Resultats de la cerca

Fou influït per l’obra de WBlake i pel surrealisme A partir del 1934 la seva pintura prengué com a base la visió casual d’objectes i formes vegetals i minerals, que transformà en tòtems plens d’allusions psicoanalítiques Entre el 1939 i el 1945 compongué allucinants visions de la guerra El 1947 conegué Picasso, que l’influí notablement en la seva posterior trajectòria surrealista expressionista Cal destacar la seva Crucifixió 1945, per a l’església de Saint Matthewm, a Northampton

Gran part de la seva trajectòria com a pianista es desenvolupà en el camp de l’acompanyament Impulsà l’activitat musical de la Societat Coral La Fraternitat de Gràcia Barcelona, tasca que reprengué després de la suspensió governativa de què fou objecte l’entitat, ara anomenada Societat Coral Euterpe Director de la Schola Orpheònica 1920, són de destacar la seva sarsuela La isla dorada 1920, l' Himne a Catalunya 1923, amb text d’Àngel Guimerà, i un nombre important de sardanes

S’especialitzà de ben jove en instruments antics, especialment en la viola d’amor El 1901 fundà, amb Camille Saint-Saëns, la Societat d’Instruments Antics Casadesus, amb la qual realitzà nombrosos concerts fins el 1939 Formà el Quartet Capet i edità diverses pàgines de música instrumental del segle XVIII, especialment obres de JC Bach GF Händel, i CPE Bach Mantingué una trajectòria intensa com a concertista, especialment als EUA Fou un destacat colleccionista d’instruments antics, que actualment poden visitar-se a Boston

Fundà el Club Esportiu Handbol Castelldefels 1973, que presidí sota la denominació de BM Rancho, nom de l’hotel de Castell-defels que dirigia A les installacions d’aquest establiment inicià la seva trajectòria l’equip femení que assolí l’ascens a la màxima categoria estatal 1978 i guanyà la Copa de la Reina 1980 D’altra banda, fou cofundador de la Plataforma Proseleccions Catalanes 1998, que presidí el 2005 Publicà Els quaranta-vuit presidents del FC Barcelona 2006 juntament amb G Folchi i D González

Començà la seva trajectòria a la residència Blume de Barcelona 1994 Fou jugador a la divisió d’honor amb el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1997-2004 La temporada 1999-2000 participà en la Copa FEV europea Després fitxà pel FC Barcelona 2004-10, on disputà les tres darreres temporades a la Superlliga de divisió d’honor Actuà com a central, aprofitant la seva alçada 1,98 m També jugà amb la selecció catalana i arribà a ser-ne el capità

El 1976 participà en la fundació del Club Ciclista Berguedà El 1989 començà a practicar bicicleta tot terreny en la modalitat de cros El 1993 creà l’equip de BTT en camp a través de l’Sport Bike Berga amb Jordi Riera, Joan Freixa i el seu fill Pau El 1996 començà la seva trajectòria com a mecànic i treballà per als equips JVC de descens i cros, Buff OF3, Liberto, Specialized International, Megamo, K2, Tau Ceràmica i la selecció espanyola als Campionats del Món

L’any 1930 la Secció d’Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya organitzà un saló per tal de conèixer els avenços que els industrials i tècnics catalans feien per confeccionar els materials relacionats amb els esports de neu També es convocaren concursos de cartells publicitaris per a anunciar els certàmens El 1932 presentà de forma esquemàtica la trajectòria de l’excursionisme de neu En esclatar la Guerra Civil fou suspès i no es reprengué fins l’any 1943, amb el nom de Saló d’Esquí

L’objectiu del programa era l’enviament de la sonda cap a un asteroide i, després, la seva trobada amb un cometa L’asteroide escollit era el 449 Hamburga, una roca de 88 quilòmetres de llargària que segueix una trajectòria ellíptica entre les òrbites de Mart i Júpiter D’altra banda, el cometa escollit era el C/1906 E1 Kopff, un cometa no periòdic En arribar al Kopff, la sonda CRAF havia d’enviar un mòdul a la seva superfície El projecte fou cancellat per problemes pressupostaris

Estudià art dramàtic amb Louis Jouvet i, des de Gribouille 1937, interpretà més de cent cinquanta films Entreé des artistes 1938, Hotel du Nord 1938, Le jour se lève 1938, Quai des orfèvres 1947, Dix mille dolars au soleil 1963, Les possédés 1988, etc El seu fill Bertrand el dirigí en tres ocasions i també desenvolupà una notable trajectòria al cinema italià a les ordres de M Monicelli — La grande guerre , 1959—, E Scola — Riusciranno i nostri eroi , 1968— o L Visconti a Lo straniero 1966

Alumne de l’Actor's Studio, la seva sòlida trajectòria teatral li donà l’oportunitat d’entrar al món del cinema amb On the Waterfront 1941, d’EKazan Excellí com a actor de caràcter, sempre com a secundari, en films com Twelve Angry Man SLumet, 1957, Psycho AHitchcok, 1960, Breakfast at Tiffany's BEdwards, 1961, Who's Sleeping in my Bed 1963 i All the President's Men APakula, 1976 El 1965 rebé l’Oscar al millor actor secundari per A Thousand Clowns , de FCoe