Resultats de la cerca

Després d’exercir de rector en diverses parròquies, fou professor de teologia a Durham 1940-50 i a Cambridge 1950-52 Bisbe de Durham 1952-56 i de York 1956-61, fou nomenat arquebisbe de Canterbury i primat d’Anglaterra 1961, càrrec que renuncià el 1974 Com a ecumenista, ocupà una de les sis presidències del Consell Ecumènic de les Esglésies 1961-68, visità oficialment el patriarca Aleix a Moscou 1962 i Pau VI a Roma 1966, primera trobada oficial entre representants de l’Església catòlica i l’Església anglicana des de l’escissió del 1534, a més de tenir contactes i colloquis amb teòlegs i…

Ingressà al convent dominicà de Barcelona 1520, i fou mestre de teologia, lector a Tarragona i provincial de l’orde Assistí al concili de Trento 1562 com a teòleg d’Arias González Gallego, bisbe de Girona Compartí l’actitud contrareformista partidària d’immunitzar Espanya contra els corrents reformadors europeus per mitjà de la vigorització cultural, la predicació i la catequesi populars Designat per a la seu d’Elna 1568, substituí l’ús del missal i del breviari de l’Església local pels de la romana En conflicte amb Felip II, la diòcesi fou posada en entredit per negar-se a cedir al rei un…

Creada, segons la llegenda, pel cavaller germànic Christian Rosenkreuz —segle XV—, hom no en divulgà l’existència fins a la primeria del segle XVII, amb el llibre Fama Fraternitatis RC Pocs anys després, una obra satírica titulada Chymische Hochzeit Christiani Rosenkreuz —sembla que escrita pel teòleg protestant JV Andreä—, que feia befa dels cercles ocultistes, contribuí, però, a fer-la conèixer Dins la mateixa centúria els ocultistes s’aplegaren sota la invocació de Rosenkreuz, amb el propòsit d’intervenir pacíficament i secretament en el món, per assolir-hi la pau i una religió comuna Des…

Professà al monestir de jerònims d’El Escorial 1825, d’on fou mestre de cerimònies, professor de grec i segon bibliotecari fou també confessor de Ferran VII Després de l’exclaustració 1835 continuà al servei d’El Escorial, d’on Isabel II el féu primer bibliotecari 1847 Després fou canonge i professor del seminari de Badajoz 1852, arxipreste d’Astorga i ardiaca de València 1867 Traduí del llatí El movimiento de España o sea historia de las Comunidades de Castilla de Juan Maldonado 1840, i és autor de diversos treballs sobre El Escorial 1849-59 i d’un catàleg dels seus manuscrits, inèdit

Era canonge i degà de l’església de Tarassona quan fou elegit bisbe de Vic 1387 Assistí com a ambaixador del rei catalanoaragonès a la coronació del rei de Navarra El seu pas per Vic fou molt accidentat a causa del cisma d’Avinyó, i els canonges instaren el papa Benet XIII perquè fos tret de Vic El papa el nomenà bisbe de Tarassona el 1392 i cardenal el 1397, i li encarregà moltes missions diplomàtiques

Jesuïta 1551, el 1556 fou nomenat mestre en arts pel Collegi Romà, on ensenyà tota la vida Els Physicorum libri XV Roma, 1576, 12 edicions són un comentari humanístic d’Aristòtil sota la guia d’Averrois Publicà comentaris, de caràcter alhora positiu i teològic, al llibre de Daniel 1587, 5 edicions, al Gènesi 1591-99, 7 edicions i a d’altres llibres de la Bíblia, ultra un tractat contra la màgia 1591, 6 edicions Els seus voluminosos Opera theologica aparegueren pòstums a Colònia el 1620

Secretari de l’emperador Heracli i, després, monjo, fugí de la invasió persa i residí a l’Àfrica des de Roma fou desterrat, amb el papa Martí I, al Caucas Participà activament en les lluites cristològiques, especialment contra els monoteletes Rebé el sobrenom de Confessor per les seves sofrences per la fe Autor de moltes obres d’un caràcter exegètic i dogmaticopolèmic, els seus escrits místics especialment la Mystagogia , dins la línia platònica i en dependència del Pseudo-Dionís Areopagita, influïren fortament el pensament teològic i espiritual del món bizantí La seva festa se celebra el 13…

Deixeble de Bonaventura, fou general de l’orde franciscà 1287 i cardenal 1288 Desenvolupà, sense gaire èxit, missions diplomàtiques És autor de Commentarii in Sententias, Breviloquium de Sanctissima Trinitate, Quodlibeta i Sermones

Jesuïta i després augustinià 1626, aconseguí una notable popularitat com a orador El 1636 publicà Asuntos predicables sobre los tres mayores estados de la iglesia , i el 1641, Cataluña defendida por sus émulos , sobre la guerra dels Segadors

Vida i obra Estudià a les universitats de Barcelona 1386-91, de Lleida 1391-95 i de París 1395-1408, on explicà lletres sagrades Des del 1403 fou canonge de la seu de Barcelona, i des del 1407, rector de Santa Maria del Pi El 1408 era conseller i promotor reial, i intervingué, a partir del 1415, en el problema de la successió de la corona a favor de Ferran d’Antequera i en la liquidació del Cisma d’Occident També dugué a terme eficaces gestions per a la sostracció a l’obediència de Benet XIII El 1417 intervingué en el concili de Constança, on, digueren, obtingué tres vots per a la tiara…