Resultats de la cerca
Es mostren 1137 resultats
Fabrici Pons de Castellví
Historiografia catalana
Historiador i jurista.
Era net de Lluís Pons i d’Icard Doctor en drets, fou desterrat per la seva fidelitat a Felip IV i s’installà a la cort El 1660 fou oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, cavaller de l’orde de Sant Jaume i senyor de la baronia de Masricard Traduí del francès l’obra de Pierre Mathieu Observaciones de Estado y de Historia sobre la vida y servicios del señor de Villaroe 1664 Aquesta obra és una defensa del perfecte home d’Estat i servidor reial en concret, Neufville de Villeroi, que fou conseller d’Enric IV de França, que fou incrementada amb 332 aforismes castellans –d’inspiració…
Rabula
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor siríac.
Després d’haver ocupat càrrecs civils es convertí al cristianisme i fou bisbe d’Edessa ~412 Participà activament en les lluites cristològiques, primer contra Ciril d’Alexandria i posteriorment al seu favor i contra Teodor de Mopsuèstia Home d’una gran cultura, escriví tant en grec com en siríac Alguns himnes seus passaren a la litúrgia siríaca Traduí del grec sobretot obres de Ciril i intervingué, sembla, en la versió del Nou Testament de la Pešità o Pšiṭtā versió siríaca de la Bíblia
Pere Picó i Rius
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Escriptor.
Es doctorà en teologia 1789 a Oriola, on fou vicerector del Seminari de Nobles 1796-99 Traslladat a Xàtiva 1799, hi fou director d’estudis públics i director del seminari patriòtic 1806-12 Escriví l’idilli Los pescadores 1795, l’ègloga La tranquilidad 1798, Discurso sobre la educación 1804, alguns poemes en castellà i tres estudis sobre gramàtica general i etimologia llatina publicats com a Colección de opúsculos 1818 Traduí al castellà Introducción a la sabiduría 1791 de Joan Lluís Vives
,
Màrius Lleget i Colomer
Literatura catalana
Escriptor.
Fundador de la secció interplanetària de la Societat Astronòmica Aster Divulgador de temes espacials i submarins, en castellà i en català, publicà La conquista del mundo submarino 1957, La conquista del aire y del espacio 1958, Mito y realidad de los platillos volantes 1967, Presente y futuro de la astronáutica 1974, Marte operación Vikingo 1976, La Atlántida 1977, OVNIS y agujeros negros 1981, etc Practicà el periodisme científic en diverses publicacions Traduí Cossos i ànimes , de Mvan der Meersch 1964
Boris Konstantinovič Zajcev
Literatura
Escriptor rus.
Els seus contes en publicà el primer recull el 1906 palesen un cert esperit pessimista i un gust pels elements exòtics Hom el considera un continuador de MLérmontov i AČekhov Emigrat a París 1924, en la seva obra posterior dominaren els elements ètics i religiosos, com en Zolotoj uzor ‘La randa d’or’, 1926 i Dom v Passy ‘La casa de Passy’, 1935 És autor de diverses biografies literàries, i traduí en vers al rus la Divina Comèdia de Dant
Tomàs Bellpuig i Joy
Literatura catalana
Escriptor.
Ordenat de sacerdot el 1900, els anys següents exercí com a professor de llatí i d’humanitats al mateix Seminari de Tortosa Poeta verdaguerià, publicà, entre altres obres, Composicions eucarístiques 1922 i 1926 Escriví drames, com Sang tortosina 1915 i El màrtir de l’Eucaristia 1926, la novella Or a les brases 1933 i l’assaig Els sants pares 1927 Traduí al català les obres de sant Cebrià Fou assassinat durant l’onada de violència anticlerical que precedí la Guerra Civil
,
Joaquim Maria de Barnola i Escrivà de Romaní
Botànica
Cristianisme
Botànic.
Jesuïta, fou professor de ciències naturals a Barcelona i a Oriola, i membre 1904 de la Institució Catalana d’Història Natural, de la qual fou dues vegades president 1913-16 i 1918-21 Publicà Contribució a l’estudi de les falgueres de Catalunya 1915, Resum de Botànica 1918 i Flora vascular del Principado de Andorra 1919, i traduí al castellà la quinzena edició del Lehrbuch der Botanik für Hochschulen , d’Eduard Strasburger 1923, de qui havia estat deixeble a Bonn
Konstantin Dmitrievič Bal’mont
Literatura
Poeta rus.
De família noble, assistí amb satisfacció als fets del 1905, però el 1918 hagué d’emigrar prop de París, on morí durant l’ocupació alemanya Fou un dels primers representants de l’escola simbolista russa Tišina ‘Silenci’, 1898 La seva obra, decadentista i exòtica, exercí molta influència en el tombant del segle Sbornik Stikhotvorenij ‘Recull de poesies’, 1890, Pesni mstitel’a ‘Cançons del venjador’, 1905 Traduí també, entre altres, Shelley, Edgar Poe, Walt Whitman, Calderón, Verlaine, Baudelaire i nombrosos autors txecs i polonesos
Émile Littré
Filosofia
Història
Lingüística i sociolingüística
Política
Filòsof, lexicògraf, metge i polític francès.
Exercí poc la carrera de medicina, que abandonà, i es lliurà a l’erudició Traduí les obres d’Hipòcrates 1839-61 i fou continuador de l’obra filosòfica d’Auguste Comte Fundà la “Revue de Philosophie Positive” 1867 i aplicà el mètode positivista a la lingüística, en el seu Dictionnaire de la langue française 1863-73 i també en la Histoire de la langue française 1862 Influí sobre Pompeu Gener i prologà el seu llibre La mort et le diable 1880
Camille Bryen
Pintura
Pintor francès.
Destacat representant del corrent informalista que deriva directament del surrealisme, exposà per primera vegada el 1934 a París on residí des del 1926 La seva amistat amb Duchamp, Arp, Picabia, Delaunay i d’altres l’influí poderosament Amb ells signà un “manifest dimensionista” que a la llarga no es traduí en una pràctica pictòrica definida Acabada la Segona Guerra Mundial assolí plenament l’informalisme que el caracteritza a base de traços que semblen generar una idea de moviment Ha escrit també algunes poesies
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina