Resultats de la cerca

Introduí el comparatisme a França mitjançant la traducció i l’ensenyament de la gramàtica de Franz Bopp Fou catedràtic de gramàtica comparada Les seves publicacions són escasses, però de primera qualitat, especialment Essai de sémantique 1897, títol enganyador, perquè de fet tracta del valor semàntic de les formes gramaticals, o sigui de sintaxi, i combina la tradició francesa de la gramàtica general amb els resultats del comparatisme del segle XIX

És la història d’un parricidi i una exposició de les idees de l’autor sobre els seus grans temes responsabilitat moral del crim, existència o no-existència de Déu, influència corruptora del capitalisme, inevitabilitat del socialisme, ortodòxia russa salvadora d’Europa i complexitat psicològica de l’home Constitueix la “novella síntesi” del pensament i de l’art de Dostojevskij N'hi ha traducció catalana indirecta de Joan Sales 1961

Deu la seva fama a dues novelles sentimentals, el Tratado de amores de Arnaldo y Lucenda 1491 i sobretot la Cárcel de amor 1492, que assolí nombroses edicions durant els s XVI i XVII El 1793 fou editada la traducció catalana de Bernardí de Vallmanya Narra les desgràcies amoroses de Leriano i Laureola i el suïcidi del primer Escrita en part en forma epistolar, exercí influència sobre La Celestina

Membre de l’Académie Française 1634 i protegit per Richelieu, intervingué activament en la tasca del Dictionnaire Es relacionà amb sant Francesc de Sales i assistí al saló de la marquesa de Rambouillet Fou autor d’unes Observations sobre la llengua que més endavant es convertiren en les famoses Remarques sur la langue française 1647, i d’una traducció, inacabada, de Quinte-Curce , completada i editada després de la seva mort

Estudià a l’Academy Royal de Londres, de la qual fou nomenat acadèmic 1794 Aviat es convertí en un famós illustrador destaquen les illustracions que féu per a El vicari de Wakefield , de Goldsmith, i per a la traducció anglesa de La Ilíada Es dedicà també a la pintura historicoallegòrica La seva obra, impregnada d’un cert misticisme, influí d’alguna manera en la generació d’artistes romàntics anglesos

Fou capdavanter de la moderna anàlisi vectorial i autor de diversos manuals d’aritmètica i de trigonometria entre altres, de Die Wissenschaft der extensiven Grössen oder die Ausdehnungslehre ‘La ciència de les magnituds extensives o la teoria de l’extensió’, 1844 i de Die Ausdehnungslehre 1862 i, com a lingüista, de Wörterbuch zum Rig-Veda ‘Diccionari del Rig-Veda’, 1875 i una traducció del Rig-Veda 1876-77

Pygmalion Lió 1770, de Jean-Jacques Rousseau, està considerada la primera obra d’aquest gènere, malgrat que ell mateix l’anomenà scéne lyrique Georg Benda, que també escriví música per a la traducció alemanya de Pygmalion 1779, fou el compositor més important de monodrames de la segona meitat del segle XVIII Posteriorment, Lélio estrenada el 1855, d’H Berlioz, i Erwartung 1909, d’A Schönberg, en són els exemples més representatius

Hom no coneix detalls de la seva vida, altrament mitificada Entre les seves obres, culminació de la literatura sànscrita i de temàtica predominantment amorosa, es destaquen Meghaduta ‘El núvol missatger’, Malavikagmímitra Raghuramsa ‘La nissaga de Raghu’ i, sobretot, Abhijńasakuntala —coneguda pel nom de l’heroïna Sakúntala i traduïda al català per CA Jordana 1927 i BVallespinosa 1970— i el drama Vikramórvasi traducció catalana de Pere i Joan Coromines, 1970

La vivència de l’acte de comprensió de l’objecte és, segons Husserl, allò que el constitueix Una reformulació d’aquesta noció ha estat desenvolupada per E Levinas, el qual no deriva la significació de l’acte intencional, ans del reconeixement d’altri entès com a acte originari