Resultats de la cerca

Professor de la facultat teològica de Lió i un dels teòlegs influents en el concili II del Vaticà, entre les seves obres destaquen Catholicisme 1938, Le drame de l’humanisme athée 1945, Surnaturel 1946, diversos escrits sobre exegesi medieval i sobre Teilhard de Chardin, L’Église dans la crise actuelle 1969, Paradoxe et Mystère de l’Église 1967, Athéisme et sens de l’homme Une double requête de ''Gaudium et spes ' 1968, La foi chrétienne 1969, Les églises particulières dans l’Église universelle 1971 El seu interès per la història de la teologia se centrà en Pic de la Mirandole 1974, La…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid, es doctorà en filosofia i teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Ordenat de sacerdot el 1913, ocupà diferents càrrecs en el bisbat de Segòvia abans de ser designat bisbe de Lleida 1947-67 La seva tasca episcopal se centrà en la recuperació d’un bisbat trasbalsat per la guerra i la postguerra els edificis del seminari, el vell i el nou, foren convertits en camps de concentració amb l’entrada de les tropes franquistes a la capital del Segre Representant genuí del nacionalcatolicisme, no assimilà els canvis dins l’Església en…

Fou fundat el 1919 per Luigi Sturzo i es basava en la doctrina social de l’Església, la descentralització regional, la reforma agrària i altres reformes polítiques En les eleccions del 1919 i el 1921 obtingué un centenar d’escons parlamentaris i també aconseguí un notable èxit a les municipals del 1920 Participà en el govern de coalició de Bonomi 1922, però l’abandonà tan bon punt aquest prengué característiques poc democràtiques 1923, i passà a l’oposició Els assassinats del líder socialista Giacomo Matteotti i dom Minzoni i la desaparició de les llibertats constitucionals conduïren el…

Deixeble de LGhiberti, collaborà en la decoració de la capella de NicolauV al Vaticà 1447 amb Fra Angelico El gust per l’anecdòtic i pels amplis paisatges poblats de petites figures, una clara composició, un color brillant i un gran sentit narratiu en defineixen l’estil, que el situa com a continuador de l’obra de Fra Angelico i de Filippo Lippi La seva obra més important és el Seguici dels Reis Mags 1459-65, frescs que decoren la capella del palau Mèdici-Riccardi de Florència, en els quals hom troba els retrats de destacades personalitats i d’ell mateix Féu també els frescs de…

Coneguda ja pels primers cristians al Nou Testament n'hi ha referències, era considerada una ajuda amb vista a la guarició corporal, símbol de la guarició de l’ànima Des del segle X, a Occident, hom n'explica el sentit dins la teologia dels sagraments, i Pere Llombard, que fou el primer a anomenar-la extrema unctio ‘extremunció’, la considerà un dels set sagraments de l’Església, doctrina que fou acceptada pel concili de Trento Entre els ortodoxos coneguda per εψχέλαιον, ‘oli de pregària’ és administrada per set, cinc o tres preveres com a preparació per al viàtic Durant molt de temps ha…

Des del s IV aquests havien posseït un patrimoni extens però sense sobirania Durant la dominació bizantina d’Itàlia, el ducat de Roma depengué, en teoria, dels emperadors de Constantinoble, però de fet fou independent i els pontífexs anullaren, amb llur prestigi i autoritat, el poder de la noblesa local Davant la invasió longobarda, al s VIII, el papa Esteve III demanà auxili a Pipí el Breu, el qual es comprometé 754 a “restituir” al pontífex les terres perdudes, promesa que constitueix la controvertida “donació” de Pipí el Breu damunt la qual basaren els papes llur sobirania Derrotats, els…

Estudià a Roma amb el seu germà Domenico Fou mestre de capella en diverses esglésies de Roma, entre les quals la Chiesa del Gesù, Sant Joan del Laterà i la Capella Júlia a Sant Pere del Vaticà, i al Collegi Romà Destacà especialment per la seva tasca pedagògica al capdavant dels nens cantors en nombroses esglésies La seva producció musical comprèn totes les formes de la música vocal, tant sacra com profana Són rellevants els seus motets compostos per a grans masses corals de vuit a deu veus, tot i que també n’escriví alguns per a menys veus amb acompanyament de baix continu Entre…

El nom de basílica, amb vacillacions, fou aplicat encara durant l’edat mitjana a molts edificis de culte de planta ben diversa però fou substituït pels d’església i de catedral aquests per a les seus episcopals, mots que prevalen actualment Des de l’alta edat mitjana foren considerades basíliques majors les quatre principals de Roma Sant Pere del Vaticà, Sant Pau Extramurs, Santa Maria la Major i Sant Joan del Laterà les altres són anomenades menors Per concessió papal han obtingut posteriorment el títol honorífic de basíliques menors diverses esglésies del món cristià,…