al CV Barcelona-Barça, amb el qual assolí l’ascens a Superlliga 2 2009 i compaginà la tasca de jugadora amb la d’entrenadora en les categories inferiors Ha format part de la selecció catalana

Nedador del Club Natació Reus Ploms, una vegada es retirà esdevingué director de la secció de natació del club Fou delegat de la Federació Catalana de Natació i de Salvament i Socorrisme a Tarragona També fou àrbitre d’esports aquàtics, tasca per la qual rebé la medalla de bronze de serveis distingits de la Federació Espanyola de Natació 2006 Té una empresa de salvament que es dedica a la formació de socorristes

La seva tasca interpretativa ha estat sempre marcada pel rigor estilístic i històric, i s’ha centrat principalment a les Illes Balears, amb algunes gires per la Península Ibèrica i l’estranger El seu repertori comprèn obres creades entre els segles XVI i XX, especialment música romàntica i barroca Ha interpretat en concert unes 350 obres a cappella o bé amb acompanyament instrumental i orquestral, i ha enregistrat un LP i diversos CD

Posà en escena, fins el 1969, any de la seva dissolució, noranta obres, gairebé sense excepció, d’autors balears Continuà en certa manera la tasca de la companyia Catina Estelrich 1927-38 Comptà amb figures de gran vàlua i popularitat com Cristina Valls i Xesc Forteza Si bé prodigà el teatre de costums, en els darrers anys inicià una renovació amb autors de les noves generacions com GJaner Manila, ABallester i BPorcel

Fundà amb M Altolaguirre la revista Litoral Els primers llibres, Tiempo 1925, Canciones del farero 1926, presenten certs contactes amb la poesia de García Lorca i d’Alberti La temàtica de la guerra civil es reflecteix en Llanto en la sangre 1937 i Cancionero menor 1938 Exiliat a Mèxic, la seva tasca fou incessant Mínima muerte 1942, Jardín cerrado 1946, Antología 1954, Nostalgias, sueños y presencias 1961, amb un accentuat subjectivisme i amb inquietuds metafísiques

El seu aire tímid i introvertit donà una dimensió psicològica complexa fins i tot a les interpretacions més trivials El 1961 fou premiat a Canes per la seva tasca a Aimez-vous Brahms Altres films seus són Fear Strikes Out 1957, The Tin Star 1957, Psycho 1959, Fedra 1961, The Trial 1962, Orient-Express 1976, Remember my Name 1978, Psycho II 1983, Crimes of Passion 1984 i Psycho III 1986, que, a més, dirigí

L’any 1635 fou comissionat per a inspeccionar l’administració de l’audiència del Principat i les activitats dels funcionaris reials La seva tasca d’inspecció 1635-36 coincidí amb l’enduriment de les relacions entre el Principat i Madrid Bayetola es queixà del poc esperit de cooperació de les autoritats catalanes, fins i tot del lloctinent, i féu detenir els nobles Josep Margarit i Ramon de Guimerà, dirigents importants de la revolta del 1640

Fill primogènit de l’emperador Francesc I Poc capacitat per a exercir el govern, deixà aquesta tasca al consell d’estat, format per l’arxiduc Lluís, el comte de Kolowrat-Liebsteinsky i el príncep de Metternich Sorprès per la revolució del 1848, es refugià a Innsbruck tornà a Viena, on visqué els fets d’octubre, i finalment es retirà a Praga, després d’abdicar a favor del seu nebot Francesc Josep I desembre del 1848