Resultats de la cerca
Es mostren 1831 resultats
Annibale Carracci

La higiene de Venus (1605-1609), d’Annibale Carracci (Pinacoteca Nacional, Bolonya)
© Corel
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador italià, el més important de la família Carracci.
Viatjà a Parma, on estudià detingudament Correggio, i a Venècia, on fou influït per Veronese, Tintoretto i els Bassano A més de tenir característiques comunes amb els seus parents, fou el creador d’un tipus de paisatge serè i humanitzat, “clàssic” La fugida a Egipte , ~1603, Galleria Doria Pamphili, Roma, que assolí una gran difusió i que hom troba posteriorment en Nicolas Poussin i Claude Lorrain La temàtica i el tractament estilístic d’obres com ara La carnisseria 1585, Christ Church, Oxford, presenten Annibale com a conreador d’un enèrgic realisme popular
Víctor Manuel
Víctor Manuel
© AVUI
Música
Nom amb què és conegut Víctor Manuel San José Sánchez, cantant asturià.
Sovint autor de les cançons que interpreta, es donà a conèixer sobretot amb peces sobre la seva terra Casat amb l’actriu i també cantant Ana Belén 1973, amb la qual ha enregistrat discos i ha actuat en nombrosos concerts, ha conreat una temàtica social i compromesa que l’ha identificat amb l’esquerra espanyola de la Transició Ha actuat en alguns films Morbo, 1972 Al diablo con amor, 1973, ha estat productor cinematogràfic 1987-93 i ha format part de la direcció de la SGAE 2001-07
Gunther Weisenborn
Teatre
Dramaturg alemany.
És conegut també pels pseudònims d' Eberhard Foerster i Christian Munk Exiliat a l’Argentina 1930, tornà a Berlín 1937 i més tard lluità en el moviment de resistència contra el feixisme i fou empresonat 1942-45 Després de la Segona Guerra Mundial fundà, juntament amb K-HMartin, el Hebbel-Theater a Berlín, i edità la revista Ulenspiegel 1945-47 La seva obra ofereix una temàtica històrica i de crítica social Cal destacar-ne el drama Die Illegalen ‘Els illegals’, 1946, que recull la seva pròpia experiència, i el seu Memorial 1947
Jean-Pierre Richard
Literatura francesa
Crític literari francès.
En collaboració amb H Mondor, edità l’epistolari de Mallarmé 1959 Però els treballs més importants pertanyen a l’anomenada crítica temàtica, amb subtils anàlisis de les estructures internes de l’obra Littérature et sensation 1954, Poésie et profondeur 1955, L’univers imaginaire de Mallarmé 1962, Onze études sur la poésie moderne 1964, Paysage de Chateaubriand 1967, Études sur le romantisme 1971, Proust et le monde sensible 1974, Pages paysages 1984, Terrains de lecture 1996, Quatre lectures 2002, Roland Barthes, dernier paysage 2008, Chemins de Michon 2008, Pêle-mêle 2010, etc
Alfred Jarry
Teatre
Literatura francesa
Poeta, dramaturg i novel·lista francès.
Es féu famós amb Ubu Roi 1888, obra escrita, en la primera versió, per a titelles, en la qual satiritza la imbecillitat, la tirania i la classe burgesa i que es desenvolupa en un cicle Ubu enchaîné , 1900, i Ubu cocu , ed 1944 Més enllà de l’anarquisme intellectual, Jarry és l’autor de l’alegria d’escriure i de la gratuïtat temàtica, únic remei, potser, al problema metafísic que planteja d’arrel en tota la seva obra inventà la patafísica , pseudociència de l’excepció i de la fantasia
Manuel Puigbó i Collell
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot, on el 1949 feu la primera exposició individual El 1955 participà en la Tercera Bienal Hispanoamericana de Arte, a Barcelona L’any següent s’establí a Toluges, Rosselló Fou finalista en el primer concurs internacional de dibuix Fundació Ynglada Guillot 1959, i l’any 1984 li fou dedicada una exposició retrospectiva al Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà La seva obra alterna abstracció i figuració i es caracteritza pel traç lliure i el dinamisme La seva temàtica gira principalment entorn de la figura del cavall
Curiositat catalana o Recreo i jardí del Parnàs
Manuscrit anònim del sXVIII que recull poesies d’autors catalans, principalment de Vicenç Garcia, Rector de Vallfogona, com també de Maçaners, de Fontanella (sXVII) i una d’Agustí Eura (sXVIII).
Sembla ésser una selecció de les composicions que integren dos altres manuscrits Recreo i jardí del Parnàs i Muses catalanes , recopilat per Baptista Mirambell cap al primer terç del s XVII, i Curiositat catalana , una mica posterior, recopilat per un tal Carselio Una altra versió, molt més tardana Recreo i jardí del Parnàs , inclou, a més, poetes de la segona meitat del s XVIII, de temàtica religiosa o satírica, i obres en prosa de Quevedo De desigual qualitat literària, permeten de fixar l’obra autèntica de Vicent Garcia
Achim von Arnim
Literatura alemanya
Nom amb què és conegut l’escriptor romàntic alemany Ludwig Joachim von Arnim.
A Heidelberg formà part activa del grup que propulsà un Romanticisme alemany religiós i historicista, i edità, ensems amb Clemens Brentano —amb la germana del qual, la també escriptora Elisabeth Bettina, contragué matrimoni el 1811—, un important recull de cançons populars que tingué una gran influència posterior Des Knaben Wunderhorn ‘El corn meravellós del vailet’, 1806-08 Poeta i dramaturg, obtingué repercussió sobretot amb la novella Die Kronenwächtern ‘Els guardians de la corona’, 1817-54, una de les primeres obres històriques que seguiren la temàtica de Walter Scott
Joaquim Budesca i Català
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor, aquarel·lista i dibuixant.
Autodidacte Dels anys setanta ençà ha dut a terme una prolífica activitat expositiva La seva obra evolucionà cap a una exaltació cada vegada més apassionada del mar i el paisatge que tendia a l’expressionisme colorista i a la dissolució de les formes, però a la meitat dels anys noranta retrobà el gust pel dibuix i el sentit de la forma i començà una nova etapa caracteritzada per la concreció formal i la solidesa compositiva Ha illustrat llibres de poesia, de temàtica vilanovina i sobre indrets del Garraf, el Penedès, etc
Joan Cardona i Lladós
Can-Can, de Joan Cardona i Lladós
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Format a Barcelona, a l’escola de Llotja i a l’Acadèmia Baixas, collaborà en un gran nombre de revistes, entre les quals Forma i La Illustració Catalana , l’alemanya Jugend i la francesa Le Rire Mentre residí a París formà grup amb Cappiello, Sem i Steinlen El seu estil, que subordina la forma al color, càlid al principi i de gammes fredes —blaus, violetes i verds— en la maduresa, té punts de contacte amb el de Gosé i el d’Anglada i Camarasa La seva temàtica se centra en l’element femení
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina