Resultats de la cerca

Generalment són arrencades de la roca mitjançant l’explosió de barrinades Les pedreres solen rebre noms específics segons la mena de pedra que hom en treu, i així són anomenades guixera, llosera, marbrera, marguera, tosquera, etc, segons que la pedra obtinguda sigui, respectivament, per a fer guix, lloses, marbre, marga, pedra tosca, etc Les oscillacions de la producció de les pedreres als Països Catalans depenen molt de la proximitat al lloc on s’ha d’emprar la pedrera i ben poc de la mà d’obra, que és mínima Pel seu volum, la pedrera més important és la calcària Procedeix bàsicament del…

Les restes del castell Del castell potser en formava part una estructura defensiva situada prop de l’església que consisteix en un mur d’uns 70 cm d’amplada i d’uns 2 m d’alçada que tancava un extrem de la cinglera en aquest indret S’ha de datar als segles IX-X L’església La capella és un edifici d’una sola nau en forma de trapezi, coberta amb volta de canó, amb absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera Té cinc finestres, totes d’arc de mig punt i doble esqueixada excepte una, que té els costats parallels S’obren a l’absis, al mur sud i al de l’oest Les de l’absis…

Les restes Els vestigis de l’església ens indiquen que es podria datar a l’inici del segle XII, però l’edifici va sofrir reformes posteriors, sobretot al segle XV L’estructura original devia respondre a una planta de tipus basilical, característica, però no exclusiva de la Vall, amb tres naus coronades a l’est per tres absis semicirculars, dels quals es conserva el central Una volta de quart d’esfera cobreix l’absis, i aquest connecta, mitjançant un ressalt, amb un ampli presbiteri, cobert amb volta de mig punt Les absidioles tenien l’arc apuntat La sud la va substituir una capella de planta…

Ja a partir del 1580, durant la colonització castellana, fou introduïda lentament la música europea A les missions dels jesuïtes els indígenes aprengueren a tocar diversos instruments guitarres, violes, llaüts, cornetes, xeremies, baixons, etc També foren iniciats en la fabricació d’instruments Hi ha notícies d’un orgue a l’església de Santiago del Estero 1596 Els jesuïtes que es destacaren en el camp musical foren Louis Berger, Joannes Vasaeus, Florian Pauken i, molt especialment, Domenico Zipoli 1688-1726, músic toscà que, a partir del 1717, any de la seva arribada a l’…

Situació Vista frontal des de ponent Aquest pont, juntament amb el de Sant Antoni, són els dos únics d’Andorra, considerats com a romànics El de la Margineda és força més ample JM Ubach El pont travessa la Valira a l’antic llogaret, ara només una masia, anomenat la Margineda, al límit amb la parròquia de Sant Julià de Lòria És situat al camí ral que anava de Sant Julià de Lòria a Andorra la Vella, passant per Santa Coloma Es troba vora la carretera general I, a uns 2 000 m del poble de Sant Julià, vers tramuntana, i a uns 100 m del pont nou de la Margineda, sobre el qual passa la carretera en…

Situació Església ampliada amb una gran capella lateral i un esvelt campanar d’espadanya convertit en una torrella F Tur De Santa Coloma de Farners surt una pista en direcció a ponent que porta a l’ermita i al castell de Farners, a Sant Pere Cercada i a Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda Mapa L38-13333 Situació 31TDG674332 JRR Història Tot i que el lloc de Sauleda consta documentalment d’ençà de la fi del segle IX, sembla que l’església no fou edificada fins al segle XI A mitjan segle XII —concretament, l’any 1167—, l’església fou donada pel bisbe de Girona, Guillem de Peratallada, a la…

Vida És considerat el compositor més important d’òpera italiana posterior a Verdi Nasqué en el si d’una família de tradició musical -que es remunta al segle XVIII- i fou el cinquè fill dels vuit de Michele Puccini i Albina Magi S’inicià en l’estudi de la música amb el seu pare, el qual morí quan Giacomo tan sols tenia sis anys A pesar de la difícil situació familiar, la mare -amb qui Puccini sempre mantingué forts lligams afectius- l’esperonà constantment a prosseguir la seva formació musical amb el seu oncle Fortunato Magi El 1868 entrà a formar part dels cors de San Martino i San Michele, i…

Situació Capella rural, amb la planta trebolada, característica de la comarca J M Masagué A la part de migdia del terme municipal de Castellar del Vallès, a la riba esquerra del torrent de Colobrers, entre aquest i la capçalera del riu Tort, hi ha l’ermita de Sant Pere d’Ullastre Al costat hi ha l’antiga masia de la qual ha pres el nom, can Santpere, i veïna, a 300 m en direcció nord-est, can Casamada És emplaçada a 295 m d’altitud en un lloc relativament pla També es coneix popularment per Sant Pere de la Cadireta, ja que s’hi venera una imatge de Sant Pere, assegut Mapa L36-15392 Situació…

Situació Vista de l'església de Santa Maria de la Serra situada en un esperó rocallós, amb l’absis esberlat, avui dia utilitzada com a corral ECSA - JA Adell L’abandonada església de Santa Maria de la Serra és al cim d’un serrat, en una posició eminent dins la coma de Burg, a ponent del poble de Farrera situat a 5 km de Tírvia, des d’on surt un camí que porta als camps, i al cap d’uns 500 m de recorregut arriba a l’església JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH577070 Història No disposem de notícies que permetin d’aclarir les vicissituds històriques d’un edifici construït amb unes certes…