Resultats de la cerca
Es mostren 2649 resultats
Ramon Paner
Historiografia catalana
Estudiós de la cultura ameríndia i missioner.
Participà en el segon viatge de Colom a les Índies 1493 A l’illa Hispaniola estudià els costums i la llengua dels taïnos, cosa que li permeté redactar la Relación acerca de las antigüedades de los indios 1498-1500, considerat el primer report europeu sobre una cultura ameríndia L’any 1990 n’aparegué una versió catalana
Valentí
Cristianisme
Pensador gnòstic cristià.
Visqué i ensenyà a Alexandria i Roma La seva obra, conservada només en breus fragments, no permet de refer el seu pensament, conegut sobretot a través d’ Ireneu de Lió i de Tertullià i desenvolupat per Ptolemeu, Heracleó i Teodot valentinianisme Recentment hom li ha atribuït l’ Evangeli de Veritat , trobat en versió copta a Nag-Hammadi gnosticisme
Antoni Alegret
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Cristianisme
Historiador i filòleg.
Eclesiàstic barceloní Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, on presentà una dissertació sobre La ortografía catalana 1792 Feu estudis d’onomàstica catalana 1797 i sobre la Reconquesta a Catalunya 1806 El 1816 feu una versió de les Ordinacions de Santacília Pertangué al grup dels “polemistes” del Diario de Barcelona , decidits a restaurar l’ús literari del català
,
Gabriel Boixeda
Literatura catalana
Poeta.
Eclesiàstic, fou vicari de Prats de Molló i d’Illa de Tet i rector d’Oms 1840-63 Escriví o traduí cent vuit faules, moltes de les quals publicades al diari Le Roussillon i recollides en volum, l’any 1937, per Martí Jampy i Eduard Boixeda, segons la versió del seu oncle Jaume Boixeda , nebot de Gabriel
,
Jaume Bartomeu
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Traductor.
Fou canonge de la Seu d’Urgell Traduí al castellà les obres d’Apià d’Alexandria, però només en publicà la Historia de las guerras civiles de los romanos Barcelona 1592, feta a través d’una versió llatina De Suetoni traduí Las vidas de los doce Césares Tarragona 1596, en què inserí un poema seu en llatí
,
Ara Balears
Periodisme
Diari en català de les Illes Balears publicat pel Grup Serra i per l’editora del diari Ara.
El seu llançament tingué lloc el 23 de maig de 2013, data en què se n’activà també la pàgina web És, de fet, la continuació del Diari de Balears , creat el 1996 i clausurat el 22 de maig de 2013, el qual des del 2011 contenia una versió reduïda de l’ Ara És dirigit per Catalina Serra
La Fura dels Baus

Espectacle multitudinari a l'avinguda de Maria Cristina de Barcelona per celebrar el Cap d'Any, a càrrec de la Fura dels Baus (2014)
© Barcelona.cat
Teatre
Grup teatral fundat a Barcelona el 1979.
Els seus espectacles, sovint situats fora de l’àmbit escènic tradicional, cerquen la provocació de l’espectador mitjançant el recurs a emocions elementals, com ara l’agressivitat, l’angoixa i la por, expressades amb una mímica primitivista de gran impacte Pel que fa a l’escenografia, utilitzen material heteròclit relacionat amb el món urbà i la iconografia futurista, i el tractament de la llum i del so emfatitza la contundència dels espectacles, entre els quals cal esmentar Accions 1984, Suz/O/Suz 1985, Tier Mon 1985, Noun 1990 i l’espectacle de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics…
jumbo
Transports
Nom amb què és conegut el model d’avió de transport Boeing 747.
El primer vol tingué lloc el 9 de febrer de 1969 És un quadrireactor de transport de gran abast i alta densitat, que en les primeres versions transportava 500 passatgers Actualment hom en construeix una versió capaç de transportar 660 passatgers amb una autonomia de 12 870 km Es tracta de l’avió de transport comercial més gran del món
iOS
Sistema operatiu de productes de l’empresa Apple Inc.
Fou concebut per a l’iPhone, però posteriorment s’estengué a altres productes de l’empresa, com ara l’iPod, l’iPad o l’AppleTV La primera versió es presentà el 2007 amb el nom d’ iPhone OS Aquest nom es mantingué fins el 2010, en què Apple l’anomenà iOS El seu nucli està basat en el sistema operatiu Unix
La sardana de les monges
Música
Composició per a veus mixtes, d’Enric Morera, sobre un poema d’Àngel Guimerà.
Estrenada per l’Orfeó Gracienc el 2 de febrer de 1919 al teatre El Dorado de Barcelona, entrà tot seguit al repertori de quasi tots els orfeons L’Orfeó Català en féu una creació memorable La Principal de Peralada n'estrenà la versió per a cobla de deu instruments, tal com Morera volia Les altres cobles hi han afegit la part del trombó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina