Resultats de la cerca

S'establí a Múrcia, on es distingí en la lluita contra el còlera, en l’epidèmia del 1885 El 1894 s’establí a Madrid, on ocupà, més tard, la càtedra de medicina legal de la universitat Publicà estudis sobre dactilografia, l’allegat Un error judicial 1905 i una Introducción al estudio de la psicología positiva 1905, i estrenà l’obra teatral Los degenerados 1896

Estudià al conservatori de Madrid i fou deixeble de Ruperto Chapí A partir del 1887 dirigí l’orquestra del Teatre Apolo de Madrid Escriví un centenar d’obres escèniques, alguna de les quals en collaboració amb Joaquín Valverde fill Era conegut com a mestre Torregrossa

Format a l’Academia de San Fernando de Madrid i a la de Sant Carles de València, on fou premiat el 1781 i el 1784 Fou acadèmic de totes dues institucions Carles IV el nomenà gravador de cambra el 1806 Com a pintor imità Meléndez Es destaquen, entre les seves obres, els retrats de Ventura Caro, Ferran VII a cavall, Godoy, Floridablanca i El Dos de Maig a Madrid , els quadres del Museu de Belles Arts de València, com Sant Vicent Ferrer i El marquès de la Romana , i les làmines de les Observaciones del botànic Cabanilles, les del Quixot publicat per Quintana 1797, les d’un Gil Blas editat per…

Llicenciat en dret i en filosofia i lletres, fou professor a les escoles d’arquitectura de València 1962-72 i Portsmouth 1972-84, i professor invitat a les de Barcelona 1977-80, Londres 1977-81 i Caracas 1979-80 Feu crítica d’art a Suma y Sigue  1963-67 i Gorg  1969-72 És autor dels assaigs  Equipo Crónica 1972 i Nacimiento y desintegración del cubismo Apollinaire y Picasso 2001, i collaborà en diversos volums collectius sobre arquitectura i teoria dels signes Deixà inacabat un catàleg raonat en set volums de l’obra de l’escultor Juli González L’any 1984 ocupà el càrrec de director general de…

Estudià dret a la Universitat de València, on es doctorà el 1957 i de la qual fou professor adjunt fins el 1972, que passà a la de Madrid El 1964 obtingué la càtedra d’història del dret a la Universitat de La Laguna Canàries i després es traslladà a la mateixa càtedra de la Universitat de Salamanca Nomenat magistrat del Tribunal Constitucional el 1979, en fou president en 1986-92 Després, ocupà la plaça de catedràtic de dret constitucional a la Universidad Autónoma de Madrid Collaborador de diverses revistes sobre temes jurídics, és també autor de Los validos en la monarquía española del…

Obrer metallúrgic de la Unió Naval de Llevant en la seva joventut, milità ben aviat en la Unió General de Treballadors Membre de la comissió executiva des del 1931, fou, durant una bona part de la postguerra fins el 1971, secretari general de la UGT i fins el 1970 membre de la comissió executiva del Partido Socialista Obrero Español Fou diputat a corts 1936 i residí exiliat a França des del 1939 Una part dels seus discursos foren publicats en opuscles

Diputat provincial per Barcelona el 1869, formà part de la junta revolucionària que dirigí l’aixecament contra les quintes del 1869 Posteriorment fou president del comitè provincial del partit i diputat a corts per Valls el 1873 En produir-se l’adveniment de la Restauració, passà a militar en el possibilisme d’ECastelar i fou finalment elegit senador per Tarragona 1893-98

Estudià a Cervera filosofia i es doctorà en medicina a Montpeller 1785, amb la tesi doctoral Dissertatio chymico-medica systemis analysis aquarum mineralium , publicada el mateix any Més tard fou metge de sanitat militar a Banyoles i, anys després, a Alemanya El 1787 publicà Noticia individual de las aguas minerales de Pedret 1787 i Historia del colegio de Gerona fundado en Montpellier 1808

Dirigí el Centre Republicà Federal de Palma i formà part de la comissió gestora que el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec de l’ajuntament de Palma Posteriorment fou regidor i tingué un especial paper com a mitjancer en múltiples conflictes obrers Fou alcalde de Palma en gener-desembre de 1933

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Membre d’Acció Republicana de Catalunya, fou secretari del consell directiu i formà part del comitè revolucionari de Catalunya 1930 El 1931 fou un dels fundadors del Partit Catalanista Republicà, fins que finalment ingressà a l’Esquerra Republicana de Catalunya Fou diputat a corts el 1933 i el 1936, ministre de treball, sanitat i previsió social en el govern de Largo Caballero setembre del 1936 i vicepresident de les corts Presidí també el consell d’administració de l’Editorial Llibertat, d’ERC Durant la Guerra Civil fou cònsol…