Resultats de la cerca

Les erupcions varien molt de caràcter en funció de la mena de lava i de la quantitat i pressió dels gasos Els principals tipus d’erupcions són el hawaià, en el qual la lava és molt fluida, i els gasos s’escapen lliurement el strombolià, en el qual els gasos es desprenen amb explosions rítmiques i la viscositat de la lava és més gran el vulcanià, on la lava, més viscosa, sovint forma crostes i tapa la sortida dels gasos, els quals rebenten aquesta coberta amb violència el vesuvià, on la lava viscosa expulsada amb violència forma una gran quantitat de núvols que precipitaran pluges de cendra el…

Descripció És limitat a l’E per Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud i a l’W per Àsia i Austràlia, i s’estén de N a S des de les regions àrtiques fins a les antàrtiques A l’oceà Pacífic hi ha la màxima profunditat marina la fossa de les Marianes, que té prop d’11 km Un dels abismes d’aquesta fossa, el Challenger, fou explorat pel batiscaf Trieste , que assolí els 10863 m el 23 de gener de 1960 També hi ha la muntanya més alta de la Terra, el volcà hawaià Mauna Kea, el qual s’eleva abruptament des del fons de l’oceà fins a 9450 m, dels quals només 4205 sobresurten per damunt del…

La darrera erupció data del 1881 A la seva falda tingué lloc, el 1822, la batalla que obrí les portes de Quito a AJSucre i alliberà definitivament el país del domini hispànic

És el més alt d’Europa, amb 3263 m, i és constituït per una massa de materials de projecció i per lava La superfície és d’uns 1190 km 2 i el perímetre basal d’uns 140 km A més del cràter principal i d’un parell més de grans dimensions, també presenta una gran quantitat de petits cràters adventicis L’activitat és gairebé constant, i les erupcions posen sovint en perill gent, cases i conreus l’erupció del 1669, que destruí una bona part de Catània, ha estat la més catastròfica El 1928 tingué lloc la segona i darrera erupció que destruí una població Mascali, i al llarg dels anys posteriors hi ha…

El cràter principal fa 1 000 m de diàmetre

La capital és Potenza S'estén de nord a sud des del riu Ofanto fins a Calàbria, i entre el golf de Tàrent i el golf de Policastro és constituïda per blocs calcaris, plecs de conglomerats durs, conques excavades al flysch i margues del Triàsic i del Pliocè, molt perjudicades pels terratrèmols La part occidental és travessada per l’Apení Lucà mont Sirino, 2 005 m, que s’escalona cap al golf de Tàrent L’àrea de turons oriental, d’uns 600 m, és constituïda per materials sedimentaris sense bosc i amb forta erosió cap al nord s’eleva el mont Vulture 1 330 m, antic volcà amb llacs de cràter Els rius…

El santuari de Santa Llúcia , que depèn de la parròquia de Santa Pau, era dedicat abans a sant Simplici i a sant Eudald s’hi celebra un aplec anual No es tenen referències històriques exactes, tot i que es creu que l'edifici actual, reconstruït el segle XX, es devia bastir sobre unes restes romàniques

L’antic cràter és anomenat el clot de l’Olla