Resultats de la cerca

Fill de pare alabès i de mare d’ascendència italiana, es doctorà en teologia a la Universitat d’Osuna Durant molts anys fou rector del seminari de Sigüenza i vicari general de la diòcesi Consagrat bisbe de Vic, es preocupà per la formació dels seminaristes, intervingué en la fundació de les germanes carmelitanes de la caritat carmelitana de la caritat , de santa Joaquima de Vedruna 1826 Fou amic de sant Antoni M Claret i de Jaume Balmes, a qui envià a estudiar a Cervera No ha estat estudiada encara la seva intervenció en la guerra dels Malcontents , però, amb plena independència…

Estudià peritatge mercantil i posteriorment humanitats i filosofia al seminari de Barcelona Ordenat el 1960 a la Capella del Collegi Espanyol de Roma, l’any següent es llicencià en teologia i el 1972 en dret canònic per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Del 1961 al 2001 exercí el ministeri a l’arquebisbat de Barcelona, on, entre altres càrrecs, el 1991 fou ordenat bisbe auxiliar i vicari general i responsable de la Demarcació Episcopal del Vallès 1991-2001 Fou també secretari general del Concili Provincial Tarraconense 1992-96 i president del Comitè per al Diaconat…

Fou organista a la Christ Church, a New Gate, i el 1630, vicari coral a la catedral de Sant Pau Considerat un dels compositors i instrumentistes més famosos del seu temps, fou un virtuós de la viola-lira i de la tiorba, a més de cantar de manera excellent com a contratenor La seva reputació persistí fins al segle XVIII, i el musicògraf Ch Burney manifestà preferència per la seva música, davant la de W Lawes El centenar d’obres que se’n conserven permeten observar la versatilitat de la seva tècnica, l’extensa varietat formal i la dedicació a la línia melòdica Compongué anthems , himnes, …

Professà al convent de Lleida, d’on fou professor de la universitat Fou elegit tercer vicari provincial dels dominicans observants i gràcies a l’ajut de Joan II aconseguí d’introduir la reforma dominicana al regne de València, on fundà el 1473 el convent de Corpus Christi de Llutxent Vall d’Albaida, del qual fou el primer prior Més tard fundà el convent de Sant Onofre, extramurs de València Predicà a València, a Oriola i, finalment, a Andalusia S'establí a Còrdova, on fundà la primera confraria del Roser de la regió hi morí i fou enterrat a l’església del convent de Sant Pau El…

Fill de Guillem Ramon de Josa i de Peguera, senyor d’Altés i de Pinós, succeí el seu oncle patern Lluís 1702 en els càrrecs d’ardiaca de Santa Maria del Mar, canonge de la catedral i vicari general de Barcelona Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700, algunes sessions de la qual presidí en substitució de Pau Ignasi de Dalmases El 1713 acompanyà a Roma el bisbe de Barcelona, Benet de Sala i de Caramany, a rebre el capel cardenalici Acusat de simpaties austriacistes, Felip V li impedí de tornar a Barcelona El seu germà gran, Joan de Josa i d’Agulló Barcelona —…

Vicari de Villafranca de Ebro, com ell mateix fa constar al final de l’única peça coneguda, Entremès de la fantasma , datada a es Mercadal, Menorca, el 1840 L’estada a l’illa fou el resultat del confinament dictat per l’Audiència de Saragossa el 1835, a causa del rebuig del govern liberal, i acomplert el 1840, en què el governador de Menorca li expedí passaport La peça teatral, de poca volada literària i lingüística, planteja, en el marc d’una torrentada de l’any 1833, la rehabilitació de dos marits borratxos, malfeiners i desconsiderats amb les respectives esposes gràcies a l’…

Estudià al seminari diocesà de Solsona i posteriorment marxà a Veneçuela el 1911 S’incorporà a la diòcesi de la Guaiana, on continuà els estudis eclesiàstics i fou ordenat de sacerdot 1913 Residí un temps a Roma per tal de graduar-se en teologia a la Universitat Gregoriana 1922-25 i en tornar a Veneçuela exercí el ministeri pastoral a Cumanacoa i a la parròquia de Nuestra Señora de Altagracia de Cumanà El 1928 fou nomenat vicari general de la diòcesi cumanesa i el 1943 fou delegat de l’administrador apostòlic d’aquesta diòcesi El 1949 es traslladà a Caracas per motius de salut,…

Inicià els estudis al seminari, però els hagué d'interrompre a causa de la Guerra Civil i posteriorment els completà a la Universitat Gregoriana de Roma, on es llicencià i fou ordenat prevere 1943 De nou a Barcelona, fou professor del seminari 1949 i el 1953 consiliari diocesà dels joves d' Acció Catòlica Contribuí decisivament a la fundació del Centre d'Estudis Pastorals 1968, que dirigí fins el 1993, que en fou destituït Vicari episcopal de Badalona sud 1970-81 i del Vallès Oriental i el Maresme 1981-90, defensà activament l’arrelament de l’Església en la realitat catalana,…

Era canonge de Mallorca quan fou nomenat bisbe d’Elna 1361 Fou l’iniciador del canal del Tec, que afavorí molt la indústria de draps de Perpinyà En el sínode d’Elna del 1366 augmentà de 15 a 20 el nombre dels seus canonges i donà bones disposicions a favor de la clerecia S'enfrontà amb els cònsols de Perpinyà a causa de les imposicions implantades per Pere III de Catalunya-Aragó, fins al punt que el seu vicari general, Arnau, abat de Sant Genís de Fontanes, llançà un interdicte a tota la ciutat el 1369 Enmig d’aquestes lluites, en les quals intervingué el papa, fou traslladat a…

Fou aportada en dot per Marulla de Verona al seu marit Alfons Frederic d’Aragó, comte de Salona, que fou succeït pels seus fills Pere, Joan, Jaume i Bonifaci Frederic d’Aragó El fill d’aquest darrer, Pere Frederic d’Aragó, es rebellà, i el seu cosí i vicari general d’Atenes, Lluís Frederic d’Aragó, s’emparà de l’illa el 1380, però la retornà al fill del rebel, Joan Frederic d’Aragó, la filla del qual es casà 1394 amb Antoni de Caupena el 1425 llur fill Aliot posà l’illa sota la protecció de Venècia per por dels turcs, amb la condició que si s’extingia la seva família la senyoria…