Resultats de la cerca

Jugà al Club Turó, que presidí durant la dècada dels quaranta, i també fou delegat de la secció d’hoquei patins del RCD Espanyol L’any 1956 entrà com a vicepresident a la junta directiva de la Federació Catalana de Patinatge, que posteriorment presidí 1960-65 També fou vocal de la junta directiva de l’Espanyol i responsable de les seccions els anys setanta

La síllaba és la combinació fonemàtica més elemental Cada llengua es caracteritza, entre molts factors, per la natura i la posició estructural de les seves combinacions fonemàtiques En català, és molt freqüent la combinació de consonant + vocal, que hom anomena síllaba oberta i que es dóna en la majoria de mots casa, ferro , etc En canvi, és impossible de trobar una combinació sillàbica de tipus consonant + consonant

Durant els segles XV i XVI -particularment a Itàlia-, les capelles començaren a incloure instruments diversos L’estil purament vocal que havia estat una característica exclusiva de les capelles fou conegut aleshores com l’estil a cappella , terme que esdevingué corrent Si bé originàriament aquesta locució s’aplicà només a la música de caràcter religiós, actualment s’aplica tant a la música religiosa com a la profana

En la percepció de l’oïdor, el contracant ocupa un pla intermedi entre la part principal i l’acompanyament La paraula contracant es pot aplicar tant a la melodia secundària d’una obra vocal com a la d’una obra instrumental, ja que, tot i que no sempre es pot executar amb la veu, el seu caràcter cantable l’aproxima a l’execució cantada

Tenor de la capella pontifícia en temps d’Urbà VIII Escriví diverses obres de música instrumental i de música vocal de text religiós motets, misses, salms, però la seva anomenada és deguda sobretot al Miserere a dos cors nou veus, que durant molt de temps fou propietat exclusiva de la Capella Sixtina i que Mozart transcriví de memòria, després de dues audicions, l’any 1770

Doctor en dret civil i canònic, fou advocat del reial fisc de la inquisició 1691 Felip V el nomenà membre del seu consell i, amb el règim de Nova Planta, vocal-president de la junta suprema de justícia i govern a Mallorca Fou fiscal i assessor de la procuració reial de Mallorca i oïdor de la reial audiència 1716 Escriví Tratado de los derechos de Mallorca 1702

Catedràtic de dret civil Magistrat titular del tribunal suprem des del 1955 Fou vocal de la comissió de la compilació de dret civil de Catalunya Director de la Revista general de legislación y jurisprudencia 1970 i membre de l’Academia de Legislación y Jurisprudencia 1970 És autor de Derecho civil común y foral 1948-56, Compendio de derecho civil 1959-65 i Código civil comentado 1964-67

Fou fundador i president de la delegació lleidatana de la Federació Catalana de Voleibol 1959 i vocal de la federació espanyola 1967, que presidí 1976-83 Publicà diversos llibres de divulgació de voleibol La seva tasca de promoció d’aquest esport fou reconeguda amb distincions, com la medalla de plata al mèrit esportiu 1961 o la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Exercí l’arbitratge durant vint-i-cinc anys, en què actuà onze temporades a primera divisió 1961-72 en 112 partits de Lliga També va arbitrar una final de Copa 1965 i fou internacional durant deu anys Ja retirat, formà part de la junta directiva de la federació catalana, com a vocal del Comitè Nacional d’Àrbitres Fou president del Collegi Català d’Àrbitres 1975-93

Fou flautista a l’orquestra de l’elector de Bonn, on conegué Beethoven El 1808 s’establí a París i es naturalitzà francès 1829 Succeí Boieldieu com a director del Conservatori de París 1835 Escriví òperes Cagliostro , 1810 Sappho , 1822, simfonies, música vocal i uns cèlebres Grands quintettes per a instruments de vent Fou mestre de Berlioz, F Liszt, C Frank i Ch Gounod